LUCIA MOHOLY

Sense la seva sistemàtica acta notarial de la Bauhaus, entre el 1923 i el 1928, la història de l’escola perdria contorn. Lucia Schultz, filla de jueus adinerats propensos al socialisme, que va assistir a classes de Filosofia i Història de l’Art a Praga, el 1920 va acceptar un lloc a l’editorial berlinesa Ernst Rowohlt Verlag i es va enamorar d’un artista jove i pobre, László Moholy-Nagy. Quan l’hongarès va ser nomenat mestre a la Bauhaus, l’abril del 1923, ella el va seguir de mala gana. Una vegada a Weimar, va agafar la Leica i no va deixar cap racó, objecte ni persona sense fotografiar.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

El 1928, els Moholy van abandonar la Bauhaus per instal·lar-se a Berlín i un any després es van divorciar. La Lucia va obrir el seu propi estudi i tractava temes d’arquitectura i publicitat i, a partir del 1929, va viure amb el diputat comunista Theodor Neubauer, membre de la resistència antinazi que va ser arrestat i tancat en un camp de concentració.

Va fugir a Praga i després a Londres –on es va reunir el matrimoni– i van dipositar els negatius a cura de Moholy-Nagy, que al seu torn els va entregar a Gropius, que els va fer servir per rellançar la Bauhaus als Estats Units. Però la Lucia no va tenir accés al seu propi material original durant 12 anys, cosa que va lamentar en una carta de 1956. “Tots, excepte jo, s’han beneficiat amb l’ús de les meves fotografies”.