Anar al contingut
Tomás Alía, el 'manetes' de l'elit

Roberto Garver

Tomás Alía, el 'manetes' de l'elit

El jutge de 'Másters de la reforma' és un interiorisa fetitxe de rics i influents

Núria Navarro

Un s’imagina Tomás Alía enfundat en un batí com el que utilitzava Balzac per escriure a les nits. O cobert amb una sedosa túnica a Tànger, on té una casa molt 'shabby' en què munta festes estupendes. Però és dolorós veure'l avaluar les atzagaiades dels concursants de 'Másters de la reforma', el 'talent show' d’Antena 3 que està a meitat de camí entre el 'serial killer' i el vídeo de ‘no ho faci sense l’ajuda d’un professional’ de Leroy Merlin. "Això és lleig de collons", va dir sense poder-se reprimir en un capítol. "Arribem a límits sensorials inimaginables", va confessar fora de càmera sobre el programa.

¿Què dimonis fa aquí? Potser Alía necessitava emocions fortes després d’haver acabat el disseny d’interiors de l’estadi olímpic de Qatar, a Doha, que allotjarà la Copa Mundial de la FIFA 2022, o de decorar els 54.000 metres quadrats del palau de l’exemir Hamad bin Khalifa al-Thani, que li va permetre fer-se amb la seva primera dona, l’exxeica Mozah. "Són moltíssimes vegades més exigents que un milionari europeu", va admetre.

L’exxeica Mozah. / sergio Barrenechea (efe)

Precisament perquè juga en aquesta divisió –la de l’elit–, el manxec no va parpellejar quan Carmen Lomana va deixar anar en el concurs –al qual va anar en qualitat de convidada– un "jo per a la meva roba no tinc armaris, tinc habitacions" que va incendiar les xarxes. Fins i tot ha sigut capaç d’avaluar la casa d’Isabel Preysler  –la dels 14 banys i la caseta de gos refrigerada– de "molt correcta". Futbolistes, polítics i influents de tota mena l’adoren.

Lagarterano

Tomás García Alía (Lagartera, Toledo, 1964) és el menor –i l’aviciat– dels quatre fills de Pepita Alía, brodadora que el 1961 van fer unes estovalles amb quatre milions de puntades per als reis d’Holanda per encàrrec del Govern. Dona de rosari diari, li va inculcar una religiositat que ell canalitza a través de la Confraria de la Santa Veracruz. Fora d’això, és més propens a tenir fe en si mateix. "Quan soc feliç, m’inspiro; quan estic al 100%, arraso", alerta. Va passar de canviar els mobles de lloc en l’internat a dissenyar a Madrid locals com el Larios Café i el MOMA 56, per acabar rebent el Premi Nacional d’Arquitectura d’Interiors (2000) i el títol de millor interiorista de la revista ‘Architectural digest’ (2007). 

El boca-orella va fer la resta. Va dissenyar el recorregut Madrid Contemporani, a la Gran Via, del festeig nupcial de Felip i Letícia; va adornar l’església i el ‘cigarral’ del casament d’Amelia Bono amb el fill de Raphael; va concebre confort per a les germanes Koplowitz i va projectar botigues de Victorio & Lucchino. "El meu punt feble és que m’encaterino dels clients", va dir.

I els clients l’hi tornen. A les seves festes d’aniversari hi van Raquel Sánchez Silva –es va associar amb ella en A Tavola-, la pelletera Elena Benarroch, Cayetana Guillén Cuervo, Nieves Álvarez o Mar Flores. I als seus tastos de cigars no fallen Alaska, Boris Izaguirre, Bibiana Fernández –intimísima– i Rossy de Palma. "Jo soc un superficial profund" –s’ha descrit. M’interessa que la meva ànima estigui moblada i estar content". Mentre no l’hi desmantellin els ‘màsters’...