Monica Lewinsky en l'era del #MeToo

Té 44 anys però des del 1998 Monica Lewinsky està tatuada en la memòria col·lectiva com la becària en la vintena de la Casa Blanca que va mantenir una relació sexual amb el llavors president, Bill Clinton. La tinta, però, no és ni ha de ser necessàriament permanent. El moviment #MeToo ha obert una nova era, també per a Lewinsky. I encara que no canvia un element central del que va passar, una relació sexual consentida entre adults, ella ara identifica clarament alguna cosa més: el que va passar va constituir, per part del president 27 anys més gran que ella, «abús total de poder».

Lewinsky ha fet l’anàlisi en un assaig publicat a Vanity Fair, on parla entre moltes altres coses de la seva diagnosi personal d’estrès posttraumàtic i veu també en tot el país un trauma irresolt, per més que el procés d’impeachment contra Clinton (per mentir i per obstrucció a la justícia) es resolgués el 1999 a favor del president.

El text ha sigut generalment aplaudit, encara que no li han faltat crítiques. I és que com sempre des que el gener del 1998 la web Drudge Report va publicar la primera informació que apuntava a la relació extramatrimonial de Clinton (que després se sabria que van ser nou trobades sexuals entre els anys 1995 i 1997), Lewinsky sembla més una arma llancívola

Un viatge personal realizat en públic

Tampoc Lewinsky pot escapar de l’agitada marea en què s’enfronten corrents sobre què és i ha de ser aquesta nova era de conscienciació no sols sobre l’abús i l’assetjament sexual, sinó sobre temes plens de matisos com el consentiment o les relacions marcades per segles d’heteropatriarcat. Però el seu és novament un viatge personal portat a terme públicament. I encara que està acostumada a carregar el pes de l’equipatge, ara ha trobat suports, missatges com el que explica que va enviar una de les dones que han estat liderant el #MeToo: «Em sap tant greu que estiguessis tan sola».

Lewinsky atribueix al moviment no sols haver proveït el món de d’«una nova lent», sinó haver obert «noves avingudes cap a la seguretat que arriba de la solidaritat». I ella, que un cop es va definir com la «pacient zero» del ciberassetjament, que recorda com a exemple del tornado mediàtic que la va absorbir els 125 articles de The Washington Post publicats en només 10 dies, sap que alguna cosa ha canviat, tot i que persisteixin els atacs a les xarxes, els insults i els intents d’enfonsar reputacions. «Si internet va ser una bèstia negra per a mi el 1998, el seu fill adoptiu, les xarxes socials, han sigut una salvació per a milions de dones avui», escriu.

Reinterpretacions de Clinton

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Lewinsky ja no és la noia de 24 anys a qui els investigadors del fiscal especial Kenneth Starr i els agents de l’FBI van pressionar amb amenaces de 27 anys de presó. No és tampoc la dona empesa a dubtar del seu propi seny, immersa en una complexa lluita psicològica interna que ha combinat la persistència d’aquelles experiències de joventut amb el combat de «les interpretacions de la resta del món i les reinterpretacions de Bill Clinton sobre el que va passar». Graduada i amb un màster en psicologia social per la London School of Economics s’ha bolcat en l’activisme, deixant enrere altres etapes professionals en què ha sigut dissenyadora de bosses, imatge d’una empresa dedicada a la pèrdua de pes o personatge de reality.

Ara diu que ha après que «has d’integrar el teu passat i el teu present». I a l’assaig de Vanity Fair que obre explicant la primera trobada en persona en un restaurant el Nadal passat amb Starr («l’home que va convertir en un infern la meva vida de 24 anys») acaba amb un proverbi mexicà –«Van intentar enterrar-nos, no sabien que érem llavors»– per concloure: «La primavera finalment ha florit».