Anar al contingut
Els nens del muay thai: a cops per necessitat

Els nens del muay thai: a cops per necessitat

Milers de nens a Tailàndia somien triomfar en aquest art marcial per treure la seva família de la pobresa. L'activitat és qüestionada per metges i activistes contra l'explotació infantil

Lucas Vallecillos

És l’hora de la veritat. Després d’una dura setmana d’entrenaments avui lluiten els nois del gimnàs Bentonboon de Bangkok. Els he acompanyat fins a la població de Paktonchai a la província de Korat, on hem arribat després de sis hores de conducció. Fins i tot a les festes d’aquesta localitat hi venen a competir nens del nord i el centre del país acompanyats pels seus pares, mentors i familiars; fins i tot alguns arrosseguen aficionats del seu poble que apostaran grans sumes de diners per ells. A causa del seu port i indumentària, és fàcil deduir que són camperols pobres. 

Nens que lluiten en un xou descafeïnat per a turistes xinesos a Bangkok. Als set anys ja saben què és guanyar diners per competir. / LUCAS VALLECILLOS

Dimarts vinent, 12 de juny, és el Dia Mundial contra el Treball Infantil. Coincidint amb aquesta data, he decidit aproximar-me a una realitat que no per llunyana és menys preocupant. Segons organitzacions defensores dels drets del nen a Tailàndia, hi ha uns 200.000 de menors que practiquen muay thay en algun moment de l’any –encara que només sigui per posar a prova les seves aptituds–, dels quals uns 20.000 lluiten de manera professional per sostenir econòmicament la seva família o per aportar a casa una suma de diners imprescindible per a la seva subsistència. «A Tailàndia hi ha molta pobresa, al nord, al sud, són llocs on només poden viure del cultiu de l’arròs», explica Juan Rodríguez, un espanyol que viu a Tailàndia des de fa dècades, on va aterrar als 18 anys per aprendre muay thai i convertir-se en lluitador professional. Amant i coneixedor dels secrets que mouen aquest esport, afirma que «ara amb les noves lleis, que només permeten fer una collita o dos d’arròs a l’any i amb el canvi climàtic, el muay thai és una opció per sortir de la pobresa, de poder fer negoci. Imagina’t: una persona pot guanyar en un combat el sou de dos mesos treballant en un camp d’arròs 16 hores al dia».

Esport nacional

Aquest art marcial té més de 700 anys i és l’esport nacional de Tailàndia. La seva gènesi s’ha de buscar a les tècniques de lluita que practicaven antics guerrers. És mítica la gesta que va realitzar Nai Khanom Thom el 17 de març de 1774, un guerrer que va derrotar tots els oponents un rere l’altre i això va fer que els els invasors birmans acabessin atorgant-li la llibertat per la seva mestria competitiva. Des d’aleshores cada 17 de març el país rendeix homenatge al seu heroi nacional, que encarna l’essència del muay thai i l’orgull del poble tailandès. Tot i això, malgrat aquesta solera no ha sigut possible que el muay thai sigui considerat olímpic pel Comitè Olímpic Internacional (COI), a causa de la mala imatge que donen les baralles de nens amb apostes. 

A la dreta, Pepsi, i, a l’esquerra, Kan, posen durant un entrenament. Tenen 14 anys i entre tots dos sumen 120 combats com a professionals. / LUCAS VALLECILLOS

Militars, polítics i policies

«El govern tailandès ho ha intentat canviar prohibint lluitar als estadis a menors de 16 anys», apunta Juan Rodríguez. Fa un glop a la seva cervesa, i continua: «¿Però què passa? Els propietaris dels recintes esportius són militars, polítics i policies. Ells mateixos són els qui ho han de controlar i no ho controlen. La competició entre menors està establerta des de fa molts anys i no poden canviar-ho en tan poc temps. Això sí, ja no veuràs cap combat de nens per televisió; es fan abans o després de la retransmissió dels adults. Perquè els ulls internacionals no ho vegin. Però realment encara hi ha combats als estadis de nens amb 14 i 15 anys on es mou un volum important de diners en apostes». 

«Un nen pot guanyar 50 euros per combat. Amb tres al mes, la seva família viu», diu el lluitador espanyol Juan Rodríguez

Amb el consentiment dels pares, els menors poden competir legalment fora dels estadis, i sobretot se’ls pot veure en festes de poble sobre rings efímers. A les ciutats lluiten de manera pseudoclandestina als estadis, o en espectacles descafeïnats per a turistes considerats xous. Nya als seus 11 anys porta més de 50 combats a la seva esquena en un local per on passen cada dia centenars de turistes xinesos per veure muay thay. Deixa anar cops com llamps i ja sap què és guanyar diners combatent. El seu objectiu és «ser campiona de Tailàndia com el seu entrenador».

