Anar al contingut
Coses que potser no saps sobre Batman

CURIOSITATS SOBRE EL SUPERHEROI

Coses que potser no saps sobre Batman

Els Todopoderosos Arturo González-Campos i Juan Gómez-Jurado publiquen una desenfadada guia que recorre tot l'univers del Cavaller Fosc

Anna Abella

Que Bruce Wayne, l’home rere la màscara, va néixer un 19 de febrer i simula que beu xampany quan en realitat pren cervesa de gingebre. Que Gotham és «la cara fosca de Nova York», i que el nom se li va acudir al guionista Bill Finger al veure el d’una joieria i al saber que era el malnom que usaven per anomenar la ciutat els que l’odiaven. Que un exemplar de 'Detective Comics #27', en què apareixia Batman per primera vegada, es va vendre el 2010 per 1.075.000 dòlars, la segona xifra més elevada pagada per un còmic (el top se’l va emportar l’Action Comics #1 on debutava Superman). Que els dos dits que John Travolta i Uma Thurman es passen davant els ulls en l’escena del ball a 'Pulp Fiction' eren una referència al Batman pop de la tele dels 60 amb dansa watusi incorporada, encarnat pel recentment desaparegut Adam West... Desenes d’anecdòtiques dades com aquestes sobre l’univers del Cavaller Fosc les desgranen, acompanyades del seu particular humor i desimboltura, el monologuista d’'El club de la comedia' Arturo González-Campos i el novel·lista de best-sellers Juan Gómez-Jurado a 'Batman mola más que tú' (Timun Mas). 
 

Els dos autors, que dirigeixen l’exitós podcast Todopoderosos (més de quatre milions de descàrregues, juntament amb Javier Cansado, de Faemino y Cansado, i Rodrigo Cortés, director de 'Buried'), que precisament van estrenar parlant sobre l’home ratpenat fa un parell d’anys, recorren ara la seva història des dels còmics, el cine o la televisió. Sota aquestes línies, set (o més) curiositats que el llibre permet embastar.   

1 ¿Quant costaser Batman?

Doncs ni més ni menys que 700 milions de dòlars. Segons dades de l’historiador del còmic Thaddeus Howze, només la caputxa de grafit customitzat val un milió. La versió «més al·lucinant» de batmòbil, el Tumbler, en costa 18; la batmoto, un milió i mig, i el bat, que s’enlaira en vertical, 60... Però, afegeixen els autors, el més car és tenir una mansió com la de Bruce Wayne: 600 milions de dòlars, que inclouen el reforç dels fonaments de l’Ala Oest (repasseu 'Batman Begins'). No hem d’oblidar que en el pack hi han d’entrar el salari d’Alfred, l’entrenament en armes, vehicles, enginyeria informàtica, criminologia i les diverses estades en monestirs tibetans... Segons la revista 'Forbes', afegeixen els autors, Bruce Wayne estaria en el número 6 en la llista dels personatges ficticis més rics, amb un patrimoni net de 6.500 milions de dòlars.

2 Finger, el pare a l’ombra

El dibuixant Bob Kane (1915-1998) el va crear, d’acord, però ¿i el pare a l’ombra? Com bé reivindicava en el seu llibre 'Batman. Serenata nocturna' David Hernando, el cavaller fosc va tenir dos creadors, encara que Kane sempre va figurar en solitari als crèdits com el seu artífex, tant als còmics com al cine i la franquícia gràcies al contracte que ja des de la primera historieta, el 1939, va firmar amb DC Comics. Però sense el brillant Bill Finger (1914-1974) potser Batman no seria el Batman que coneixem. El guionista no va poder veure reconegut en vida el seu imprescindible paper en la creació de l’heroi de Gotham ni en el de personatges com el Joker, Robin i el Pingüí.

3 Entre el Zorro i Sherlock Holmes 

Hi va haver més influències i referents a l’hora de crear el personatge, com L’Ombra (de les novel·les de Maxwell Grant, pseudònim de Walter Gibson, agent de Houdini), però les més notables són tres. La versió muda d’'El Zorro', de Douglas Fairbanks, de 1920, comparteix amb Batman la figura d’un multimilionari que manté una doble identitat: públicament «és un noble melindrós i despreocupat» però a la vegada és un «justicier emmascarat» (aquí, un gest de Frank Miller a 'Batman. Año uno': els pares de Bruce Wayne són assassinats quan surten amb ell del cine de veure aquesta pel·lícula, just a les 22.47). També les ales de ratpenat que Leonardo Da Vinci havia dibuixat per als seus artefactes voladors eren com les del primer Batman que va dibuixar Kane. I, sobretot, Sherlock Holmes, on Robin seria el seu doctor Watson. 

