MARGUERITE FRIEDLANDER

Ceramista. 1896-1985

zentauroepp47362053 mas periodico les dones de la bauhaus marguerite friedlaende190327191433

zentauroepp47362053 mas periodico les dones de la bauhaus marguerite friedlaende190327191433

1
Es llegeix en minuts
Núria Navarro

Va donar a la ceràmica un enfocament durador, pràctic i simple. Era filla d’un alemany i una anglesa i, després d’haver estudiat a l’Escola d’Arts Aplicades de Berlín, va arribar a la Bauhaus quan el taller de ceràmica només era “una habitació amb un forn”. Així que va fer classes a la veïna Dornburg amb Max Krehan –una relectura de les seves cartes el 2007 va destapar que van ser amants– i va passar l’examen d’ingrés.

El 1929, va assolir la meta Bauhaus de les ceràmiques manufacturades en sèrie, gràcies al fet de tenir un forn de prova i cooperar amb la Royal Porcelain de Berlín, traient productes funcionals i barats amb l’eslògan de ‘porcellana per a la nova vivenda’. Potser per l’èxit, malgrat la seva ascendència jueva, va poder continuar produint-la durant el període nazi, esborrant el cognom dels papers públics, és clar.

Notícies relacionades

El 1930 es va casar amb un col·lega de la Bauhaus, Franz Wildenhain i van decidir mudar-se a Putte, a Holanda, on van obrir el taller de ceràmica Het Kruikje (L’olleta). Set anys després va tornar a associar-se amb la indústria i, per encàrrec del Govern holandès, va crear el joc de te 'Five O'Clock' per a l’Exposició Internacional de París.

La invasió nazi dels Països Baixos, el 1940, va fer que decidís emigrar als Estats Units. I a Califòrnia, Marguerite va ensenyar al Col·legi d’Arts i Oficis d’Oakland i va formar una legió de joves ceramistes a 'Pond Farm', una colònia d’artistes a Guerneville, on va acabar plàcidament els seus dies.