La ciutat secreta

Cosimo Burgi va néixer el 1981 a  Matera, en aquest interior del sud italià tan autèntic i poc acostumat al turisme. Una illa sense mar i un tresor per a qui, sense ajuda de transport directe ni ràpid, per fi el descobreix. 

Com tots els nens de la seva generació, tenia prohibit entrar al nucli històric de la seva ciutat. «Estava abandonat, degradat, era perillós», recorda. Avui Cosimo Burgi és geòleg, en una generosa terra de petroli, aqüífers i roques, muntanyes de pedra on les mans dels seus primers habitants, fa més de 7.000 anys, van modelar llars i esglésies. Després de treballar per a companyies petrolieres i en diferents països, el jove materà ha decidit establir-se de nou a la seva ciutat. Ha restaurat la casa dels seus avis per acollir visitants al B&B batejat com La Pecora Nera, entre altres motius pel record del bar barceloní L’’Ovella Negra, que va freqüentar durant el seu Erasmus a la ciutat catalana.

Despertar econòmic

A vuit mesos de la inauguració de la capitalitat cultural de Matera –el 19 de gener vinent–, molts joves com ell han vist en aquest encàrrec europeu una oportunitat, un despertar econòmic per a la ciutat, i volen ser-hi. 

Vincenzo Frascella va estudiar a Milà Comunicació Audiovisual i va acabar treballant com a agent immobiliari en aquest motor de la Llombardia que empeny un nord fecund i modern a l’àrea metropolitana més gran d’Itàlia. En les seves últimes visites a Matera cada Nadal i a l’estiu, Vincenzo Frascella veia com bars i restaurants de tota la vida eren regentats per joves de ciutats pròximes. ¿I per què no podia assumir ell també un projecte a la seva ciutat ara que el món la situaria al mapa? Va adquirir un cèntric apartament, el va restaurar i no para de rebre turistes. «Dos anys després, els preus de la vivenda s’han triplicat i on hi havia una agència immobiliària ara n’hi ha quatre», assenyala el propietari de Da Vinci.

Preus a l’alça

Des que el 17 d’octubre del 2014 llàgrimes d’emoció dels materans a  la plaça de San Giovanni aplaudien el premi europeu, les llicències de B&B han multiplicat per quatre els llits a la ciutat. En part gràcies a iniciatives de joves com Burgi i Frascella. L’hostaleria, expectant, espera amb incertesa. «Un got de vi que costava un euro, ara ja en costa quatre, i el lloguer d’un pis de 250 euros abans avui per menys de 500 no en trobes», diu  Massimo Carlucci, topògraf amo de l’Osteria Malatesta. Carlucci va viure cinc anys en l’avui rehabilitat Sassi di Matera, patrimoni de la humanitat des de 1993. «Van ser uns anys meravellosos. Viure allà era màgic. Tocàvem la guitarra fins a l’alba», afegeix el seu col·lega Adele Caputo. Avui els preus en aquest centre històric carregat d’encant s’han disparat i els allotjaments turístics i restaurants apareixen com bolets.

La gallina dels ous d’or

L’actual govern municipal és una recent aliança de dretes i esquerres sense oposició. Sota el focus internacional davant de la cita del proper any i amb una gestió municipal molt provinciana, la ciutat s’erigeix com a exemple de recuperació per a tot el Mezzogiorno (la macroregió meridional de la República italiana). «En temps del boom econòmic a Itàlia, ens van deixar en coma, no sabíem produir ni emprendre. I el projecte del 2019 és vist per molts com la gallina dels ous d’or. Però no hauríem de cremar-ho tot en un any, sinó aprofitar per descobrir al món una proposta de viatge lent de descobriment del nostre patrimoni i entorn natural. Hem estat 150 anys a l’ombra, sense emprendre, però sense atur, sense criminalitat, una ciutat neta que espera que amb el turisme no arribin també la delinqüència i brutícia», assenyala Matteo Visceglia, responsable a Matera de l’Agència de Promoció Territorial de la regió de Basilicata.

«El boca-orella està fent el seu efecte i a Booking l’experiència de llegir el passat a Sassi de Matera es valora amb un 10. El turista ho sent seu i ho comparteix», afegeix Visceglia. 

Una oportunitat

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Al carrer les obres avancen: un museu que expliqui la vida de Sassi; un Planetari, un centre tecnològic per atreure empreses internacionals, aparcament per a autobusos, i aliances amb municipis de la regió veïna de la Puglia, com la que batejarà l’aeroport a una mitja hora com Bari-Matera i millorarà l’accés per carretera. «El repte més gran és crear ocupació al territori», diuen al consistori. 

I mentre la ciutat es prepara, la Fondazione Matera-Basilicata 2019 coordina els continguts culturals: 50 produccions, el 50%, d’artistes locals.  45 persones ideen un projecte compromès fins al 2022. «Tres anys més per fer d’aquest impuls cultural no una cosa passatgera sinó pròpia en la vida de la gent», apunta el director de la fundació, Paolo Verri. «Que Matera no sigui una destinació final, sinó un punt de partida i de descobriment», desitja Cosimo Burgi. Matera té a les seves mans l’oportunitat de demostrar que un despertar turístic i sostenible és possible a Itàlia.