Kanye West, el faraó d'Amèrica

¿Qui va dir que el món de la cultura era un niu d’esquerrans rabiosos? Hi tenim Kanye West, el dandi del hip-hop, un artista amb l’ego de la mida de la torre Chrysler, que declara la seva adhesió a Donald Trump sense que li tremoli la veu ni l’impressionin els improperis rebuts a les xarxes. Va tornar a fer-ho dissabte passat, quan va posar a Instagram lluint una foto amb l’eslògan de batalla del president, ‘Make America great again’, imprès a la gorra. 

El joc es mou entre megalòmans: a West, que últimament vol ser conegut com a Ye (títol del seu últim disc), un ciutadà capaç de regalar als entrevistadors perles com “si la Bíblia s’escrigués avui, jo hi sortiria” o “soc la Coca-Cola, el Walt Disney i el McDonalds de la música”, el fascina la figura de Trump com a geni en l’art de donar a problemes complexos solucions supermegafàcils. Ell forma part d’aquest mateix club.

Ocupació per a tothom

Acompanyant la foto d’Instagram, va escriure: “Això representa el bé i una Amèrica tornant a ser una de sola. No tornarem a subcontractar altres països. Construirem fàbriques aquí a Amèrica i crearem llocs de treball. Donarem feina a tots els que surtin de la presó quan hàgim abolit la 10a esmena”.Es referia al canvi de la Constitució nord-americana que va abolir l’esclavitud amb l’excepció dels que hagin sigut empresonats per un delicte. L’esmena dona cobertura a la idea que l’alt percentatge de població negra a les presons representa una forma encoberta d’esclavitud. Un afer a què West s’ha referit altres vegades, tot i que de forma una mica confusa: el maig passat es va referir a aquesta classe d’explotació humana practicada al llarg dels segles com “una opció”.

Les visites de West a la torre Trump novaiorquesa ja han sigut documentades. El raper mira el president amb fascinació (“tots dos som energia de drac; ell és el meu germà”)i aspira no a desafiar-lo però, sí, a succeir-lo. Ja va fantasiejar en el passat amb la candidatura a les eleccions del 2020, i setmanes enrere va recuperar el seu somni fixant el repte el 2024. “Ho puc afirmar al 100%”, va anunciar. No engrossirà les files de cap partit existent sinó que, molt a la moda, crearà el seu, amb el nom de The Birthday Party (sense coincidències aparents amb el grup postpunk del qual, als anys 80, va sortir el cantant australià Nick Cave).

Esteta del hip-hop

Ja sigui per les seves inquietuds polítiques faraòniques, per les seves declaracions lapidàries o per les posturetes de la seva dona, la celebritat ‘trash’ Kim Kardashian, Kanye West se les ha apanyat per ser carn de titular de manera que els que no coneguin el seu historial artístic bé poden pensar que és un oportunista sense talent. En absolut: aquest natural d’Atlanta, de 41 anys, ha traçat un dels punts cardinals del modern hip-hop, amb una successió d’obres enaltides per la premsa especialitzada.

La revista ‘Rockdelux’, per exemple, l’ha distingit com a autor del millor disc de l’any no una sinó dues vegades: amb ‘My beautiful dark twisted fantasy’ (2010) i amb el seu successor, ‘Yeezus’ (2013). Treballs opulents i impredictibles, en què West evoluciona de l’herència del soul i el lirisme amb arranjaments de corda a la cirurgia d’estudi minimalista. En aquests temps en què la música urbana d’arrel negra sembla que estigui substituint el cànon pop tradicional, West és un nom clau, potser l’equivalent a moltes estrelles del rock de dècades passades.

De Kanye a Ye

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Però, com passa de vegades, la projecció a gran escala comporta que el personatge i el friqui puguin arribar a menjar-se el músic. El mateix Kanye hofomenta, i l’últim ha sigut aquest canvi de nom. Ara, Kanye és, simplement, Ye, tal com va anunciar a través d’un tuit. Una identitat a què dona un significat religiós: “És la paraula més present a la Bíblia i significa ‘tu’”. Moviment amb certa tradició en la música negra, s’ha de dir: recordem els successius baptismes de Prince (The Artist Formerly Known As Prince, AFKAP, Symbol, The Artist) i les mutacions de Terence Trent d’Arby (Sananda Maitreya), Puff Daddy (P. Diddy), Snoop Doggy Dogg (Snoop Lion) o Mos Def (Yasiin Bey).

Sota la seva nova identitat llançarà molt aviat, al novembre, un nou disc, ‘Yandhi’, amb què desafiarà els seus desbordats fans. On no arribi la música ho faran els titulars cada vegada més grotescos: com la ‘revelació’ de Kardashian, aquesta setmana, que Kanye pateix narcolèpsia i s’adorm a tot arreu. ¿Com pot ser que no s’adormi si és un geni i les preocupacions mundanes el deuen matar d’avorriment?