DE FRANK CAPRA ALS 'MUPPETS'
Deu fites nadalenques de la cultura pop
zentauroepp41354912 icult pelicula gremlins 1984181221205213
El Nadal és, d’acord, el temps dels sopars d’empresa, però també d’algunes pel·lícules, cançons o especials televisius per recordar. Aquí va una desena de clàssics culturals nadalencs.
1. '¡Que bonic que és viure!'
El visionament del clàssic de Frank Capra del1946 s’ha convertit per a moltes famílies, sobretot nord-americanes, en un ritual anual. Fan bé: aquest drama sobre un home al caire del suïcidi i la gent que l'estima i el salva aconsegueix que recordem miraculosament totes les coses importants de la vida.
Tot i que costi de creure, al seu dia no va obtenir l’èxit esperat, i dels cinc Oscar als quals va estar nominada (incloent-hi millor film, millor actor protagonista o millor director), no se’n va emportar cap. ¿Massa depriment, massa fosca? Potser per això la seva mala sort. Però el que realment hauria sigut depriment era haver vist fet realitat el projecte de seqüela anunciat fa tres anys.
2. ‘De ilusión también se vive’
Si hi ha un any en què es van estrenar bones pel·lícules nadalenques, aquest va ser el 1947, quan van arribar a les cartelleres 'La mujer del obispo', 'Sucedió en la Quinta Avenida' i aquesta encantadora combinació de fantasia, comèdia romàntica i fins i tot thriller judicial anomenada 'De ilusión también se vive'.
Maureen O'Hara era una mare escèptica davant la vida que havia enganxat la seva descreença a la seva filla, una petita Natalie Wood sense gran interès pels gegants ni Santa Claus. Tot canvia quan apareix en les seves vides el Sr. Kringle (Edmund Gwenn), un vell barbut i bondadós que podria ser o no Santa Claus; a clarificar aquesta qüestió es dedica un judici carregat de tensió. El ‘remake’ del 1994 tampoc estava gens malament.
3. 'Un record de Nadal'
Truman Capote va capturar a la perfecció l’alegria i la tristesa del Nadal en aquest inesborrable relat, publicat originalment (parcialment) a la revista 'Mademoiselle' el 1956, i editat i reeditat després en múltiples antologies; aquí es pot trobar, per exemple, en el volum 'Tres contes’ d’Anagrama.
Un nen de set anys, àlter ego del mateix Capote, supera el Nadal gràcies a la seva cosina llunyana Sook, unes dècades més gran que ell, i els rituals a què s’entreguen cada any: els pastissos de fruites, el talat de l’arbre idoni, els estels. Després arriba la pèrdua. 'Un record de Nadal' ha sigut adaptat a la tele (Frank Perry en va dirigir la millor versió el 1966), el musical i l’òpera.
4. 'A Christmas gift for you from Phil Spector'
El 22 d’octubre del 1963 va ser un dia tràgic i fosc en la història dels Estats Units (el de l’assassinat de John F. Kennedy), però un gran dia per a la història del pop: es publicava 'A Christmas gift for you from Phil Spector', cas estrany de disc nadalenc que ve de gust escoltar en qualsevol època de l’any.
Spector era conegut pel seu perfeccionisme i aquí va elevar a altures insuperables el gènere de la cançó nadalenca, apropiant-se d’estàndards i aportant-ne algun de collita pròpia, com ara la balada èpica 'Christmas baby, please come home', exhalada per Darlene Love amb una emoció oceànica. No costa d’entendre per què Brian Wilson (el geni de The Beach Boys) l’ha citat com el seu disc favorit de la història.
5. 'Gremlins'
'¡Que bonic que és viure!' fa un bon programa doble amb 'Gremlins'. No, ara seriosament. Tampoc són tan diferents. Les dues es desenvolupen en una petita localitat idíl·lica, Kingston Falls en la primera, Bedford Falls, en la segona. I no només el nom del poble envaït per monstres que fan ‘break dance’ sembla una referència a Capra: per exemple, podem veure la mare del protagonista plorant mentre veu el clàssic a la cuina.
Pot ser que 'Gremlins' sigui comèdia i sigui terror, però, com la joia de Capra, també toca la fibra. Quan s’acaba, l’únic que vols és abraçar al teu gos, abraçar tothom. La seqüela era un altre cosa: una entremaliadura arriscada i autoreferencial sense gran afany emocional.
