Anar al contingut
Betty Rono: l'emissària del clima

CIENTÍFIQUES AFRICANES EN MOVIMENT / 3

Betty Rono: l'emissària del clima

La investigadora ajuda els pastors kenians contra l'escalfament global

Michele Catanzaro y Marco Boscolo

La sequera s’acabarà quan els ocells volin cap al Mont Kenya. O quan s’oculti l’estrella que bloqueja la pluja. O quan es toqui el terra i no se senti humitat. Així prediuen el temps els vells de Laikipia, un comtat àrid habitat per pastors nòmades al nord de Kenya. També ponderen la densitat de la llet de vaca, la forma dels núvols i els moviments dels insectes.

No obstant, els ancians estan desorientats. Els ocells canvien les seves rutes, els insectes desapareixen i la pluja no arriba quan se l’espera. “Abans plovia a l’abril, a l’agost i al desembre. Avui les úniques pluges fiables són les del desembre”, afirma Mpaayo Tema Karmushu, un massai de 26 anys de Laikipia. El jove es presenta als periodistes vestit d’urbanita, però porta a la motxilla el seu vestit tradicional i un rungu (bat de fusta) ben a la vista.

“El canvi climàtic posa en qüestió les prediccions tradicionals”, explica Betty Rono, una biòloga de la conservació de 29 anys de la Universitat Egerton de Nakuru, la ciutat keniana on es produeix la trobada.

Una dona keniana porta el bestiar a pastar durant la temporada seca. /óscar rafone

Per als pastors de Laikipia, l’escalfament global és alguna cosa més que una projecció pintada en una gràfica. Cada any, hi ha morts en els xocs entre tribus per l’accés als pous i pel robatori de bestiar. Els ramats són cada vegada més petits. Alguns pastors emigren i d’altres intenten passar-se a l’agricultura. "Estem perdent el nostre estil de vida", lamenta Tema. Però Rono està decidida a ajudar-los. “Em vaig criar en una una família de pastors a Ndalat [nord-oest de Kenya] i tinc una debilitat per les vaques: em commou veure-les morir”, explica.

L’Autoritat Nacional de Gestió de les Sequeres de Kenya (NDMA) distribueix butlletins que anuncien sequeres i inundacions per mitjà de webs i aplicacions. Per als pastors, aquesta informació és incomprensible o fins i tot inaccessible. "Sovint, no tenen cobertura per als seus mòbils, ni on carregar-los, ni són 'smartphones’", explica Rono

Aquesta investigadora vol tancar la bretxa entre les previsions tradicionals i les científiques. Amb aquest objectiu, està teixint aliances amb pastors de les comunitats més allunyades, perquè “tradueixin” la informació meteorològica i climàtica als que més la necessiten. Mpaayo Tema Karmushu és un d’aquests enllaços. EL PERIÓDICO va parlar amb tots dos en el marc d’un projecte periodístic avalat pels Journalism Grants de l’European Journalism Center. 

Escalada de conflictes

El 2017, l’est de l’Àfrica va ser fuetejat per una sequera extrema. Les comunitats pastorals de les zones àrides van patir més que d’altres. “Són grups que crien vaques i cabres. Els animals mengen herba, que depèn de la pluja”, afirma la científica. Aquestes comunitats nòmades es desplacen al llarg de l’any a la recerca d’herba, i arriben fins a la Muntanya Kenya a l’agost. Les terres no són de propietat, sinó que es gestionen de forma comunitària.

“Quan arriba la sequera, s’assequen els estanys i el bestiar mor. És llavors quan un grup pot entrar en conflicte amb un altre per accedir a un estany o perquè ha intentat quedar-se amb les seves vaques”, explica Rono. El 2017, les coses es van posar lletges. Les incursions es van multiplicar. Alguns grups es van desplaçar cap al sud i van entrar per la força en ranxos privats. Una famosa ecologista, Kuki Gallmann, va ser assassinada al seu ranxo.

Molts factors contribueixen a escalar els conflictes. “Els pastors pertanyen a tribus diferents: massai, samburu, kikuyus, turkana... Quan el govern intervé en defensa d’uns, els altres se senten ofesos i alguns polítics ho aprofiten”, descriu Rono.

