«Si tinc una estona lliure prefereixo el mòbil al llibre»

Més de la meitat dels adolescents entre 15 i 18 anys amb prou feines llegeixen per gust, més enllà de les lectures escolars obligatòries. Per polsar el perquè d’aquest fenomen en auge, parlem amb sis d’aquests joves. Aquí teniu un espòiler: l’‘smartphone’ va matar l’estrella del llibre.

Arnau Seu: “Només llegeixo el que és obligatori per a l’institut”.

“M’agradava molt llegir. Des de molt petit llegia. Sempre he vist llegir a casa. A l’hora del pati, amb un amic, llegíem tots els llibres”. Aviat farà els 15 i ja fa un any que la lectura no l’acompanya. “Anava a un club de lectura, a la llibreria del barri –Santos Ochoa– i me’n vaig esborrar. Jo llegeixo molt lent i no tenia temps d’acabar els llibres que proposaven que, a més, no sempre m’agradaven», explica Arnau Seu. “Ara quedo els dilluns amb un amic a casa i pintem ‘warhammers’, miniatures. Només llegeixo el que és obligatori per a l’institut”. Únicament disfruta d’algunes lectures. Com ‘Wonder', “la història del nen malalt, amb la cara deformada, a qui feien ‘bullying’ a l’escola. Em va semblar una cosa que tots podríem viure. Però, sent sincer, si tinc una estona lliure i puc agafar el mòbil o la tauleta, prefereixo això que no pas llegir”.

Adriana Campo “Es viu la lectura com una obligació”

“Des de molt petita, cada nit abans d’adormir-me llegia amb el meu pare o la meva mare”. I ja no va abandonar mai aquest plaer. “Llegir m’aporta noves visions, em dona informacions que no tenia i em porta a conèixer llocs i situacions diferents”. L’any passat, Adriana Campo, de 16 anys, va llegir un llibre cada setmana. Haver adquirit l’hàbit de petita, marca. “Si a casa no has vist llegir i ningú t’ha estimulat a fer-ho, entenc la visió negativa de la lectura que només es viu com a una obligació”, comenta. Ella sol llegir els llibres en paper, menys a l’estiu. “Viatjant és més còmode el digital, així et pots emportar molts llibres”. Aquest any, a primer de batxillerat, té «16 llibres de lectura obligada. Tinc menys temps per llegir els que trio jo. Amb els deures tot es complica, em falta temps”.

Marc Gordi “Fins als 10 anys llegia bastant”

“Entre els 8 i els 10 anys sí que llegia bastant. Teníem un quiosc a prop de casa i cada setmana o cada dues em compraven un còmic. Eren prims i sense massa text, més visual, i això de petit t’atreu”, diu Marc Gordi, de 17 anys. “Ara no acostumo a llegir, em cenyeixo a les lectures obligatòries de l’institut”. I no perquè no li agradi el fet de llegir sinó perquè té altres prioritats. “Quan començo un llibre que m’agrada, m’hi fico molt i el disfruto, m’atrapa la lectura, però ara no tinc temps. He canviat els meus hàbits. Prefereixo sortir amb els amics. La meva última gran lectura va ser fa un any. Vaig llegir ‘Els pilars de la terra’ en llibre digital”. Però la irrupció del mòbil en la seva vida va arribar per acaparar el seu temps. “Sense voler, entres en un cercle del grup a través d’aquest aparell, i si no contestes, et vas sentint fora. El canvi ha sigut gran. Amplies tant les relacions socials que acabes estant pendent de moltíssimes persones. És que hi ha tantes coses ara, que no queda temps per llegir”, conclou.

Àfrica Bonet: “Per a mi, llegir és com un viatge”

“«Em vaig enganxar a la lectura als 7 o 8 anys. El tió em va portar la saga de Tina la Superbruixa i no parava de llegir, fins i tot sopant llegia”. Ara Àfrica Bonet, de 13 anys, té un canal a Youtube, ‘Cuinant literatura’, des del qual recomana lectures i autors. De la gran afició per lectura van sorgir les seves ganes de compartir-la. “Una tarda a la setmana gravo un vídeo a la cuina de casa”, explica. Llegir per a ella, assegura, és un viatge. “I penso que la gent s’està perdent aquesta història que a mi em fa sentir en un altre món sento que voldria ser aquest personatge del llibre”. Per triar els llibres, diu, mira «el resum o les crítiques». De petita escrivia, creava les seves pròpies històries. “Jo els diria als que no llegeixen que s’hi poden sentir identificats i que de les històries se n’aprèn. A més, com més llegeixes, més vocabulari tens”.

Pau Masferrer: “‘Tirant lo Blanc’ em va agradar més del que m’esperava”

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Llegir mai li ha agradat. Fa dos anys, a l’institut en què cursa primer de batxillerat van instaurar mitja hora obligatòria de lectura diària d’un llibre. “És una bona idea, però mal enfocada, a la meva edat és molt més atractiva la lectura amb la tauleta o el mòbil”, diu Pau Masferrer, de 16 anys. “Jo aprofito aquest temps per llegir llibres obligatoris per a examen, i així a casa ja no he de llegir”. La seva última lectura, ‘Tirant lo Blanc’, admet que li ha agradat més del que es pensava, “però tampoc és el llibre que triaria, prefereixo llibres sobre la vida de ‘youtubers’. Fa uns tres anys me’n vaig llegir un. Ah! i la biografia de Nikola Tesla em va encantar”, confessa. “Però a mi llegir m’avorreix, em cansa, per a mi és un pal. A més llegeixo molt a poc a poc perquè tinc dislèxia. Una pel·lícula de dues hores m’entra més fàcilment, prefereixo àudio o imatges”. 

Natàlia Fernández “Només tinc una amiga que sí que llegeix”

“De petita em vaig acostumar a llegir 10 minuts abans d’anar a dormir. La col·lecció de Geronimo Stilton m’agradava molt. Vaig estar llegint així cada dia fins a sisè”, recorda. Després va arribar l’ESO i els esgotadors deures. “M’havia de ficar al llit més aviat. Ara al batxillerat no llegeixo perquè prefereixo fer altres coses”. Natàlia Fernández, de 16 anys, està federada com a jugadora de voleibol. Entrena tres vegades per setmana. “En el meu temps lliure surto amb els amics i faig deures. Només llegeixo en aquella mitja hora obligatòria cada dia abans de començar les classes, però més aviat l’aprofito per estudiar. Si llegeixo alguna cosa meva és algun còmic”. La Natàlia també observa el mateix comportament en els amics. “Es dediquen a altres coses, fins i tot en la mitja hora de lectura. Només tinc una amiga que sí que llegeix i després ens explica les lectures”.