FRIEDL DICKER
Artista i educadora al gueto de Terezín. 1898-1944
zentauroepp47362057 mas periodico les dones de la bauhaus friedl dicker190327191449
El seu pare, un empleat jueu de papereria, la va aprovisionar aviat de materials per pintar. Després de graduar-se en fotografia a Viena i estudiar música amb Schömberg, va arribar a l’escola el 1919, va fer decorats per a teatre, enquadernacions, interiorisme i escultures. “Era el prototip de la Bauhaus de Weimar”, segons Josenia Hervás.
En aquella etapa, la ultradreta els cosia a denúncies per considerar que “els jueus i els estrangers” relegaven els alemanys a un segon pla. Es va obrir una investigació i els funcionaris, que van concloure que era un fake, van assenyalar que “fins i tot hi havia una noia (jueva) molt generosa, que tenia una beca”. “Estic convençuda que era Friedl”, opina Hervás.
El 1926, va muntar juntament amb el seu company de classe Franz Singer l’Atelier Singer-Dicker, autors d’un moderníssim pavelló per a una comtessa de Viena, un club de tennis i un parvulari Montesori. Afiliada al partit comunista des del 1930 i empresonada després de trobar documents compromesos en un registre al seu domicili, va fugir a Praga i es va casar amb Pavel Brandeis. Després de rebutjar una visa per a Palestina, va acabar al gueto de Terezín, on va ensenyar dibuix a 600 nens abans de ser deportada i gasada a Auschwitz.
