Anar al contingut
Dues mirades sobre el futur de la feina

INICIATIVA DE BBVA OPEN MIND I EL PERIÓDICO

Dues mirades sobre el futur de la feina

Michele Catanzaro

Els experts Alison Maitland i Rafael Doménech han debatut aquesta setmana a Barcelona sobre el futur de la feina. Tots dos rebutgen que els robots acabaran prenent la feina als humans. No obstant, recomanen preparar-se per transitar a ocupacions complementàries a les tasques realitzades per màquines i intel·ligències artificials.


ALISON MAITLAND. Periodista i conferenciant britànica

“Abans, el cap ho decidia tot. Ara tenim més llibertat"


Va treballar a ‘The Financial Times’ i és autora dels llibres ‘Future Work (2011) i ‘Why Women Mean Business’ (2008). Especialista en el futur de la feina i l'estudi de la diversitat de gènere en el nou món laboral, actualment viu al Regne Unit i es dedica a fer conferències i a assessorar en processos de 'coaching' en diferents països.

"Vivim sota l'amenaça que una intel·ligència artificial ens deixi a l'atur", comenta Maitland. I continua: "Hi ha por i esperança a parts iguals. Hi ha moltes prediccions, però la realitat és que no sabem què passarà.

Estic segura que es destruiran feines i se’n crearan d’altres, com ha passat en ocasions anteriors. Però hi ha també qui manté que aquest canvi serà diferent. L'economista en cap del Banc d'Anglaterra ha dit recentment que hem de preparar-nos per a una destrucció més gran. El cert és que hem d'estar preparats per reciclar-nos i tenir xarxes de salvació".

¿Quines xarxes?
–Per exemple, la renda universal. No soc una economista i, per tant, en desconec la viabilitat, o quin format hauria de tenir. No obstant, aquesta possibilitat o altres alternatives caldria mirar-les.

"Moltes tasques rutinàries s'automatitzaran, però les capacitats humanes, no. Hem de ser complementaris amb la màquina"

¿Com es prepara un per reciclar-se?
–Moltes tasques rutinàries s'automatitzaran. Hem de millorar en aquestes capacitats que són genuïnament humanes i que ens faran complementaris amb les màquines. És important aprendre a programar, però no tothom ha de convertir-se en un expert en intel·ligència artificial o en Big Data. Ara, per exemple, hi ha una gran demanda d’experts en ‘blockchain’ [la tecnologia que hi ha al darrere de les monedes virtuals com el bitcoin]. Però d’aquí 10 anys hi haurà demanda d’experts en altres tecnologies.

–¿A quines capacitats humanes es refereix?
–Em refereixo a les habilitats d'alt nivell: la capacitat de solucionar problemes complexos, la intel·ligència emocional, la capacitat d'escoltar i detectar el sentit profund del que se'ns diu, per exemple per mitjà del llenguatge del cos, la capacitat d'entendre les dinàmiques socials en un grup o en un equip de treball, el pensament crític, la creativitat, la capacitat de pensar solucions de tenir idees...

–¿Què n’opina, de la ‘gig economy’? [El model de treball 'freelance' fet servir en plataformes com Uber, Airbnb o empreses de missatgeria amb bicicleta, per exemple].
–Crec que creixerà. Però no ha de ser l’única manera de treballar en el futur. Ja ara tenim models de treball híbrid. Tampoc és fàcil preveure cap on anirà la tecnologia. Per exemple, si el cotxe sense conductor es converteix en realitat, plataformes com Uber quedaran fora de joc.

–¿Quin paper tenen els equilibris de poder? ¿Els sindicats pertanyen al passat?
–És important que la gent tingui algun sistema per negociar col·lectivament. Estan sorgint sindicats de treballadors de la ‘gig economy’ i això és una bona notícia, si no el que tindríem seria pura precarietat. D’altra banda, la tecnologia proporciona molta més transparència, i això dona molt poder als individus i a les col·lectivitats de treballadors. Les grans organitzacions s’estan tornant més transparents.

–La ‘gig economy’ promet poder triar quan treballar i on: ¿Això no es tradueix en el fet de treballar sempre i a tot arreu?
–Efectivament, ja es parla de sobrecàrrega digital. És necessari que les organitzacions facin de forma correcta la transició de les maneres tradicionals de treballar a les noves. S’ha de conciliar la llibertat de la ‘gig economy’ amb les oportunitats de desenvolupament professional i el sentit de pertinença a l’empresa dels llocs de treball tradicionals. Hi ha hagut un gran canvi. En el passat, el cap ho decidia tot. Ara, tenim molta llibertat i hem d’aprendre a posar límits.

–Tanmateix, els treballadors pobres no poden permetre's posar límits: han d'acceptar totes les feines que puguin.
–La gent que treballa en la ‘gig economy’ no és perquè ho vol, sinó perquè hi està obligada. És aquí on els sindicats i els governs han d’intervenir. Per exemple, perquè els contractes de zero hores [els que només existeixen quan es fa la feina] funcionin a favor dels treballadors que volen aquesta opció, i no en contra seva.

