Quina por que fa l'amor de mare

Els amants del cine estan d'enhorabona. No tots els caps de setmana s'estrenen pel·lícules tan potents (i tan diferents) com dues de les que arriben avui a la cartellera. Parlem primer de 'Mamá', terror en estat pur. I després, de 'No', a la qual podem qualificar de pel·lícula perfecta.

'Mamá' està apadrinada per Guillermo del Toro, amant dels ambients tenebrosos ('El laberinto del fauno'), i suposa l'inici de la carrera com a director d'Andy Muschietti, publicista argentí establert a Barcelona, on viu amb la seva sòcia i germana, Bárbara. Tots dos són els responsables, per exemple, de revolucionaris anuncis, com el de Pancho i la Loteria. Després de realitzar un curt amb el mateix títol, 'Mamá', els germans s'han llançat ara a l'aventura del llarg. I ho han fet de la mà de Del Toro amb una pel·lícula que funciona com un rellotge.

Si vostè és dels que s'espanten amb el cine de terror, no dubti que aquesta li farà tancar els ulls en més d'una ocasió i agafar la mà de qui tingui al costat al cine. El film narra com dues nenes òrfenes han sobreviscut en infernals circumstàncies en una casa abandonada. Després de molts anys, el seu oncle (Nikolaj Coster-Walday) les troba i decideix emportar-se-les a viure amb ell i amb la seva parella, a qui dóna vida una de les estrelles de l'actual panorama a Hollywood, Jessica Chastain ('La noche más oscura'). ¿Per què les nenes es comporten d'una manera tan estranya? ¿Parlen amb algú d'un altre món? Sense deixar de tenir un guió un pèl previsible, la pel·lícula va contestant totes aquestes preguntes amb una maquinària que funciona a la perfecció i en què es barregen por, tendresa i amor. Amor de mare.

La següent pel·lícula a destacar és 'No', que narra la increïble campanya de publicitat que els opositors a Pinochet van muntar quan el dictador, pressionat per les forces internacionals, va convocar un plebiscit per preguntar al poble si volien seguir sota el seu mandat. Que ningú es faci enrere pensant-se que el film és política pura i dura. En realitat, 'No' utilitza la dictadura per parlar dels somnis que té la gent normal, la gent del carrer.

Gael García Bernal dóna vida al creatiu publicitari que idea, en part, l'exitosa campanya. Una campanya tan revolucionària que, al principi, provoca fins i tot el rebuig dels representants de l'esquerra. Dirigida pel xilè Pablo Larráin, 'No' té moltes gotes d'humor amb què l'espectador podrà anar trampejant les imatges més dures, aquelles que ens recorden que en la dictadura de Pincohet, com en totes les dictadures, es va matar i es va torturar innocents. Tot això fa de 'No' una pel·lícula imprescindible, especialment en aquests temps foscos. Una dada més: en la projecció de premsa de Madrid els periodistes van aplaudir (això és una cosa que no es fa mai amb l'excepció dels festivals de cine).

A més de 'Mamá' i 'No', aquest cap de setmana també s'estrena 'Gangster squad', en què dos nois de moda a Hollywood: Emma Stone i Ryan Gosling intenten caçar un mafiós interpretat per Sean Penn el 1949 a Los Angeles. Mentrestant, Emma Watson protagonitza 'Las ventajas de ser un marginado', que parla sobre l'amistat i la soledat i que està basat en 'Som infinits', escrit per Stephen Chbosky, que s'ha posat darrere de les càmeres per dirigir la cinta.

Notícies relacionades

Natasha Lyonne: Ressorgiment d’una actriu que va tenir un peu a la tomba

L’univers de Grangel Studio brilla a Casa Seat de Barcelona

Dins de la indústria espanyola, s'estrena 'Muertos de amor', en què el director basc Mikel Aguirresarobe narra la història d'un home reconvertit en gelós quan s'imagina que la seva dona s'embolica amb tots els homes que es troba.

Finalment, els amants del documental tenen una cita amb 'Marina Abramovic: The artis is present', film biogràfic sobre l'artista sèrbia.