Anar al contingut
Els Monty Python en sis hilarants pel·lícules

Els Monty Python en sis hilarants pel·lícules

Quim Casas

De 'Los caballeros de la mesa cuadrada...’ a 'El sentido de la vida' passant per 'La vida de Brian', aquestes són les sis pel·lícules més icòniques dels Monty Python.

Los caballeros de la mesa cuadrada y sus locos seguidores (1975)

Conté un dels millors gags del grup: se sent des de lluny el so dels cascos d’uns cavalls, però, quan els cavallers apareixen en imatge, van a peu i imiten amb closques de cocos el so de les seves imaginàries muntures. Monty Python van arrasar amb els mites artúrics i la recerca del Sant Greal, reduint Camelot i la taula rodona a una farsa grotesca. Realitzada a mitges per Terry Gilliam i Terry Jones.

 

La bestia del reino (1977)

La primera pel·lícula dirigida per Terry Gilliam no pertany al grup, tot i que, sent més fantàstica que còmica, té molta relació amb els Python. Un dels seus membres, Michael Palin,interpreta un camperol que, en l’edat mitjana, intenta vèncer un monstre que està amenaçant la regió. Es basa en un poema de Lewis Carroll i deixa clara les fantasioses inclinacions del futur director de ‘Brazil’.

 

La vida de Brian (1979)

L’eixelebrat Brian que interpreta Graham Chapman no és cap Messies, però neix en un pessebre de Betlem el mateix dia que Jesucrist i la seva vida correrà paral·lela a la d’aquest. La va dirigir Terry Jones i és una paròdia sagnant, i divertidíssima, de les Escriptures i tot el que es posi per davant: una feminista revolucionària, un col·lectiu de suïcides o el Ponç Pilat encarnat per Michael Palin.

 

Los héroes del tiempo (1981)

La imaginació desbordant de Gilliam va cristal·litzar en aquesta pel·lícula d’aventures i fantasia, en la qual un noi i uns nans viatgen a través del temps a la recerca de tresors. El director iniciava obra pròpia de manera definitiva, però encara ancorada en els Python: el guió el va escriure a mitges amb Michael Palin, que interpreta un dels protagonistes, i John Cleese dona vida a Robin Hood.

 

Monty Python a Hollywood (1982)

La pel·lícula, dirigida per Ian McNaughton –responsable del primer film del grup, ‘Se armó la gorda’ (1971)– i Terry Hughes, recull una part de l’espectacle ofert per Monty Python a l’amfiteatre del Hollywood Bowl. El grup, en directe, lliure de qualsevol lligament, escenificant els esquetxos més famosos de la seva sèrie televisiva i orquestrant divertidíssims números musicals. Un document en tota regla.

 

El sentido de la vida (1983)

Precedida, a tall de pròleg, pel curt de Gilliam ‘Seguros permanentes Crimson’, la pel·lícula ofereix una sèrie d’episodis o vinyetes sense aparent connexió entre si i relacionades amb temes universals. De fastuós i imaginatiu disseny de producció, conté des del gag escatològic de l’home que explota per menjar massa fins a la imatge fascinant de l’edifici convertit en un barco pirata.

 

Temes: Cine