–Quin futur preveu per a les treballadores?
–Hi haurà àrees professionals afectades negativament i d'altres positivament. La tecnologia permet coses com treballar des de casa, cosa que és útil en una societat on la cura recau encara en les dones. D’altra banda, formes de treball més flexibles permetrien també als homes participar més en la cura i facilitarien la igualtat de gènere.


RAFAEL DOMÉNECH. Professor d'Economia a la Universitat de València

“D'aquí 20 anys hi haurà llocs de treball que ara ni imaginem”


Va ser subdirector de l'Oficina Econòmica de José Luis Rodríguez Zapatero i és responsable d'Anàlisi Macroeconòmica de BBVA. Autor dels llibres ‘The spanish economy: a general equilibrium perspective’ (Palgrave MacMillan), i 'En Busca de la Prosperidad' (Deusto).

"Des de fa dècades convivim amb l'automatització i els robots. A l’últim segle hi ha hagut un període de creixement sense precedents, en què han augmentat la productivitat, els salaris, la renda per càpita i l’esperança de vida”, explica Doménech. “No obstant, les taxes d’atur actuals no són gaire diferents de les de fa un segle. Portem dos segles o més de revolucions tecnològiques. Aquesta no és més que una nova onada, i no serà diferent de les altres”.

–¿No es tracta d'una revolució diferent?
–Estem en una carrera de l'home davant la màquina, amb la consegüent polarització de l'ocupació, que ja s'ha produït en èpoques anteriors. No obstant, o no tenim dades suficients d’aquelles èpoques o bé els processos eren menys intensos. Avui s’estan intensificant i estem veient efectes que realment no són tan nous o desconeguts.

–¿No anem cap a un món sense feina?
–És inútil fer especulacions sobre si anem cap a una singularitat [paraula tècnica referida a un canvi radical]. ¿Qui ho sap? Abans de pensar a llarg termini, caldria centrar-se en com fer bé la transició per la qual estem passant.

Malgrat això, hi ha llocs de treball que sí que estan esborrant l’automatització. 
–Un historiador econòmic va dir que avui hi ha feines que els nostres avis no podien ni anticipar i que en dues generacions n’hi haurà d’altres que ni imaginem. Veurem una tensió entre tasques que desapareixeran i altres que apareixeran, però també hi ha oportunitats.

"Al morir els treballs rutinaris, estan augmentant els llocs de treball manuals o abstractes, per la qual cosa el mercat es polaritza"

¿A quines oportunitats es refereix?
–Bé, diria que és millor que els tractors o les excavadores hagin reemplaçat els treballadors que ho feien tot a mà. Aprofitem l’oportunitat que ens està brindant la tecnologia. Mirem de treure el millor i que aquest creixement sigui inclusiu. Centrem-nos en la transició. L’efecte de l’automatització en les taxes d’atur depèn molt de com el gestionen els diferents països.

–Hi ha països que ho estan fent bé?
–A Corea del Sud, Singapur, el Japó, Suècia o Alemanya l'automatització està molt avançada i, no obstant, tenen taxes d'atur molt baixes. És una correlació, no hi ha necessàriament causalitat. És a dir, no és que l’automatització estigui creant llocs de treball i per això la taxa d’atur és baixa. Podria ser que l’automatització sigui una resposta a una demanda de treball no satisfeta, o que aquestes economies hagin respost amb tecnologia a l’envelliment de la població. No obstant, aquesta evidència suggereix que automatització i ocupació no són necessàriament antagonistes.

–Quins llocs de treball moriran?
–Un efecte clar és la polarització del mercat laboral. Les feines que compten amb un component rutinari més gran estan sent reemplaçades per la tecnologia, i són també les que tenen salaris mitjans. On es crea més ocupació és en feines o molt manuals o molt abstractes, perquè no són rutinàries. Aquestes feines són en els extrems de la distribució salarial. El repte és omplir aquest buit, fer que l’ocupació més situada a la franja baixa sigui més complementària amb la tecnologia, perquè els salaris pugin.

–¿Hi ha algun cas en què aquesta millora salarial s'hagi aconseguit?
–Es pensa que els treballs de l'hostaleria han de ser necessàriament precaris i de baixa qualitat, quan podem oferir nivells de qualitat altíssims, com demostra la gastronomia d'alt valor afegit, amb estrelles Michelin. El mateix passa amb el turisme. Si hi ha formació contínua i capacitat gerencial, es poden aconseguir resultats excel·lents.

–Què li diria a un treballador reemplaçat per la intel·ligència artificial?
–A aquest treballador no li podem dir: “No et preocupis, perquè s’estan creant dos llocs en un altre sector”. El que hem d’aconseguir és que transiti cap aquests llocs nous. Ens hem de centrar no tant a protegir llocs de treball improductius com a protegir els treballadors i facilitar la seva transició a altres ocupacions.

–¿I com es facilita aquesta transició?
–En primer lloc, amb formació: combatre el fracàs escolar i proporcionar formació contínua per rotar d'ocupacions. Que les persones aprenguin a aprendre. Es tracta d’oferir competències tecnològiques i socials. Tots parlen de STEM [inicials angleses de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques], però anem cap a serveis personalitzats, on seran molt importants els ‘soft skills’ [habilitats toves].

Temes: Ocupació BBVA