Anar al contingut
Ocultes rere el pseudònim

Ocultes rere el pseudònim

Gemma Tramullas

Charlotte Brontë, autora de ‘Jane Eyre’ i coetània de George Eliot, va explicar el 1850 que ella i les seves germanes van decidir escriure sota pseudònims que semblaven masculins perquè tenien «la vaga impressió que les escriptores eren susceptibles de ser jutjades amb prejudicis». No obstant, aquest no és l’únic motiu per emmascarar la pròpia identitat. També hi ha raons d’índole personal, polític, experimental i comercial. 

Els prejudicis de gènere van ser determinants en la decisió de Caterina Albert de firmar com Víctor Català, després que el 1898 guanyés els Jocs Florals amb ‘La infanticida’, un text de temàtica molt dura que va escandalitzar el jurat al revelar-se la seva autoria femenina. Com Víctor, se sentia més «lliure i segura».

Caterina Albert es va refugiar en Víctor Català. /Ramón Dimas

No obstant, a aquests prejudicis d’una cultura dominada per homes s’hi sumen motivacions polítiques en el cas de l’espanyola Cecilia Böhl de Faber, que defensava idees progressistes i era considera una excèntrica. En la mateixa situació hi havia Olive Schreiner, una autora victoriana nascuda a Sud-àfrica que va denunciar l’imperialisme i el racisme. La seva primera novel·la, ‘Historia de una granja africana’ (1883), es va publicar originalment sota el nom de Ralph Iron. També la francesa George Sand va anar molt més enllà i es vestia d’home per denunciar la discriminació de la dona.

Les autores firmen com homes per motius personals, polítics i comercials

La danesa Karen Blixen va publicar la seva primera novel·la, ‘Set contes gòtics’ (1934), com Isak Dinesen per evitar l’excessiva publicitat. «No vull que la gent vingui i em pregunti coses com: ‘¿Què volies dir amb això?’», va escriure.

Avançant en el temps, trobem autores com la nord-americana Sylvia Plath, que en la primera edició de ‘La campana de vidre’ (1963) va utilitzar un pseudònim femení, Victoria Lucas, perquè temia que el satíric retrat que feia de la mare de la protagonista afectés la seva pròpia mare, com així va passar.

La també nord-americana Joyce Carol Oates, autora de més de 50 llibres, va decidir firmar com Rosamond Smith quan va publicar la novel·la de misteri psicològic ‘La vida de los gemelos’ (1987). La polèmica que es va desencadenar al conèixer-se la veritable autoria de la novel·la va fer que mai tornés a utilitzar pseudònim.

Joyce Carol Oates va firmar com Rosamond Smith.  / Arxiu

Indagació

Un cas curiós és el de la britànica Doris Lessing, que, el 1984 i sent ja arxiconeguda, va escriure dues novel·les com Jane Somers per comprovar quines diferències hi havia entre publicar amb una firma famosa o com una autora novella.

J.K. Rowling va utilitzar inicials en la sèrie ‘Harry Potter’ per no desanimar els seguidors del gènere fantàstic, acostumats a l’autoria masculina. A més, el 2013 va publicar un ‘thriller’ com Robert Galbraith. ¿El motiu? «Volia treballar sense la pressió de la fama i les expectatives».

I finalment destaca la veïna de Madrid María del Carmen Rodríguez del Álamo Lázaro, que ha venut prop de dos milions de novel·les romàntiques com a Megan Maxwell per òbvies raons comercials.

Temes: J. K. Rowling