4 Miller, les millors vinyetes

«Tothom dret», reclamen els autors del llibre per començar a parlar de Frank Miller, «un dels genis del còmic» i a qui «devem el millor Batman». Apareix, el 1987, 'Batman. Año uno', amb dibuixos de David Mazzucchelli, on Miller descobreix les pors infantils de Wayne als ratpenats i com els usa per vèncer els seus temors i traslladar-los als criminals, a més d’aliar-se amb el llavors tinent Gordon. És una història adulta, on «res és blanc o negre. I, precisament per això, tot sona real». I Miller va seguir fent «màgia» i va crear 'El retorno del Cavallero Oscuro', que, recomanen, s’ha de «llegir de genolls», perquè és el còmic que «explica Batman». Sobre les dues obres mestres «s’edificarà no només l’èxit de la concepció moderna del personatge, sinó la bastida completa de la indústria actual del cine de superherois». Sense elles, no hauria arribat Christopher Nolan amb la seva trencadora trilogia cinèfila.  

5 La censura dels 50 i 60

«1954. L’any en què una ment malalta» va derrotar Batman, és, admeten els autors, «el capítol més trist del llibre i de tota una època del còmic». Fedric Wertham, psiquiatre alemany establert a Nova York, ajudava un jove pacient homosexual a «tractar les seves tendències». El noi llegia còmics de Batman, amb qui, deia, «tenia somnis eròtics» i això explica que el metge escrivís un llibre demolidor, 'La seducción del inocente', on demonitzava els còmics perquè, segons ell, «podien incitar els nens a tenir fantasies homosexuals». Va llançar la teoria que Batman i Robin eren amants i que «la força física i la independència de Wonder Woman» s’explicaven perquè era «òbviament, una lesbiana». I el Subcomitè del Senat sobre Delinqüència Juvenil s’ho va prendre seriosament i va implantar un sistema d’autocensura a les editorials de còmic prohibint, entre altres coses, «mostrar una dona sexi», «una arma de foc apuntant una persona», «vampirs, homes llop o zombis» i, és clar, imatges «de perversió sexual, anormalitats sexuals i relacions sexuals il·lícites».

6 El Joker, un malvat insuperable 

Des del primer, Stryker, que acaba en un tanc d’àcid, passant pel Pingüí, sens dubte el dolent més fascinant és la prova irrefutable de l’existència del «caos»: el Joker, a qui primer va posar cara al cine Jack Nicholson i després un malaguanyat Heath Ledger. Va ser un dels «col·laboradors/esclaus de Bob Kane», Jerry Robinson, que va tenir la inspiració durant una partida de pòquer al fixar-se en la carta del comodí. A partir d’això, Finger va recordar un fotograma de l’actor Conrad Veidt en la pel·lícula 'El hombre que ríe', tot i que, segons Kane, evidentment, tot havia sigut idea seva. No obstant, va ser un altre gran de la historieta, Alan Moore (Watchmen), qui ens va llegar amb aquest dolent enfrontant-se a Batman «un dels millors còmics de la història», 'La broma asesina', on «cada vinyeta és un quadro de Munch i cada diàleg podria firmar-lo Hannibal Lecter».

7 Christopher Nolan, el millor cine

Després dels dos Batman de Tim Burton, amb Michael Keaton i, això sí, el gran encert de Jack Nicholson, que va brodar el Joker (va rebutjar el paper fins que, a cop de talonari, 60 milions de dòlars, hi va accedir), va arribar el desastre de Joel Schumacher, que passarà a la història per posar mugrons a l’heroi de Gotham a 'Batman i Robin' (amb un George Clooney que encara avui demana disculpes). I aleshores va aparèixer Christopher Nolan i ens va explicar «la millor història del personatge que hem vist» amb la seva trilogia protagonitzada per Christian Bale. El cineasta va saber entendre «perquè l’home, Bruce Wayne, va crear un monstre per lluitar contra altres monstres i després no veia la forma d’acabar amb ell». Nolan ens va brindar 'Batman Begins', 'El Cavaller Fosc' (amb un gran Heath Ledger que per posar-se en el paper del Joker va passar un mes tancat tot sol en un hotel i pel qual va aconseguir un Oscar pòstum, arribant a fer que el mateix Michael Caine, encarnant el fidel majordom Alfred, sentís tanta por en una escena que oblidés les seves frases) i 'El Cavaller Fosc. La llegenda reneix'. S’ha d’afegir que els autors recullen les opinions oposades sobre 'Batman vs. Superman', de Zack Snyder i amb Ben Affleck, i es rendeixen davant 'Batman. La Lego pel·lícula', un film capaç, afirmen, de «tocar-te l’ànima». H

El desaparegut Heath Ledger, en el paper del Joker, en 'El caballero fosc', un dels films de Batman dirigits per Christopher Nolan. / WARNER BROSS / DC COMICS

Conrad Veidt, en la pel·lícula ‘L'home que riu’.

0 Comentaris
cargando