Anar al contingut
Així lligo a les xarxes

Així lligo a les xarxes

Sis usuaris d''apps' de contactes expliquen la seva experiència

Carme Escales

Les aplicacions de contactes s’han convertit en el mètode ràpid i, en ocasions, més eficient per entaular relacions afectives i sexuals. Sis usuaris expliquen aquí els avantatges i els inconvenients de l’aventura per internet.

Marta Galobardes. / jordi cotrina

MARTA GALOBARDES (27 anys)

«Les ‘apps’ són un reflex del carrer»

«Vivint en un món en què tenim tan poc temps, especialment amb segons quines feines, aquesta eina et permet conèixer gent que potser no estaria al teu cercle habitual d’amistats». Marta Galobardes ha provat unes quantes ‘apps’: Meetic, Adoptauntio, 3Fun i Feeld. I sense fronteres. «Quan viatges, amb les ‘apps’ de cites pots conèixer gent d’altres països i obrir la ment». «La majoria estan fetes per lligar, però sempre hi ha filtres per definir si busques parella, rotllo, trios...», resumeix.

Igual que en persona, la imatge és important. «El filtre de la fotografia es pot veure com una frivolitat, perquè ens centra en la part externa i no permet conèixer l’interior de la persona», assenyala. «Al final, no és més que un reflex del que hi ha al carrer».

Ella no ha tingut mai una mala experiència, tot i que reconeix que, amb el temps, ha après a filtrar. ¿Perfils falsos o gent que enganya? «Sempre n’hi ha, però també són al carrer. Es tracta d’estar segura del que vols i del que no, del que estàs disposada a oferir, si prefereixes deixar-te anar o fingir», afirma. Sobre quedar a casa, comenta: «Tens més possibilitats que la facin grossa. No és el mateix si has intercanviat dues frases que si ja has pres un cafè en un lloc públic. A mi m’agrada quedar en llocs públics».

La seva experiència li permet definir el panorama des de dins. A ella li ha passat gairebé de tot, des d’una oferta per a una relació poliamorosa, estrangers de pas per Barcelona que busquen sexe d’una nit, fins a desesperats emocionals. «Hi ha gent que surt tocada d’una relació i vol fotre un clau».

Rafa Iñesta. /sergi conesa

RAFA IÑESTA (51 anys)

«Ara busco una relació oberta»

Després de divorciar-se el 2012, Rafa Iñesta va passar un any sense relació. Es va centrar en la custòdia compartida dels seus fills, de 14 i 11 anys. L’any següent va començar a sortir amb una noia que va conèixer a la feina. Quan aquella relació es va acabar va entrar a Meetic i va conèixer una altra noia. «Vam arribar a conviure i, tot i que vam deixar la relació com a parella ara som bons amics», explica. «Va ser ella precisament qui em va suggerir que m’apuntés a Tinder i ho vaig fer l’estiu del 2017». El Rafa ha acabat canviant d’idea sobre les relacions.

«He passat per moltes etapes, fins i tot la de no saber el que volia realment. Ara ho sé. En tot aquest temps m’he acostumat a viure sol. No vull una relació com les d’abans. És clar que quan alguna cosa comença no saps per on anirà, però sempre hi ha més respecte si els dos tenim les coses clares i ens les diem. Ara busco alguna cosa més que sexe, però no una relació exclusiva». 

Els seus fills ja han conegut diverses dones, amb qui també comparteixen dies festius. «Ara per ara necessito espai i temps per estar sol; ja m’he acostumat al meu equilibri interior. Practico molt esport i estic al màxim amb els meus fills», diu.

Tinder és el seu pont de connexió amb dones que també busquen el mateix, i amb humor, una cosa que valora molt. «Mantenir relacions obertes sense les ‘apps’ m’hauria sigut impossible». I al contrari de la majoria d’homes [molts han rebutjat participar en aquest reportatge], Rafa no amaga a ningú que és usuari d’una ‘app’ de contactes. «A la feina ho saben, en parlo sense problema. Insisteixo, si deixes clar què busques, hi ha molt respecte».

N. F. i F. G., amb la seva filla. / ferran nadeu

N. F. i F. G. (35 i 41 anys)

«Ell buscava el mateix que jo»

Arribar a Barcelona des d’una altra ciutat per treballar obria moltes noves expectatives per a aquesta jove que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Ella, que era soltera, no coneixia ningú a la capital i al final només es relacionava amb gent de la feina. «I soc de les que creuen que és millor no barrejar la feina i els amors», diu.

A finals del 2012, un amic li va explicar que feia vuit mesos que sortia amb una noia que havia conegut a través de Meetic. Així que va pensar: «¿Per què no provar-ho també?». I ho va fer. «A Meetic, si no pagues només pots indicar que t’agrada algú, però no interactuar, així que vaig pagar un mes per provar. Vaig preparar fotos, la meva presentació al perfil i el primer dia vaig conèixer a qui avui és la meva parella. A més, sé que no hauríem coincidit mai de cap altra manera», explica. «Som molt diferents; ell quan sortia de festa no anava als mateixos llocs que jo», afegeix. 

Però aquella tarda de diumenge fosca i freda els seus perfils es van creuar i avui són pares d’una nena de 2 anys. «El primer dia ja vam sentir que aniria bé. Jo li havia fet un ‘like’ perquè la seva foto em va atreure. Vaig pensar: «Que maco, a veure si busca el mateix que jo». I sí. Ell també era reticent a les aplicacions, com jo, es pensava que a les ‘apps’ només es busca sexe, un «pim pam». Pensava que no tindria sort, que a tot estirar passaria una bona nit i ja està. Però no. Buscava el mateix que jo».

