Anar al contingut
Forrest Tucker: el lladre amable

ATRACADOR DE CEL·LULOIDE

Forrest Tucker: el lladre amable

'The old man and the gun', el film amb què Robert Redford diu adeu a la interpretació, rescata per al cine un lladregot professional

Nando Salvà

Quan aquell dia de la primavera del 1999 els agents de policia van detenir l’home que acabava d’atracar un banc a mà armada, es van quedar bocabadats a l’adonar-se que es tractava d’un senyor gran de 78 anys. I la seva sorpresa només va créixer al descobrir que l’home no era ningú més que Forrest Tucker, que feia sis dècades que atracava i que, almenys segons el que es deia d’ell, sempre ho havia fet amb un somriure a la cara; era un lladre tan amable i cavallerós, es deia, que els empleats de les sucursals que assaltava pràcticament li servien el botí amb safata. En una ocasió, al condemnar-lo, un jutge va afirmar: “S’ha de reconèixer que el paio té estil”.

Les formes, en efecte, sempre van ser importants per a Tucker. Robava amb vestits de ratlles i sabates ‘spectator’, i brandant un revòlver sempre descarregat que utilitzava simplement com a peça d’‘attrezzo’ –no va disparar mai ningú–. De fet, es veia a si mateix com un protagonista de pel·lícula. Segur que l’hauria fet feliç veure’s finalment convertit en un. Des de divendres que ve als cines, el ‘biopic’ ‘The old man and the gun’ se sustenta sobre una ironia. En el que serà, segons ell mateix, l’últim treball interpretatiu de la seva carrera, Robert Redford interpreta un home que no va tenir mai interès a retirar-se.

Tucker tenia només 15 anys quan va ser detingut després de robar un cotxe “per diversió”. Tan aviat com va trepitjar la comissaria, va aconseguir escapar-se quan els agents li van treure les manilles, però va ser de nou capturat uns dies després mentre menjava taronges en un hort. Aquell va ser l’inici d’una carrera criminal que el va fer recaptar milions de dòlars atracant bancs i al llarg de la qual no només s’escaparia 18 vegades de la presó, sinó que també protagonitzaria 12 intents més frustrats d’evasió.

Mestre de la fuga

Els seus mètodes de fugida van ser variats. En una ocasió va tallar les barres de la seva cel·la amb cisells; en una altra va fingir un mal d’estómac i, després de ser operat d’apendicitis, es va escapar de l’hospital; i en una altra va fer el mateix després de fingir un dolor de ronyons. El 1979 es va escapar de San Quintín a bord d’un bot que havia construït a la presó. La barca va patir un contratemps tot just salpar i Tucker i els seus companys van ser albirats des d’una de les torres, però el guàrdia els va confondre amb empleats d’un club de navegació i els va deixar anar.

Robava
amb vestits de ratlles
elegants i
portava sabates
‘spectator’, i
brandava un
revòlver d’‘attrezzo’

L’època que ‘The old man and the gun’ recrea és l’immediatament posterior a aquesta gesta, quan el protagonista va formar una banda de delinqüents de cabells canosos, al capdavant de la qual, en només uns mesos, va assaltar al voltant de 60 bancs. També llavors va conèixer la que seria la seva tercera dona, Jewell Centers, que –a diferència de la versió cinematogràfica, encarnada per Sissy Spacek– no va conèixer les activitats del seu marit fins anys més tard, quan el van tornar a arrestar. Al fer-ho, va decidir quedar-se al seu costat.

Quàdruple ‘bypass’

Després de ser sotmès a un quàdruple ‘bypass’ el 1986 i obtenir un indult del jutge, Tucker va ser posat en llibertat el 1993, als 73 anys. Es va instal·lar amb Jewel a Florida, en una casa color préssec pròxima a un camp de golf. Van passar sis anys abans que, aquell dia de primavera del 1999, es vestís de blanc de cap als peus i donés el que sí que va acabar sent el seu últim cop. Va ser sentenciat a 13 anys de presó, i tancat en règim d’aïllament; es temia que, malgrat la seva edat avançada, tornaria a intentar escapar. Va morir cinc anys més tard. 

