La dona i l’esport
Les motos, un món d’homes
El Mundial de Motociclisme ha sigut una competició masculina des de la seva creació el 1949.
Aquest any el campionat de motos només compta amb una dona a les seves files, la pilot murciana Ana Carrasco, en la categoria de Moto3.
Ni motos ni cotxes, almenys competitivament, han sigut creats i pensats per a les dones en el seu afany per convertir-se en pilots. Si hi ha un món en l’esport descaradament masculí és el del motor. Els homes competeixen i les dones són les que tradicionalment reparteixen aplaudiments, petons i fins no fa gaire, almenys en la fórmula 1, les que lluïen el seu cos a la graella de sortida amb vestits i escots ajustats.
Des de la creació del Mundial de Motociclisme el 1949 el paper de la dona ha sigut simbòlic. Molt poques han aconseguit competir i, quan ho han fet, ha sigut amb motos de segon nivell, en escuderies modestes, amb resultats molt discrets i sense gairebé poder veure els asos de la velocitat en les rectes i revolts del circuit.
Ana Carrasco, Moto3
I no sembla que l’acabada d’estrenar temporada 2022 en el circuit de Qatar hagi de marcar la diferència, perquè només hi ha una dona competint en un món d’homes. Es tracta de la pilot murciana Ana Carrasco, que diumenge va acabar en la 20a posició en la carrera de Moto3, una categoria, la menor de les tres que configuren el Mundial, on només espera poder anar creixent per aconseguir al llarg de l’any motociclista puntuar en algun circuit.
🏍️ Ana Carrasco concluyó vigésima en Losail y se mostró "contenta" en su regreso al Mundial.
— EFE Deportes (@EFEdeportes) 7 de marzo de 2022
🗣️ "Hemos trabajado muy bien, dando pasos adelante, y ahora vamos a preparar la siguiente carrera".
📸 Noushad Thekkayl#QatarGP | #EFEFEM pic.twitter.com/Z9D6l2MLv6
En canvi, a prop de les muntures, com a suport i com a reclam publicitari, les dones continuen fent de paraigüeras tot i que ni plogui, ni faci sol, ni s’hagin de protegir els pilots d’una hipotètica insolació.
Ana Carrasco, a Moto3, és per tant l’excepció. Forma part d’una escuderia petita, la barcelonina Boé SKX, de José José Ángel Gutiérrez Boé, i amb la seva KTM mira d’escalar posicions, tot i que ella, apartant-se de qualsevol reivindicació, prefereixi que se la considera més com un pilot que com una dona. I així ho acostuma a reivindicar en les entrevistes que concedeix. «No em sento un referent, tot i que el meu cas serveixi per creure que el somnis es poden aconseguir», afirmava a ‘As’ la murciana que el setembre del 2020 va patir un greu accident en el circuit portuguès d’Estoril on es va fracturar dues vèrtebres, un contratemps del qual encara continua tenint seqüeles que no li han tallat les ales per intentar complir el somni de triomfar en un món amb reserva masculina.
Un cas rar
Gairebé es podria considerar que les pilots que han participat en el Mundial motociclista són un cas rar, al marge de les parelles dels pilots. Una finlandesa, Taru Rinne, va començar a marcar el difícil camí de les dones el 1987, sense aconseguir triomfar, només destacar esporàdicament per alguna circumstància de carrera, en un Mundial de motos en el qual també va mirar de deixar-se veure la japonesa Tomoko Igata, el 1993. I molt més tard, l’alemanya Katja Poensgen, que es va atrevir a pilotar en la categoria de 250 cc.
Des d’aleshores, la presència femenina a la graella ha sigut amb comptagotes i en aquest apartat les espanyoles s’han mostrat com les més atrevides, o almenys les que han tingut molta més sort. Elena Rosell, en Moto2, va arribar a córrer com a substituta de Julito Simón algunes carreres el 2011, cosa que li va servir per guanyar-se el dret a córrer el campionat del 2012.
María Herrera i Laia Sanz
María Herrera, en els anys 2014 i 2015, va arribar a coincidir amb Ana Carrasco, però poc més a destacar en un món masculí de motos.
Potser, centrats en el planeta de la gasolina, el Dakar ha sigut l’escenari del motor que més s’ha obert a la presència femenina, fins al punt que el 2001 l’alemanya Jutta Kleinschmidt es va convertir en la primera i única dona que ha guanyat el maratonià ral·li. Una sola victòria femenina des de la creació de la prova el 1979, tot i que sí que és cert que cada any hi van dones i algunes amb resultats brillants com la catalana Laia Sanz, que aquest any va canviar moto per cotxe.
La fórmula 1, en canvi, ja és cosa de gran fet per a les dones tot i que, almenys, han deixat d’aparèixer en aquelles graelles on reclamaven amb els seus anuncis el suposat plaer de fumar o el de beure, abans que tabac i alcohol fossin eliminats en la publicitat d’aquest esport.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