Discussions i desafiaments

A les festes de Paktonchai és el moment d’aparellar oponents per edat i pes. Entorn del ring se succeeixen les discussions i els desafiaments, on els nens són tractats com galls de brega per part dels adults que els tutelen. Finalment els meus amics del gimnàs Bentonboon no aconsegueixen trobar oponents entre els 80 nens que s’han donat cita avui per combatre. La seva fama de guanyadors fa que tots els contrincants els tinguin pànic i els evitin. S’han de conformar amb observar el desenvolupament de la competició des de la grada. 

Els cops al cap produeixen en els nens seqüeles irreversibles en les funcions que realitza el cervell. / LUCAS VALLECILLOS

Més de 30 combats tenen lloc en un quadrilàter improvisat en un hangar on els xavals es juguen molt més que una derrota o una victòria. «Cobren per sobreviure. Un nen pot guanyar 50 euros per combat. Si fa tres combats al mes i guanya 150 euros, amb això una família tailandesa pot passar un mes, per això també els pares s’involucren amb els nens; perquè un cap de família no pot guanyar aquests diners treballant», diu Juan Rodríguez. Fa una pausa, encongeix les espatlles i m’interpel·la: «¿Què és millor, això o que els germans petits no puguin estudiar i que ell, els seus germans i els seus pares estiguin treballant al camp? Les famílies solen sacrificar en el muay thai al més gran perquè els petits estudiïn i puguin arribar a la universitat».

Similar a la prostitució

Sudarat Saereewat, presidenta de la Fundació per a la Lluita Contra l’Explotació Infantil (FACE), forma part d’una plataforma amb prestigiosos activistes que treballen des de fa anys en un projecte de llei per a la seguretat de nens i joves en esports i entreteniment que presentaran al Ministeri de Turisme, que és el que regula l’entreteniment. Per a ella, «la idea d’empènyer els nois a practicar muay thai és similar a la prostitució; ni els pares ni els tutors són conscients del mal que els causen, ni els importa, l’únic que els interessa són els ingressos que generaran per a la família. En aquest punt són similars. Mentre comprar o vendre sexe està mal vist, el muai thay com que és tradició no es veu tan malament. Però la idea d’animar-los i convèncer-los a practicar una cosa que els perjudica és exactament el mateix».

«Els pares no veuen el mal que causen als nois. Només els interessen els diners», lamenta l’activista contra l’explotació infantil Sudarat Saereewat

La plataforma té pensat fer una presentació pública del projecte de llei davant de totes les parts implicades –els nens, els seus pares i els empresaris–, perquè entenguin què està passant. I també que escoltin les conclusions de l’estudi realitzat pel Centre de Promoció de la Seguretat i Prevenció de Lesions de Menors (CISP) de l’Hospital de Ramathibodi (Bangkok). «El muay thai, a causa dels cops al cap, provoca en els nens danys cerebrals macroscòpics i microestructurals afectant les seves funcions de memòria. Aquests danys s’agreugen amb el nombre d’anys de boxa. Les proves neuropsicològiques han demostrat una disminució significativa del quocient intel·lectual quan la pràctica de la boxa ha sigut prolongada al llarg dels anys», assegura el doctor Witaya Sungkarat, que forma part de l’equip de neuròlegs, pediatres i psicòlegs que des del 2012 realitza un estudi on té una importància capital el treball realitzat amb Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), per apreciar les lesions que causen els cops al cervell dels nens. «La tasca és revertir la consciència de les persones. Ho veuen com un mode de vida. Ho han tornat quotidià. És molt dolent animar la gent a treballar des de petits», sentencia Sudarat Saereewat.

Xarxa d’observadors

Els milers de nens que lluiten a Tailàndia són aguaitats per una àmplia xarxa d’observadors que pentinen el país a la recerca de futures promeses. Els fitxen i els ofereixen campaments de Bangkok gestionats per gimnasos de molt prestigi que mouen els fils de les apostes i del muay thai. L’agent paga els pares en funció del que acordi amb ells i ell cobra el 50% dels guanys que generi el nen al campament. A canvi a la criatura se li cobreixen totes les seves necessitats, inclosos els estudis, i resta internat per ser sotmès a un règim disciplinari molt dur a fi de consolidar-lo com un gran lluitador. Un dels campaments més prestigiosos de la capital és l’administrat pel gimnàs Jitmuangnon, on molts pares pagarien per ingressar els seus fills. Són les cinc de la tarda, i un grup de 15 nois fan exercicis al pati central del campament. Com cada dia, després de córrer durant 30 minuts salten a la corda 20 minuts més, atien 800 vegades un sac, colpegen 300 vegades l’estómac del seu company i simulen amb l’entrenador dos assalts. 