No havia actuat per diners: tenia un cotxe nou i la casa pagada; i cada dissabte passava la nit amb Jewel en un restaurant pròxim, menjant costelles i ballant. Ho tenia tot menys la celebritat que tant anhelava. Potser ‘The old man and the gun’ l’hi acabarà proporcionant de forma pòstuma. Mentrestant, la pel·lícula funciona a la perfecció com a metàfora de la carrera com a actor de Redford. El veiem fent veure que els seus dits polze i índex són una pistola, comportant-se com una criatura, passant-s’ho la mar de bé i recordant al públic que, com el seu personatge, ha disfrutat fent el que ha fet, i que, com ell, ha mantingut el somriure a la cara mentre ho feia.  

ALTRES ATRACADORS DE CINE

Bonnie i Clyde (1967)

Recrea el periple de Bonnie Parker i Clyde Barrow, que entre el 1931 i el 1934 van recórrer el sud-oest americà atracant sucursals bancàries i gasolineres i, en general, sembrant el terror. Van disfrutar de la simpatia de part de la societat nord-americana, entre la qual van arribar a ser considerats com una versió moderna de Robin Hood. Van ser abatuts el maig del 1934, en una emboscada policial. 

Tarda negra (1975)

Es va inspirar en la història de John Wojtowicz, que el 1972 va assaltar un banc de Brooklyn per robar prou diners per pagar al seu nòvio una operació de canvi de sexe. Per desgràcia per a ell, a aquelles hores amb prou feines quedava líquid a la sucursal. Va ser condemnat a 20 anys de presó, dels quals en va complir sis. Des de la presó es va queixar que només un 30% del relat de la pel·lícula era cert.

El mayor robo del siglo (1978)

Rememora els esdeveniments del 17 de gener del 1950, quan 11 delinqüents d’estar per casa van penetrar a la seu de la companyia de seguretat Brinks i van aconseguir un botí valorat en 2,7 milions de dòlars. Al seu dia aquell atracament va ser considerat el més gran de la història nord-americana. Malgrat haver executat el cop gairebé a la perfecció, finalment els lladres van ser arrestats. Només es van recuperar 60.000 dòlars. 

Los Newton Boys (1998)

Els Newton van ser al seu dia els malfactors més grans de la història dels Estats Units. Van robar més de 80 bancs des de Texas fins al Canadà durant els anys 20 del segle passat. El seu últim cop va ser l’assalt a un tren que transportava enormes quantitats de diners de la Reserva Federal; van ser capturats després que un dels germans disparés a l’altre per error i hagués de portar-lo a veure un metge.

El general (1998)

La protagonitza Martin Cahill, un capo de la màfia irlandesa que no va deixar respirar la policia durant 25 anys. Al llarg de la seva carrera delictiva, Cahill va estar implicat en el robatori de furgons blindats, joies i pintures, i es va dedicar a l’extorsió de restaurants i llocs ambulants de venda de frankfurts. També va cometre un segrest i un atemptat amb bomba. Va ser assassinat als 45 anys, de camí a un videoclub. Se'l coneixia amb el sobrenom d’‘El general’.

Mesrine (2008)

‘Biopic’ en dues parts del gàngster francès Jacques Mesrine, també conegut com a ‘L’home de les mil cares’ i ‘L’enemic públic número 1’. Entre els anys 1960 i 1979 va atracar bancs, joieries i casinos; va ser empresonat i es va escapar diverses vegades. Disfrutava rient-se públicament del govern, i va arribar a amenaçar de mort el ministre de Justícia. El mateix president de França va ordenar crear una brigada per atrapar-lo. Va ser abatut per la policia davant l’estació de metro de Porte de Clignancourt.

Enemics públics (2009)

El nord-americà John Dillinger no només és un dels atracadors de bancs més famosos de la història delictiva sinó també, gràcies a la seva facilitat per escapar-se de la policia i la presó, una de les grans icones criminals de la cultura pop. Aquesta pel·lícula (Johnny Depp és l’actor que l’interpreta) és la crònica dels seus últims anys, i de l’operació que va desplegar l’FBI en els anys 30 per capturar-lo. La seva vida també va ser recreada en el ‘biopic’ ‘Dillinger’ (1973).


 

Temes: Cine