UN DELS GRANS AUTORS EN LLENGUA CASTELLANA

Vila-Matas, l'estranger

L'escriptor barceloní publica 'Fuera de aquí', un llibre d'entrevistes realitzades amb el seu traductor al francès, André Gabastou

El volum és una espècie de biografia literària del narrador

«A Paula de Parma» 8 Enrique Vila-Matas i la seva dona, Paula Massot, en una imatge dels anys 70.

«A Paula de Parma» 8 Enrique Vila-Matas i la seva dona, Paula Massot, en una imatge dels anys 70. / ARXIU PERSONAL ENRIQUE VILA-MATAS

3
Es llegeix en minuts
ELENA HEVIA
BARCELONA

La primera cosa va ser la foto que ara és la portada de l'últim llibre. Vila-Matas la va trobar fa anys i encara manté per a ell el mateix poder d'evocació. Un home sol amb aspecte entre resignat i burleta a la teulada d'una populosa ciutat nord-americana als anys 20. Allunyat de tot. Així se sent com a escriptor Enrique Vila-Matas i així l'hi fa saber a André Gabastou, el seu traductor al francès, que ha realitzat en Fuera de aquí (Galaxia Gutenberg) un llibre que aplega les converses mantingudes entre tots dos durant un any via internet en què l'autor, en el seu estil erudit i divertit, desgrana els seus temes i les idees que van ser el motor dels seus llibres. L'edició original, acompanyada d'un bon nombre de fotografies que pertanyen a l'arxiu personal de l'escriptor -impagable la que el mostra de nen vestit de torero-, es va llançar a França el 2011. Dos anys després la versió espanyola apareix corregida i supervitaminitzada amb set textos inèdits que permeten una lectura a tres bandes «molt semblant a la que es podria fer per internet», com suggereix Vila-Matas.

Pensat per a França

«Aquest és un llibre desinhibit

-reconeix l'autor- que està pensat per a França. Quan un pensa que el llegiran allà s'oblida de què diran els seus enemics en aquest país».

Així el llibre funciona com una mena de biografia literària, particularment interessant quan l'autor s'ha dedicat a interposar tot un seguit de màscares davant seu en tota la seva obra. Però no esperin gaires intimitats. Hi apareix episòdicament el pare, encara viu, fervent nacionalista, un home «amb un sentit patriarcal portat a extrems absoluts» que amb 91 anys va regalar a l'autor un record d'infantesa perquè aquest escrivís el recent Niña, la seva primera incursió en la literatura infantil. «Vaig haver d'aprendre a escriure com quan no sabia fer-ho. Als 12 anys em vaig posar a fer una novel·la policíaca titulada Sus dos tíos».

A la seva dona, Paula Massot, en art Paula de Parma, li dedica al llibre una línia memorable: «Un no s'atrofia ni s'adorm del tot si es manté atent a Paula de Parma». Des del 1978 tots els seus llibres, com a mínim els de ficció, estan dedicats a ella. «Va ser una manera d'imitar Nabokov, ja que els seus llibres sempre estaven dedicats a la seva dona, Vera. Quan vaig escriure el conte Niña em van trucar de l'editorial molt preocupats perquè no havia posat la dedicatòria. Vaig dir que me n'havia oblidat i que, sisplau, la incloguessin».

Però més enllà d'aquests lleus apunts íntims, el llibre enllaça sobretot amb una cèlebre frase de Nabokov -una altra vegada- que assegura que la biografia d'un escriptor és la història del seu estil. «El llibre m'ha servit per pensar en coses de les quals no puc parlar en la ficció». També, en certa manera, li serveix per passar comptes, com a La levedad, ida y vuelta, un dels textos inèdits que recull la conferència que l'any passat any va llegir a la Biblioteca Nacional. «És molt combatiu, en un sentit lúdic. La Biblioteca Nacional era un lloc fantàstic per presentar batalla i deixar-hi anar tot un seguit de mals records de certs clans literaris que sempre havien prescindit alegrement del que jo feia». En la conferència es recorda com un crític va liquidar Historia abreviada de la literatura portátil amb un despectiu «es nota que l'autor estiueja a Cadaqués».

El sentiment d'estrangeria que proposa el títol és més que un lema per a Vila-Matas. «Em sento fora dels corrents literaris del meu país. Sempre n'he estat fora. I malgrat tot em quedo. Em sembla que, com va dir John Banville, la millor manera de marxar és quedar-me».

I es queda a Barcelona, a la ciutat en què sempre ha viscut. Al seu llibre assegura que Espanya és un país caïnita. «Considero que s'han de canviar les organitzacions polítiques. Els partits ja no serveixen, la llei de partits està mal elaborada i a Espanya i Catalunya només es defensen els seus interessos econòmics, que són corruptes».

Notícies relacionades

Vila-Matas no disfruta parlant de política, tot i que pensa resignat que finalment potser haurà d'escriure sobre aquest tema. «Pel que fa a la consulta ens donaran només dues opcions, perquè ningú sembla disposat a debatre opinions. Ni els uns ni els altres semblen interessats a fons en quins són els perills de quedar-se fora d'Espanya i d'Europa».

Als 65 anys, assegura, ha vist moltes coses i la seva vida no canvia per uns esdeveniments polítics o altres. La seva intenció és continuar al marge. Fora d'aquí. A la nació de la literatura.