Anar al contingut

Educació en sostenibilitat

Com s'explica (o s'hauria d'explicar) el canvi climàtic als nens

«Hauria de ser un tema en àrees com Ciència de la Naturalesa, però també ha de tractar-se en la resta. És un assumpte transversal», reinvindica la docent Conxa Arlandis

Lourdes Barragán

Com s'explica (o s'hauria d'explicar) el canvi climàtic als nens

«És clar que als nens els preocupa la crisi climàtica. I molt», diu Neus Medina, professora de cinquè curs de primària a l’Escola Voramar de Barcelona. Explicar les seqüeles dels canvis devastadors a què s’enfronta el nostre planeta davant nens d’infantil o de primària no és difícil quan és el mateix alumnat qui pren la iniciativa. «Hem de fer alguna cosa», va advertir el curs passat la cap d’estudis del centre barceloní davant una preocupació latent a les aules: la crisi climàtica

Compondre i gravar un rap sobre el climarecollir piles per després ser reutilitzades, promoure l’ús de ‘roll-eat’ –uns portaentrepans reutilitzables que pretenen substituir el paper d’alumini i el plàstic– o cuidar un hort escolar són algunes de les propostes sota les quals el centre intenta sustentar el seu lema per a aquest últim curs: 'Cuidem la terra; és casa nostra'. I, sobretot, per a les docents, el que és primordial és organitzar debats. «De vegades és més important fer preguntes que fer classe. La base de l’educació és preguntar, i ells ja pregunten pel futur que els espera», relata aquesta mestra de primària.

Alumnes de l’Escola Voramar de Barcelona realitzant objectes per vendre en un mercat ambulant solidari, la recaptació del qual va anar a parar a oenagés mediambientals com Greenpeace. / ESCOLA VORAMAR 

Nens i futur

«Crec que veure una nena com Greta Thunberg els ajuda a entendre que, tot i que siguin petits, poden fer alguna cosa, potser petita també, però ‘alguna cosa’, al cap i a la fi», reflexiona. L’exemple de l’activista sueca, que amb 16 anys s’ha convertit en un símbol de la preocupació dels més joves per la situació climàtica, no ha passat desapercebut a les aules. 

Marisol Toledo, també mestra a cinquè curs, explica que fins i tot van arribar a organitzar un mercat ambulant solidari en el qual venien productes fabricats amb material reciclat: «Els diners que vam recaptar van ser per a quatre organitzacions que canalitzen problemes que preocupaven els alumnes. Entre aquestes, Greenpeace».

Escoles + Sostenibles

L’Escola Voramar, juntament amb 352 escoles més de tot Barcelona, forma part del programa Escoles + Sostenibles, un pla de l’ajuntament que promou iniciatives de millora per a la sostenibilitat del medi ambient des de la base de la piràmide: l’educacióAquest any, no obstant, hi ha 11 centres menys que el curs passat, malgrat el creixent interès mediàtic que ha suscitat la sostenibilitat ambiental en els últims mesos.

Parlar de canvi climàtic en una classe d’infantil

Però no només la canalla pretén entendre la situació climàtica des dels pupitres: també el professorat. Amb aquest incentiu, la primavera passada va germinar la llavor de Teachers for futureuna plataforma creada per docents de gairebé totes les comunitats d’Espanya –inspirada en la consigna Fridays for future– que encara està «en fase de conscienciació». O almenys, així ho veu Conxa Arlandis, una mestra valenciana d’una escola de Múrcia i també membre de l’equip organitzatiu d’aquesta associació.

Arlandis, a més, intenta traslladar la idiosincràsia de Teachers for Future fins a la seva classe d’educació infantil, en què l’edat dels seus alumnes fa que hagi de buscar noves fórmules per parlar de contaminació o de les alteracions de la temperatura de la Terra.

«Jo mai els parlo de ‘canvi climàtic’ com a tal; el que fem és partir sempre de situacions que ells hagin viscut», per exemple, mitjançant la cura d’un hort comú amb què treballen «l’observació, l’experimentació i la reflexió» de l’entorn que els envolta. Segons l’opinió de la docent, la crisi climàtica «hauria de ser un tema en assignatures com Ciència de Naturalesa, però també hauria de tractar-se en la resta. Aquest és un assumpte transversal», reinvindica.

A més, des de Teachers for future estan desenvolupant altres idees, com per exemple crear espais segurs circumdants a les escoles perquè els més petits puguin anar caminant des de les seves cases, en lloc d’utilitzar cotxe. «És un model que ja està funcionant en algunes ciutats», aclareix la Conxa.

Un nen passeja per l’hort del CEIP Ángel Zapata, a Múrcia. / CEIP ÁNGEL ZAPATA

‘Storytelling’ i l’inici de nous formats educatius

El professorat, l’alumnat i les institucions es poden posar d’acord a l’hora de promoure més coneixement de la crisi climàtica a les aules, però queda una incògnita per resoldre: com fer-ho. En l’era d’internet, les aules han deixat de ser l’únic lloc on la gent va a aprendre.

A Youtube, canals com ara Academia Play –amb més d’un milió i mig de subscriptors– han crescut gràcies a explicar la història, l’art o el cine a través d’un format audiovisual i divulgatiu. Els seus vídeos també són utilitzats per professors d’escoles en instituts per il·lustrar algunes de les seves classes. «Crec que els canals de Youtube tenim una capacitat d’influència brutal en la gent jove, així que en nosaltres recau una responsabilitat enorme», explica Javier Rubio Donzé, cofundador del canal. 

«Eines com l’‘storytelling’ –una forma de narrativa més visual– són perfectes per explicar temes tan complexos», i hi afegeix que per entendre el canvi climàtic «és important escoltar veus autoritzades i anar molt amb compte amb els xarlatans. En Academia Play encara no ens hem atrevit a abordar aquest tema –que ja ha sigut tractat en altres canals de ciència com Quantum Fracture o al de Javier Santaolalla–, però algun dia ho farem i per això no tinguis dubte que comptarem amb els professionals adequats».

Per quan arribi aquell moment, a Academia Play tenen clar que la clau estarà a «no pecar d’alarmisme, ja que els alarmistes fabriquen escèptics».