LILLY REICH
Interiorista i mestra de la Bauhaus. 1885-1947
zentauroepp47347257 mas periodico les dones de la bauhaus lilly reich190327191623
Lilly Reich no va ser alumna, sinó una reputada dissenyadora de modes i creativa en general que es va posar al capdavant d’Interiorisme. “Una dona freda i astuta”, segons el director del taller de pintura mural Hinnerk Scheper. "L’home fort de Mies", es queixava un alumne molest, com d’altres, per haver desplaçat l’estimada Otti Berger al capdavant del taller de teixits. Mies van der Rohe, el tercer director de la Bauhaus, l’havia conegut el 1924 i l’havia impressionat tant que va abandonar la seva dona i les seves tres filles per ella.
El Cafè de Vellut i Seda, a Berlín. /
L’especialista en el tàndem Magdalena Droste afirma que és difícil dissociar qui va fer què. A partir del treball a mitges del 'Cafè de Vellut i Seda' de Berlín (1927), en què per primera vegada l’element exposat era el mateix que dividia l’espai, Mies va endinsar-se en el recurs. El juny del 1928, quan li van encarregar la representació d’Alemanya a l’Exposició de Barcelona del 1929, en el primer paràgraf del contracte va especificar que ell ho faria “tot amb Reich”. La Laura Martínez de Guereñu, una altra especialista, apunta que "ell es va centrar al pavelló i ella va ser la directora artística dels 16.000 m² d’exposició a l’interior dels recintes" (50 vegades la superfície del pavelló).
Pavelló Mies van der Rohe, a Barcelona. /
"Una lectura arquitectònica dels elements que va desenvolupar Reich mostra que hi ha una coherència formal amb el que ell va utilitzar per al pavelló", recalca Martínez de Guereñu, que investiga tres elements-tipus –una vitrina, una pantalla de vidre i un expositor– per reconstruir-los i mostrar-los el pròxim octubre a l’interior del Pavelló de Mies a Montjuïc. I l’historiador Albert Pfeiffer va més enllà que ella i aventura que dues de les cadires més famoses de la Bauhaus –la 'Barcelona' i la ‘Brno’– són obra de la berlinesa.
‘Estand’ de l’Exposició del 29, de Lilly Reich. /
La veritat és que durant l’àpat d’inauguració de l’Exposició del 29, al qual va assistir el rei Alfons XIII i les forces vives, el seient de Reich va estar buit. Com el mateix Mies, havia passat la nit anterior netejant les ditades que havien quedat sobre els vidres durant el muntatge d’última hora. ¿Cansada? ¿O potser Mies no va ser generós a l’hora de donar-li el seu espai?