Els nens del gimnàs Pantonboon de Bangkok viatjant a Paktonchai per competir. L’anada i la tornada van sumar 12 hores de cotxe. / LUCAS VALLECILLOS

Pepsi i Kan

Al matí, s’han llevat abans que surti el sol per evitar la calor, i han fet un altre entrenament igual al de la tarda però augmentant el temps que corren a 45 minuts i els assalts que practiquen amb l’entrenador a quatre. A l’acabar l’entrenament xerro amb Pepsi. Aquest noi, que prové de la província de Petchaboon, té 14 anys i ha participat en 80 combats, el que evidencia que fa molts anys que competeix. «La meva família em dona suport perquè en el futur sigui campió», assegura somrient. Abraçat a ell perquè els faci una foto hi ha Kan, amb cara de no haver trencat mai un plat, que m’explica que la seva família viu a cinc quilòmetres, però que només els visita en època de vacances.

«Els cops al cap danyen el cervell i afecten la memòria», assegura el doctor Witaya Sungkarat

A les províncies és fàcil trobar combats de nens on els diners corren com la pólvora, però a Bangkok és més complicat, gairebé impossible. Dos mesos d’investigació van ser necessaris per donar amb un estadi on veure baralles professionals entre menors. Està ubicat en un polígon industrial desolat a la perifèria de Bangkok, com una matrioixca. És a dir, l’estadi és en una nau industrial, que al seu torn és dins d’una altra nau industrial, que al seu torn és dins d’una tercera nau industrial. Un lloc camuflat i molt difícil de trobar, on tenen lloc combats d’adults televisats. Al final, quan es talla la retransmissió competeixen els menors. Des que s’han suprimit els combats de nens a televisió el negoci de les apostes del muay thai infantil ha baixat moltíssim. Abans hi havia nois que estaven cobrant 1.000 euros per combat, però ara és difícil que cobrin més de 50 euros. El que ha provocat que les víctimes de l’explotació pertanyin a la població més necessitada del país. 

Ambient aturdidor

Els nens sotmesos a una gran pressió es juguen el tipus al quadrilàter acompanyats per una música tradicional hipnotitzadora. Una cridòria infernal i un febril intercanvi d’apostes entre el públic, durant tot el combat, generen un ambient aturdidor on literalment es parteixen la cara i el que no és la cara. Observar un KO en directe gela la sang, veure com la criatura cau desplomada quedant inert sobre la lona doten de sentit les paraules del doctor Witaya Sungkarat: «L’actitud de la gent cap al muay thai infantil importa més que una llei. Els adults en la nostra societat han de ser conscients dels danys que se’ls estan ocasionant a aquests nens i de l’efecte a llarg termini que tindran els cops que reben al cap. Ens hauríem de preguntar “¿què passarà quan aquests nens creixin i en certa mesura siguin els que condueixin el país?, ¿com volem que sigui Tailàndia en el futur?, ¿està bé que persones amb baix coeficient d’intel·ligència i bones habilitats per a la lluita siguin els responsables del creixement del país en el seu conjunt?”». 

Els metges aconsellen

El Centre de Promoció de la Seguretat i Prevenció de Lesions de Menors (CISP) de l’Hospital de Ramathibodi (Bangkok), després d’un estudi en què han participat 450 nens durant cinc anys, i del que es preveu que hi hagi una segona fase, ha definit una sèrie de mesures imprescindibles perquè la pràctica del muay thai per part de menors sigui saludable i eviti les lesions cerebrals.

1.-Cap nen menor de 15 anys hauria de ser boxejador professional.

 2.-No hi poden haver combats entre nens menors de 10 anys.

3.-En els combats de nens entre 10 i 15 anys d’edat ha de quedar prohibit colpejar el cap de l’oponent. I a més hauran de portar proteccions adequades a les parts més delicades del cos, incloent-hi el cap.

4.-Hi ha d’haver un metge o personal mèdic adequat en cada baralla.

5.-Després de cada combat els boxejadors han de rebre una cura adequada a les lesions rebudes i l’esforç realitzat.

 6.-Al final de cada combat ha de quedar registrat el nombre de lesions que han patit els dos contrincants i altres detalls relacionats.

Temes: Tailàndia Nens

0 Comentaris
cargando