'Los casos de Victoria': de l'atreviment a la tendresa

'Los casos de Victoria' agafa les convencions de la comèdia romàntica i les respecta, però també n’ofereix una lectura poc ortodoxa si contemplem el gènere segons el cànon nord-americà. El film és una screwball comedy dels temps moderns, situada a la França actual en comptes dels Estats Units durant la gran depressió.

Notícies relacionades

K-pop imperial, gairebé maquiavèl·lic

Sweeney, la ‘Taylor Switf’ republicana

Les relacions, els afectes, els conflictes, les situacions còmiques, els moments incòmodes, el fulgor amorós i la idea de noia troba noi, noia perd noi, noia recupera noi... Tot hi està ben present, però tractat d’una manera extraordinàriament subtil, molt enginyosa i divertida en línies generals, però amb l’inexcusable pòsit d’amargura que també tenien aquelles comèdies clàssiques amb Katharine Hepburn, Cary Grant i Claudette Colbert.

L’atracció va i ve, així com els casos als quals s’enfronta la protagonista –una dona amb poder però al mateix temps fràgil, perfecta representació de l’heroïna cinematogràfica moderna– en qualitat d’advocada penalista. Té, a més, dues filles petites, està en plena crisi sentimental i veu com el seu exmarit publica coses de la intimitat de tots dos en un blog. La ironia campa al seu aire, tant en les situacions que es desenvolupen en el caòtic apartament de Victoria com en les sessions al jutjat. El film creix tant quan aflora la tendresa com quan domina l’atreviment.