PERFIL
Tot va començar amb 'King Kong'
Daniel Monzón s'ha convertit en un director infal·lible per a la taquilla. La seva última pel·lícula, 'Yucatán', l'ha tornat a alçar a dalt de tot
zentauroepp44921636 os adjunto el original de ilustraci n sobre daniel monz n 180906155047
Mallorquí de naixement i valencià d’adopció, reconeix que sempre s’ha sentit molt pròxim a l’esperit berlanguià i faller. Des de petit admirava la festa gran de la ciutat, ¿com podien construir aquests monuments imponents per després cremar-los?
Als 18 anys es va traslladar a Madrid per estudiar Ciències de la Informació, però el cuc del cine ja el portava dins des que la seva àvia el va portar a una sala a veure 'King Kong'. Va ser llavors quan es va submergir en els llibres del seu pare, catedràtic de Literatura i cinèfil, i va investigar les possibilitats que oferia aquest ric imaginari que s’acabaria convertint en la seva gran passió.
Va començar a
col·laborar a
‘Fotogramas’
mentre cursava
Periodisme.
Després, va entrar a
‘Días de cine’
Mentre continuava amb la carrera, va començar a escriure sobre cine. Va enviar uns textos a la revista 'Fotogramas’ i aviat es va situar com una de les firmes crítiques més importants del país. Allà van començar els seus anys d’escola, entre festivals i entrevistes. El 1994 Ramón Colom li va proposar entrar com a subdirector de 'Días de cine' en l’etapa d’Antonio Gasset. Va ser un altre moment de gran aprenentatge. Va tenir l’oportunitat per primera vegada de capitanejar un equip i de practicar amb el muntatge i el ritme a través dels reportatges que feia. Ens explica que, quan s’asseia davant directors com Roman Polanski, George Miller, John Carpenter o Steven Spielberg, els preguntava detalls sobre les seves pel·lícules, com si adoptés una actitud d’alumne. Estava àvid d’aprendre, però mentrestant anava disseminant els seus coneixements a la televisió i la ràdio, al programa d’Andrés Aberasturi 'Dos horas de nada’ i a 'La radio de Julia', de Julia Otero.
Fill en adopció
Durant aquella època va començar a escriure un guió al costat de Santiago Tabernero, 'Desvío al paraíso’, que acabaria guanyant una subvenció del Ministeri de Cultura i del qual es va fer càrrec Gerardo Herrero. Va ser llavors quan es va adonar que no podia tornar a donar un altre fill en adopció, que el pròxim guió que escrigués, el dirigiria ell. I així va ser. Amb la seva òpera prima no s’ho va posar gens fàcil. 'El corazón del guerrero' (2000) era una pel·lícula de fantasia i aventures juvenils d’una alta complexitat tècnica i bastant inusual en la nostra cinematografia. Quan va donar el guió al seu amic Álex de la Iglesia perquè el llegís, aquest li va dir: “Si et fots una hòstia, que sigui gran”. I va anar a totes. Tant, que per primera vegada en una producció espanyola es van utilitzar tres equips diferents per als efectes especials: els digitals, els de maquillatge i els mecànics.
Va ser nominat al Goya a millor direcció novella i va cridar l’atenció d’Andrés Vicente Gómez, que li va produir la seva següent pel·lícula, la comèdia desenraonada i d’inspiració mediterrània i esperit picaresc 'El robo más grande jamás contado’ (2002). A 'La caixa Kovak' (2006), ambientada a la seva ciutat natal, va practicar el 'thriller' de misteri amb un repartiment internacional per parlar de la manipulació a través del terror. Va ser la primera vegada que va firmar un guió al costat de Jorge Guerricaechevarría, que es convertiria en el seu col·laborador habitual fins aquest moment.
Nits en blanc
Mentre es passava les nits en blanc cuidant la seva nena quan era un bebè, va llegir per casualitat la novel·la de Francisco Pérez Gandul 'Celda 211' i va saber que allà hi havia una pel·lícula. La seva immersió en l’univers carcerari amb un Luis Tosar icònic interpretant el capitost d’un motí, el va alçar definitivament a l’olimp dels grans directors del nostre cine. Va guanyar tots els premis que hi pugui haver aquella temporada, entre ells vuit Goya.
Però Daniel Monzón no es va acomodar en els afalacs. I va continuar arriscant, posant-s’ho difícil. Volia explicar en el seu següent projecte la complicada situació del narcotràfic a l’estret de Gibraltar. Se’n va anar a viure amb Jorge Guerricaechevarría una època al Marroc i van estar investigant i parlant amb policies, delinqüents, amos de plantacions de marihuana. I d’aquest retrat polièdric de la zona i la seva gent en va sorgir 'El niño’ (2014), de nou amb Luis Tosar com a protagonista. Ara actor i director tornen a emprendre una aventura junts a 'Yucatán'. Monzón diu que ja pensa les pel·lícules directament per a ell. Un tàndem invencible, ara en clau còmica, perquè, segons diuen, sempre han rigut molt junts.