Per no perdre la quota de tot el mes que ella només va utilitzar un parell de dies, li va passar la contrasenya a una amiga perquè l’aprofités. I també li va funcionar.

Noemí Aldana. / ramon gabriel

NOEMÍ ALDANA (38 anys)

«Hi ha molta gent que va a sac»

Noemí ja gairebé no recorda els seus inicis amb les aplicacions. «Juraria que va ser el 2004. Suposo que les vaig veure en algun anunci a la tele i hi vaig entrar». Divorciada, amb un nen i una nena petits, no tenia gaires ocasions de sortir de nit ni de conèixer gent. I encara menys vivint en un poble petit, Golmés (Pla d’Urgell). «A més, ara si surts a prendre alguna cosa a un ‘after’, et trobes jovenets de 21 anys. Però, sobretot, no pots dedicar tant temps a sortir com quan tenies 20 anys». I matisa: «Ara quan surts és per sopar i, com a màxim, prendre després un gintònic; però, generalment, no et mous de casa i, si ho fas, vas sempre amb la mateixa gent». 

«Les ‘apps’ t’aporten la comoditat d’entaular conversa amb gent siguis on siguis», comenta. «Vas parlant amb nois i vas detectant aquells amb qui tens més afinitat». Així va conèixer l’home amb qui va arribar a mantenir una relació a distància durant dos anys. «Ens vèiem els caps de setmana fins que es va acabar, com es podria acabar qualsevol relació».

A la Noemí  no li estranya la prevenció que molta gent té cap a aquestes aplicacions. «És cert que hi ha molta gent que va a sac, alguns abusen de la bondat i la bona fe dels altres. Amb la pantalla al davant és molt fàcil mentir».  Ella és de les que confia –«potser massa»– en aquest mètode per relacionar-se. «Mentre esperes els nens a l’escola, de vegades veig alguna mare o pare amb el mòbil fent selecció. I penso: ‘Mira, un altre que s’ha separat’».

Míriam Martín. /elisenda pons

MÍRIAM MARTÍN (38 anys) 

«Et poses a mirar i tot és molt fàcil»

«Vaig començar a utilitzar les ‘apps’ el setembre del 2015 després d’acabar una relació de set anys. Va ser difícil per a mi. I el que no volia era quedar-me a casa maleint la mala sort. Vaig decidir entrar a les aplicacions per conèixer gent. Necessitava distreure’m, contactar i veure si sorgia alguna cosa». La Míriam ja tenia algunes amigues que utilitzaven les ‘apps’. Una d’elles va conèixer el 2002 a través d’un xat a l’home amb qui més tard es va casar.

Les experiències que ha tingut amb les ‘apps’ han sigut bones, tot i que encara no ha trobat ningú amb qui hagi portat temps en una relació. «Tot ha sigut molt esporàdic, res no ha arrelat durant el temps suficient, però l’experiència no ha sigut negativa. Curiosa en algun cas. Potser he quedat, al llarg d’aquest temps, amb unes 20 o 25 persones», diu.

¿Els avantatges? «La immediatesa i la proximitat. Còmodament asseguda al sofà, quan tens una estona, et poses a mirar i tot és molt fàcil. Després quedar amb la persona també és fàcil si utilitzes els paràmetres de l’‘app’ que limiten el radi on estem».

¿Els inconvenients? «Només pots veure una foto i estableixes una petita conversa, que jo aconsello que no s’allargui gaire. És millor conèixer-se en persona com més aviat millor, que és on te la jugues en realitat. T’evites generar expectatives que potser no concordin amb la realitat».

Un altre inconvenient que apunta la Míriam: «Quan comences una conversa, aquesta persona pot estar en moltes converses alhora. I et pots sentir com en una carrera en què no saps mai en quina posició vas. Tot i que ell tampoc ho sap».

Marc Sánchez. /MARTÍ FRADERA

MARC SÁNCHEZ (28 anys)

«A les ‘apps’ és molt fàcil mentir»

«No soc tímid ni vergonyós», diu Marc Sánchez primer de tot. «Però quan arribes a casa després de tot el dia treballant –explica–, les ‘apps’ t’ofereixen moltes oportunitats de conèixer gent des del sofà. Si fem la compra ‘online’ per falta de temps, ¿per què no aprofitar la comoditat i la immediatesa d’internet per buscar relacions?».

Ell s’hi va endinsar fa un parell d’anys. Reconeix que al principi sentia sobretot curiositat i pensava més en cites casuals que no en trobar parella. «Si estava tres o quatre dies seguits entrant diàriament, podia arribar a quedar amb sis o set persones cada dues setmanes», explica. «No soc massa selectiu, soc més ‘sapiosexual’. Si veig una cosa interessant en el perfil, ja és suficient per donar-li una oportunitat a la cita», confessa. El que més valora és la sinceritat, tot i que reconeix que «a les ‘apps’ és molt més fàcil mentir, per tant intento quedar el més ràpid possible cara a cara per comprovar si hi ha connexió».

Per a ell, les aplicacions són «com qualsevol bar: pots entrar i estar-t’hi una estoneta sabent que sempre hi haurà algú amb qui podràs connectar». El Marc, que reconeix que a les ‘apps’ hi ha actituds que en la vida real no acceptaríem, com ara desaparèixer sense motius, confessa que comparteix molt més a Instagram que a Tinder. «A Tinder t’ofereixes com un producte, en canvi Instagram és la vida i també acabes socialitzant. He conegut tanta gent o potser més per Instagram que per Tinder; no com a parella però sí com a amistats».