Manolo Escobar: "Ens han robat alguna cosa més que el carro" (21/07/2013)

Algunes operacions de cor i diversos càncers no han pogut amb Manolo Escobar. El cantant de 'copla' "més estimat d'Espanya", s'autoproclama, va viure "des de l'any 46 fins al seixanta i escaig a Badalona", on estan enterrats els seus pares. I aquesta nit torna, "feliç", per abordar els seus èxits immortals al Festival d’Estiu de Tarragona.

–Pregunta obligada: ¿com es troba de salut? Perquè fa molt temps que va d'ensurt en ensurt. 

–Francament bé. Els ensurts van passant i el cos va quedant.

–¿Sap que a la xarxa social Twitter, des del gener del 2013 ja l'han donat per mort dues vegades? 

–[Riu] Són bromes que algun graciós llança, que generen comentaris i que després va i es converteixen en notícia.

–¿I com es porta tot això? 

–Prefereixo no opinar. La qüestió és que estic viu. I que res va contra mi. Encara que, és clar, els meus amics que ho llegeixen es preocupen.

–El novembre passat va anunciar aquesta gira de retirada en què segueix immers. ¿Li va resultar dur prendre aquesta decisió? 

–No, no va ser una decisió difícil. La gira no durarà un any, sinó dos o tres. He de passar per tot arreu. Però el que no faré és repetir una mateixa població o ciutat.

–¿I quants recitals donarà aquest estiu? 

–Aquest agost, cinc o sis.

–Amb 'Mi carro me lo robaron', ¿no creu que es va quedar curt? ¡Ens estan robant tot el país! 

 –[Riu] Doncs deu ser que sí. M'han robat moltes coses. Ens han robat alguna cosa més que el carro.

–¿I què com esquiva aquests robatoris i aquesta crisi generalitzada? 

–La crisi la patim tots. Jo segueixo treballant, però si abans passaven mil persones per taquilla, ara en són 700. Tot i que encara em puc mantenir bé, la veritat.

–¿I no creu que el fet que els ajuntaments organitzessin concerts gratuïts durant anys ha tingut els seus danys col·laterals? 

–Desgraciadament, sí. Però he tocat en teatres tota la meva vida i la gent paga per veure Manolo Escobar.

–Amb la moguda que hi ha a Catalunya, ¿s'atrevirà a cantar 'Y viva España'? 

–Naturalment, ¿per què no? Hi ha cinc cançons, entre elles aquesta, que no he tret del meu repertori ni una sola vegada. Tampoc a Catalunya.

–¿I no ha tingut mai problemes? 

–Mai. Mai.

–¿S'atreviria a pronunciar-se sobre el dret d'autodeterminació? 

–Sóc del partit escobarista. Prefereixo no ficar-m'hi. Si visqués com ho vaig fer en aquesta Catalunya que tant estimo, qualsevol cosa que digués aniria a les portades dels diaris.

–El que mai ha tingut problemes és a declarar-se un culer empedreït. De fet, dóna entrevistes amb la insígnia del Barça a la solapa. 

–I mai he tingut problemes. M'agrada molt portar-la, sí senyor.

–¿Què té la 'copla' perquè li sigui tan i tan fidel? 

–És una reminiscència del nostre folklore. I el folklore, de la nostra cultura. Per tant, la 'copla' és part de la nostra cultura. Jo no l'he inventat, és clar, només ajudo que segueixi viva.

–I tan viva. Ha gravat més de 70 discos i aquest Nadal en traurà un altre de nou. ¿Com serà? 

–Un disc rodó. I el més bonic possible.

–¿Sap que la venda de música digital ja gairebé equipara la del format tradicional? És clar que vostè no és ni tan sols amic dels videoclips. L'últim que va fer va ser a duo amb El Koala, per a una versió accelerada i friqui de 'Mi carro'. 

–Tot això em sembla un univers paral·lel. I això del Koala va ser tota una experiència. Em va dir: ‘Tu vindràs amb mi al carro’. I jo vaig pensar: "A veure què passa". I va quedar molt bé.

Notícies relacionades

Arenas de Barcelona converteix la ciutat en una porta a mons inexplorats

Moren el director Rob Reiner i la seva dona, Michele Singer, apunyalats a casa seva, a Los Angeles

–¿Com va la seva col·lecció d'art? 

–És la meva inversió. Tinc una dona, una filla, una néta i... 81 anys.