IDEES
Els adversatius
Jaume Subirana reflexiona sobre la facilitat de situar-se a la contra dels catalans
Després de dècades de queixar-nos en petit comitè i en gran taula rodona sobre la complexitat de l’ortografia del català i la sobreabundància d’excepcions i d’excepcions a les excepcions, quan la Secció Filològica de l’IEC avança el pla de suprimir una llarga llista d’accents diacrítics s’organitza una estripada digital de vestidures amb posicionaments en contra de la proposta de gent que encara s’ha de rumiar com usa el relatiu.
Havent bavejat durant anys davant de qualsevol experiment o extravagància literaris que incorpori prefixos estil trans, supra o ultra el que calgui, quan l’Acadèmia Sueca atorga el premi Nobel a un cantautor, conegut i reconegut arreu del món, la Patronal Purista s’ha posat a recollir signatures en forma de tuits, articles i intervencions en tertúlies menystenint Bob Dylan, els Estats Units, les lletres de cançons o les tres coses alhora.
Mentre per una banda promouen amb lògica de bricolatge la DUI (no el 'Driving under the influence', sinó una declaració unilateral d’independència), un grapat de juntistes es fiquen amb els comuns per defensar un referèndum que no se sap com es farà.
Notícies relacionadesEls catalans, bona part de la cultura catalana, ens hem tornat adversatius: no sabem gaire què fer, però sí molt bé tot el que no s’ha de fer. Serà pels tres darrers segles d’història, per la manca d’afecte de petits, pel règim hídric o per l’especial constitució d’algun revolt del cerebel, però el cas és que a hores d’ara el rànquing que sense cap mena de dubte liderem és el d’alçar la cella, el de posar pegues o trobar pèls a la sopa i a tot, sigui el que sigui. Que ens portin idees, grans èxits o vaques sagrades: aquí sabrem trobar la manera de dir que no n’hi ha per a tant i que fa temps que ja ho havíem advertit.
Visca la contrarietat. Com si la vida o la política o la cultura fossin un llarg partit de futbol, avui en dia a Barcelona qualsevol que pren un cafè en una terrassa té la tesi feta de fa temps sobre Bob Dylan, Pompeu Fabra, Porcioles o Companys. Quin gran país. Però.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Denúncia Protesta a Barcelona pel problema de les cites d’Estrangeria
- Editorial Aplicar la llei amb tot el rigor
- Res és el que sembla Finançament, ni tan poc, ni tant
- Congrés Díaz dona temps a Junts i ajorna la votació de la reducció de jornada
- Comissió bilateral Sánchez reté el PNB amb el traspàs del primer bloc de la Seguretat Social