6. 'Last Christmas', de Wham!
George Michael aspirava que aquest 'single' nadalenc vengués un milió i mig de còpies, però aquesta xifra va acabar sent superada de sobres. Hi ha un motiu: 'Last Christmas' és una cançó perfecta en la seva agra dolçor, alhora una trista cançó de ruptura i una animada nadala pop. Tot funciona i encaixa amb precisió de rellotgeria, però el secret de la seva emoció ha de ser la interpretació vocal de Michael, que fa mal tant en la fase ‘spoken word’ com en aquest final punyent.
Les versions es compten per desenes: n’hi ha emocore (Jimmy Eat World), country-pop (Taylor Swift), bakalao (Crazy Frog)... Algunes de recents són molt bones, com les de Carly Rae Jepsen, Ariana Grande o The xx. Però no superen l’original.
7. 'Los teleñecos en Cuento de Navidad’
Segons expliquen els seus col·laboradors, Jim Henson mai va creure que fes coses per a nens; per això els seus trebalsl no resulten condescendent i atrapa per igual els grans. Dos anys després de la seva mort, el seu fill Brian va continuar explotant aquesta filosofia amb aquesta adaptació de Dickens, molt seriosa en alguns aspectes, començant pel seu tractament del personatge d’Ebenezer Scrooge, un Michael Caine envoltat de muppets.
Espectacular en les escenes de masses, emotiva quan més íntima (el seu Tiny Tim trenca el cor), 'Los teleñecos en Cuento de Navidad’ és més que una curiositat: és una preciosa carta d’amor a Dickens, al Nadal i al cine. Aquest any ha tornat als cines anglesos. ¿Per què no passa el mateix aquí?
8. 'All I want for Christmas is you'
No, no, tot i que costi de creure, 'All I want for Christmas is you' no és una versió d’un gran èxit d’un 'girl group' dels 50, sinó una cançó composta i produïda per la mateixa Mariah Carey juntament amb el seu col·laborador habitual, Walter Afanasieff. Va ser el primer 'single' de 'Merry Christmas', quart àlbum i primer que va dedicar a les festes.
Des del 1994, el tema ha sigut impossible d’eludir cada any per aquestes dates. Però, en lloc d’acabar odiant-lo, el públic mai ha deixat d’abraçar-lo i celebrar-lo. Quan la ubiqüitat d’una cançó no molesta és per alguna cosa. Això sí, no val posar-se la versió estesa ni la cantada a duo amb Justin Bieber: la primera és la millor, quatre minuts de perfecció pop.
9. El còmic 'Batman: El largo Halloween'
Els còmics de superherois no han abraçat en excés el Nadal, però n’hi ha algun exemple brillant, com aquesta sèrie de Batman recollida en un sol volum de 400 pàgines. En els seus primers dies contra el crim, Bruce Wayne se les veu amb Festivo, un misteriós assassí que comet els seus crims coincidint amb dates assenyalades del calendari; entre elles, així és, el Nadal.
El guionista Jeph Loeb i el dibuixant Tim Sale, un dels millors equips amb els quals ha comptat l’home ratpenat, expliquen la història amb estil de cine negre, apuntant una mica al que seria la trilogia del 'Cavaller fosc' de Nolan. (El director conversa amb el guionista David S. Goyer al volum recopilatori).
10. L’especial nadalenc de 'Black mirror'
Notícies relacionadesLa majoria d’històries nadalenques acaben girant entorn del goig de donar i l’alegria de viure. No les de 'Black mirror', sèrie distòpica que, episodi letal rere episodi letal, pot aconseguir que la nostra relació d’amor i odi amb la tecnologia es decanti clarament cap a l’odi.
En l’especial 'White Christmas' del 2014, el lògicament paranoic Charlie Brooker ofereix tres històries interconnectades pel venedor de solucions (dràstiques) tecnològiques a qui dona vida Jon Hamm. En la més memorable de totes, descobrim com d’estranya (més encara) seria la vida si poguéssim bloquejar la gent en la realitat com fem a les xarxes socials. Un moment: ¿potser això no estaria malament? No, no. ¡Estimem-nos! Bon Nadal.
