GUNTA STÖLZL

Mestra teixidora. 1897-1983

zentauroepp47346963 mas periodico les dones de la bauhaus  gunta stolzl190327202846

zentauroepp47346963 mas periodico les dones de la bauhaus gunta stolzl190327202846

1
Es llegeix en minuts
Núria Navarro

Besneta de teixidor i filla d’un home interessat en la reforma educativa, l’AdelgundeGunta– va cursar alguns semestres de pintura en vidre i ceràmica a l’Escola d’Arts Aplicades de Munic. Després de la gran guerra, en què es va fer un tip de cosir ferides i amortallar cadàvers com a infermera de la Creu Roja, el vell món se li va quedar petit i va abraçar l’ideal de vida i feina que desplegava el ‘Manifest Bauhaus’.

Entre el 1927 i el 1931, va ser la directora tècnica i artística del taller de teixit de la Bauhaus de Dessau. Sota el seu comandament, els prototips realitzats pel taller –i un acord amb l’empresa berlinesa Polytex– es van convertir en una de les fonts d’ingressos de l’escola. I com a resultat de l’augment de la col·laboració entre seccions, Stölzl va poder dissenyar cadires amb Marcel Breuer.

Les alumnes de Gunta Stölzl. / ARXIU

Notícies relacionades

Durant el Congrés d’Arquitecura Moderna de Moscou, es va enamorar de l’arquitecte jueu Arieh Sharon, amb qui va tenir una filla. Aquest vessant domèstic i el seu enfocament antiburgès li van valer un 'bullyng' de manual, amb difamacions d’índole sexual incloses. Farta, va deixar la Bauhaus, però els seus negocis de teixit per a la indústria i el seu matrimoni també van fracassar.

Va obtenir la nacionalitat suïssa després de casar-se amb Willy Stadler, va tenir una altra filla i va continuar teixint fins als 78 anys. “Si pogués veure des de fora l’exemple que ha sigut per a moltes, estaria molt orgullosa”, comenta Josenia Hervás.