DESAPARICIÓ D'UN MÚSIC DE REFERÈNCIA DEL ROCK DUR

Mor Malcolm Young, el primer motor d'AC/DC

El guitarrista, ideòleg original de la banda australiana i coautor de tots els seus èxits, mor als 64 anys després de ser diagnosticat de demència el 2014

fsendra40990934 concierto de ac dc en el palau d esports de barcelona el 15 171118154108

fsendra40990934 concierto de ac dc en el palau d esports de barcelona el 15 171118154108 / FERRAN SENDRA

4
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

La demència, que fa tres anys va portar Malcolm Young a baixar del tren de vida d’AC/DC, va acabar amb el més fatal dels desenllaços i el guitarrista australià va morir ahir, als 64 anys, segons va fer públic tant la banda com la família a través de la xarxa. Desoladora notícia per als seguidors d’aquesta banda essencial del rock dur, de la qual Young va ser el seu primer motor i principal pilar, juntament amb el seu germà petit Angus, al llarg de les quatre últimes dècades.

Seva va ser la idea original de fer d’AC/DC un grup capaç de rendir homenatge al rock and roll sense floritures ni ocurrències intel·lectuals. Marcat des de petit pels riffs de Chuck Berry, Malcolm Young va tenir sempre al cap quin havia de ser el so d’AC/DC. Quan, el 1973, la banda va fer els seus primers passos, el rock s’allunyava de les seves essències, i ell es va agafar a la figura inspiradora de Marc Bolan. «¡Ja ningú toca rock’n’roll com cal! ¡És hora de passar a l’acció!», es va queixar a Angus en un moment de revelació.

El rastre de The Easybeats

Els Young havien nascut a Escòcia però tota la família va emigrar a Sydney (Austràlia) el 1963, quan Malcolm tenia 10 anys (va néixer a Glasgow el 6 de gener de 1953). El germà gran, George, es va avançar en el món de la música triomfant amb The Easybeats (vibrants èxits com Friday on my mind) i va exercir durant anys una poderosa influència en Malcolm. El soci de George, Harry Vanda, li va regalar la seva primera guitarra elèctrica, una Gretsch Jet Birebird, que va utilitzar en bandes primerenques com Beelzebub Blues i l’anomenada The Velvet Underground, sense relació amb el combo de Lou Reed.

D'esquerra a dreta, Malcolm Young, Brian Johnson, Angus Young, Phil Rudd i Cliff Williams, el 2003 / AP / YUI MOK

Biografies com AC/DC, hágase el rock and roll, de Murray Engleheart i Arnaud Durieux (Global Rhythm, 2008), pinten un juvenil Malcolm Young de complexió petita (la seva salut havia quedat tocada pel plom de les canonades de Glasgow) i fort caràcter, que es tancava a la seva habitació per treballar les estructures de les cançons mentre Angus jugava al guitar hero. Quan al seu germà petit li va agafar gust a les disfresses (de Superman, El Zorro o el definitiu de col·legial), ell va establir una imatge proletària de samarreta i texans, a joc amb les aficions de la banda, resumibles en la tríada de «rock’n’roll, dards i cervesa».

Compositor i estrateg

Malcolm Young va ser coautor de tots els clàssics d’AC/DC sense excepció: Let there be rock, Whole lotta Rosie, Highway to hell, Hells bells, For those about to rock (we salute you)… El 1980, va ser ell qui va trucar als pares de Bon Scott per informar-los de la seva tràgica mort, i qui va tenir l’última paraula sobre la continuïtat del grup. Va ser, precisament, el pare de Scott qui va aconsellar a Malcolm que busqués un nou cantant per seguir endavant, apel·lant a l’ètica de l’esforç i a no tirar la tovallola.

Una decisió molt lúcida, perquè, amb Brian Johnson a les seves files, AC/DC es va convertir primer en cap de cartell del món del hard rock i el metal i, més endavant, en atracció d’estadis al nivell dels mateixos Rolling Stones. Angus atreia els focus amb els seus números propis d’escolar histèric i els seus solos supersònics, mentre Malcolm, guitarrista rítmic, bombava en un segon pla la tralla precisa amb una expressió pètria.

Última nit a Bilbao

Així va ser fins a la gira Black ice, amb la qual el grup va fer la volta al món un parell de vegades entre el 2008 i el 2010. A Barcelona, on AC/DC va debutar el 1981 (Palau d’Esports), l’última nit de Malcolm va ser a l’Estadi Olímpic el 7 de juny del 2009. Un any després, el 28 de juny del 2010, el guitarrista va actuar per última vegada amb AC/DC. Va ser a l’estadi de San Mamés, de Bilbao, concert de tancament del tour.

Notícies relacionades

El quadro de demència el va apartar de la gira Rock or bust (2015-2016), on la seva plaça va ser coberta pel seu nebot Stevie Young. Les baixes arrasen últimament el món d’AC/DC: el seu baixista, Cliff Williams, va anunciar la retirada fa un any, i encara no és clar si Brian Johnson podrà tornar als escenaris després dels seus problemes auditius. Per postres, el gran dels Young, George, va morir fa uns dies, el 27 d’octubre. A Angus Young correspondrà decidir si, després d’aquests cops durs, troba la motivació per seguir impulsant AC/DC més enllà de les desercions i de la mateixa mort. 

 

Temes:

AC/DC Obituaris