A buscar els 'cantes' en desús

La capacitat d'absorbir la saviesa dels vellspalosoblidats li ha permès a Argentina publicar un disc imprescindible:Un viaje por el cante. «És la Bob Esponjadel flamenc», deixa anar, divertit, José QuevedoBolita, compositor, productor i guitarrista, que en aquest àlbum i en els seus recitals l'acompanya amb tanta sensibilitat com encert. Dissabte, 27 d'octubre, presenten el disc alTeatre Zorrilla de Badalona.

L'actuació s'emmarca en el cicleCatalunya Arte Flamenco. I permetrà comprovar en directe com l'artista de Huelva rescata des d'ungarrotínrematat encantedel Piyayo (un sentit homenatge a l'enyorat Chano Lobato), fins a unaserrana, unacaña y polo i la tristament relegadapetenera. Unpaloque per més que hi insisteixi la llegenda no porta mala sort. «Jo crec que si no es canta més és perquè és molt difícil», sosté. I la sevaUna flor blanca en el peloés una de les joies del compacte.«La petenera vivía / llorando su desconsuelo / porque nadie la quería», diu la lletra.

A la llista d'èxits

El disc ha aconseguit situar-se a la llista dels més venuts. Tota una gesta, tal com està la indústria. «És la primera vegada que ho aconsegueixo, i quan m'ho van dir no sabia ni de què em parlaven», admet. La veu d'Argentina no necessita adorns ni guarniments per brillar. La seva carrera es va fonamentar en elscantesde la seva terra, els fandangos, amb la seva particular roda harmònica. «Un fandango és petit, però molt gran. És curtet, però té molta intenció; molta sentència. Es diu molt en cinc versos. I per a mi ha estat molt important. Gràcies al fandango de Huelva sóc avui aquí».

És aquí, amb tres discos al sarró, aconseguint l'aplaudiment de crítica i públic. I reclutant grans com Joan Albert Amargós per als arranjaments i el piano de potser la seva millor peça, la melòdicaPasajeros en el tiempo. L'autor és Bolita. Encara que originàriament l'hi va escriure al desaparegutcantaorTerremoto. «No havia de ser en aquest disc, tan de tradició, però m'agradava tant que l'hi vaig demanar», recorda. I ell l'hi va adaptar com un vestit fet a mida.

Homenatge a Terremoto

Notícies relacionades

Antonio Orozco: «Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible»

¿On és Martin Margiela?

«Com que Fernando no la podia defensar, em va semblar molt bé aquesta idea, a manera d'homenatge a aquestcantaor, el fill de Terremoto de Jerez, explica Bolita.

Recordo -afegeix- quan ell em va trucar per demanar-me un tema i al cap de tres hores li vaig escriure aquest. L'hi vaig enviar i li va encantar. I mira que premonitòria va resultar la lletra. Llavors ningú sabia, ni ell, que estava malalt» (va morir el 2009).«Cada minuto que pasa me sabe a gloria / Y quiero que se quede en mi memoria / con gotitas de sangre que calan hondas... Mi voz que se desnuda / sin saber que es lo que calla»,diu aquestabuleríaque Argentina entona sobrada de talent.