"Amb la sequera, els estanys es buiden, les vaques moren i hi ha baralles entre ramaders", descriu la biòloga

Tampoc la culpa és només del canvi climàtic. “La falta d’aigua es deu també a una mala gestió: hi ha molts pous que no tenen manutenció. Però segurament el canvi climàtic agreuja aquests problemes", afirma Emiliano Cesaretti, que representa a Isiolo les activitats de l’oenagé LVIA, no implicada en el projecte de Rono

“El nord de Kenya ha sigut turbulent des dels anys 60. Actualment, a més, hi ha un increment de població, a causa del projecte LAPSSET, un corredor que pretén portar petroli del Sudan del Sud a la costa de Kenya," afirma Michele Nori, agrònom de l’European University Institute i del projecte 'Pastres' sobre comunitats pastorals. “Els avis reconeixen que els conflictes no són una novetat. No obstant, estan augmentant, perquè els recursos s’estan reduint més ràpidament”, afirma Rono.

Mpaayo Tema Karmushu, pastor massai que col·labora amb Rono. /óscar rafone

Cultura en perill

Els pastors estan pagant un cost molt alt. “Alguns migren a altres llocs per fer-se pagesos. D’altres s’estableixen al Mont Kenya", relata Tema. Les comunitats s’estan sedentaritzant. “Tothom es comprarà la seva terra i la tancarà. La terra lliure s’acabarà”.

“Els massai són un símbol de Kenya i estan perdent la seva identitat”, reflexiona Rono. No obstant, la científica es declara favorable a la sedentarització, si no hi ha més remei. “El nomadisme és part de la seva cultura, però si no hi ha cap lloc on anar... almenys rebran vacunes, ajuda i educació”, afirma. 

No obstant, creu que encara es pot fer molt pels pastors. “Quan em vaig llicenciar, pensava dedicar-me a la conservació dels animals salvatges a les zones àrides. Però durant el treball de la tesi vaig veure com de deplorables eren les condicions de les persones en aquests llocs, i em vaig interessar per això”, explica. 

Aquest interès la va portar el 2017 a Alemanya, on va treballar durant un any al Centre Helmholtz d’Investigacions Ambientals, gràcies a un programa de la Fundació Humboldt per a joves investigadors de països en desenvolupament, especialitzats en canvi climàtic.

“A Alemanya, vaig analitzar dades meteorològiques i de satèl·lits i les vaig comparar amb el que les comunitats deien en enquestes. Vam veure que els sistemes d’alerta primerenca de les sequeres no estan sent efectius”, explica. 
Des del principi, el seu pla era tornar a Kenya. “Hauria sigut mediocre publicar un article i quedar-me allà. Havia de portar el que havia fet a les comunitats locals”, explica. No obstant, la tornada no va ser fàcil. “El problema principal són els recursos. El govern no et posa grans facilitats perquè tornis a casa”, explica. 

L’estada a Alemanya li va obrir portes. “Vaig fer contactes amb les Nacions Unides i a més el Govern de Kenya va començar a prendre’m seriosament”, explica. “També Alemanya s’ha beneficiat de tenir un enllaç amb l’Àfrica: la meva supervisora estava impressionada de com podia penetrar en les comunitats”, relata Rono.

'Scouts'

Efectivament, Rono ha aconseguit connectar amb grups tancats i patriarcals. “Ara puc parlar cara a cara amb un avi, però mai ho podria fer en una reunió de grup. Allà, una dona necessita permís per parlar”, explica. Va ser amb l’objectiu de superar aquest obstacle que Rono va començar a fitxar els seus enllaços, en les comunitats, a qui anomena ‘scouts’, i que parlen en el seu nom en les reunions.

"He aconseguit parlar amb un avi cara a cara, però no en grup, on la dona necessita permís", explica Rono

El seu grup de ‘scouts’, actualment quatre persones, és la peça clau del projecte que està desenvolupant des de la seva tornada a Kenya. “Volem un sistema d’alerta primerenca de les sequeres que sigui amigable per a les comunitats”, explica Rono.

Un butlletí d’alerta primerenca pot ser en l’actualitat un document d’una dotzena de pàgines escrites en lèxic tècnic. "És encara massa complex. La millor solució és que algú s’assegui i redueixi les grans dades a informació bàsica”. 

La científica creu que els ‘scouts’, formats per entendre tant la ciència com el saber tradicional, poden vehicular la informació de forma acceptable per a les comunitats. Rono vol tenir el sistema en marxa el 2022. Els canals de comunicació amb els ‘scouts’ i els avis de les comunitats serien SMS i comunicacions quadrimestrals en paper.

“Si li parlo de les previsions tradicionals a un professor universitari, no entén res. Si li parlo de les previsions científiques a un pastor, tampoc entén res. Es tracta de tancar aquesta bretxa”, conclou.