Álex de la Iglesia: "Vivim temps de correcció política talibana"

Un grup d’amics es reuneixen per sopar. Estan carregats d’anys, tots tenen parelles estables (menys un) però se segueixen comportant com quan eren uns xavals. Parlen i fan broma sobre sexualitat, amistat, amor, paternitat, viatges… Abans de començar amb el primer plat, algú proposa un joc: posar els mòbils a sobre de la taula perquè tots escoltin les converses i llegeixin els missatges que vagin es rebent al llarg de la nit. S’obre la caixa dels trons de Perfectos desconocidos, brillant i radical comèdia en què l’hiperactiu cineasta Álex de la Iglesia –una vegada més– ens mostra que miserables que podem arribar a ser (gairebé) tots. Remake d’un títol italià, la pel·lícula s’estrena divendres amb totes les paperetes per arrasar a la taquilla.

–Ens hem convertit en addictes al telèfon mòbil.

–Jo ho soc, no puc viure sense ell, igual que els meus personatges. Però no el vull demonitzar. És un aparell que ha canviat la meva vida. Gràcies a ell, tinc contacte directe amb les meves filles quan estan amb la seva mare [de la qual està divorciat]. Comparteixo fotos, informació, viatges i llibres.

–¿M’ensenyaria el seu últim missatge de WhatsApp?

–Sense problema, però ara no tinc el mòbil aquí. Una cosa: no convé compartir-ho tot en les relacions de parella. S’han de tenir secrets, aquest és el missatge de Perfectos desconocidos. En els grups de WhatsApp és fàcil confondre’t i enviar un missatge a qui no havies de fer-ho.

–A la pel·lícula hi ha infidelitats que es coneixen pel mòbil.

–Com a la vida real. Li puc explicar dos divorcis que s’han produït en el meu cercle pròxim.

–¿Van enviar un missatge al destinatari equivocat?

–No. Es va deixar la clau del mòbil sense tancar. La intimitat és necessària, perquè estem regalant la nostra identitat a la gent.

–¿Vostè no mira el mòbil de la seva parella [l’actriu i productora Carolina Bang]?

–No. Ni ella el meu. Tots dos podem fer-ho però no ho fem. Es diu respecte. Abans es deia educació.

–Un surt de veure Perfectos desconocidos 

–¿La fidelitat és fer les coses bé? Alehores li asseguro que ningú és fidel. M’agrada la gent que s’equivoca. Hi ha un personatge que és infidel i després s’adona que s’ha equivocat. S’avorria i s’ha trobat amb un paio menyspreable i simpàtic, que són els més perillosos. Ensopega i cau amb ell. I després s’adona que el seu marit és un tio fantàstic i que l’estima. L’altre és un cretí. ¿Per què ella no pot fer marxa enrere?

–Perfectos desconocidos Perfectos 

–És impossible que no sigui Álex de la Iglesia cent per cent. Lluito constantment contra aquesta obsessió per l’autoria. Intento ser diferent en tots els meus treballs, per això he acceptat fer aquesta. El meu director favorit és Sidney Lumet. ¿De què van les seves pel·lícules? ¿Quina és la seva autoria? Totes són bones i molt diferents entre elles. Quan cuino hi tiro molta sal i molt picant. I em carrego el plat. Em passa el mateix en el cine, soc un paio molt exagerat i histriònic. M’agrada tot al límit. Del be em menjo la pell. Com a espectador és curiós perquè no m’agrada el cine extrem.

–Corren temps de correcció política. En algunes escenes compromeses el públic pot pensar: ¿dec estar rient massa?

–Correcció talibana, més ben dit. Confonem ficció amb realitat. En el cine es plantegen conflictes per generar una reacció en el públic, però últimament sembla que hem de prohibir fins i tot Charles Dickens perquè en els seus llibres peguen als nens.

–¿Ha tingut en compte aquesta correcció política a l’hora de repartir protagonisme entre els homes i les dones de la pel·lícula?

–Ara existeix una censura interior, tens un tio dins el cap que et diu que vagis amb compte. «No ho posis, que tindràs problemes», et diu aquella veu.

–Vostè sempre afirma que si no volem ofendre a ningú, al final acabarem fent tots pa Bimbo, que agrada a tothom.

–Una obra mestra com Grupo salvaje [Sam Peckinpah, 1969] avui no es podria ni rodar. Per la incorrecció moral, política i per tot. ¿Quin sentit té esborrar Kevin Spacey d’una pel·lícula ja rodada? Ell pot ser un miserable, però el seu treball no ho és. ¿Què té a veure una cosa amb l’altra? És obvi que hem de perseguir aquests comportaments i castigar-los amb la presó. Però no barregem una cosa amb l’altra. A tots ens agraden les aventures de Tintín. I Hergé era filonazi.

–D’acord, vostè no esborraria Spacey. ¿Però el contractaria?

–No pots. Et pots tornar boig i fer l’esforç, però saps que et generes un problema. Fer cine o tenir una opinió sobre les coses és generar-te un problema. Hi ha gent que viu esquivant qualsevol mena de responsabilitat, però hi ha un moment que has d’opinar.

–Els personatges públics tenen un plus de responsabilitat.

–Sí, per això intento no parlar del que no sé. Però si em pregunten per Kevin Spacey, sé que la solució no és esborrar-lo de pel·lícules. I en aquest ambient oblida’t de la ironia i de l’humor. Ja res és graciós, tot és susceptible d’ofensa. Per això ens va malament, perquè no hi ha distància per discutir una cosa. Tothom està en primera línia de batalla, no pots confrontar una idea amb tranquil·litat. Per això fem comèdia i existeix la ficció, per discutir en un entorn innocent un problema greu. L’humor és una arma i un escut que et serveix per frenar l’horror de la vida real. Si algú m’odia i fa un acudit, jo ho valoro.

–¿Creu que hi ha assetjament sexual en el cine espanyol?

–Hi ha hagut gent que s’ha queixat, com Belén Rueda i moltes altres. De totes maneres, l’assetjament i l’abús sorgeixen on hi ha un centre de poder potent. Aquí no tenim un Harvey Weinstein, gent amb molt poder que mou molts diners.

–No para de treballar. Fa mesos va estrenar El bar. I ara, Perfectos desconocidos, un encàrrec de Telecinco Cinema. ¿Ja han quedat lluny els temps en què hipotecava dues vegades casa seva per fer cine?–No es pensi. Els diners que guanyo els inverteixo per a la següent pel·lícula, que, per cert, m’està costant molt. També intento fer una sèrie, però també costa.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

–¿Ha trucat a Netflix?

–M’ho estic pensant.