Christian Felber: "Els gegants econòmics no ens fan la vida millor, ens dominen"

Fa sis anys, Christian Felber (Salzburg, Àustria, 1972) va insuflar renovades energies al moviment altermundista amb la seva formulació de la Teoria de l’Economia del Bé Comú, un model que proposa reordenar el món sobre una nova vara de mesurar: en lloc que siguin la competitivitat i l’afany de riquesa els que regeixen l’economia, que s’orienti cap a la recerca del benestar de tota la comunitat. Com més aporti una empresa al bé comú, més avantatges del sistema i ajudes públiques rebrà.

Ara, l’investigador ha fixat la seva atenció en el món dels negocis. En el seu últim llibre, Por un comercio mundial ético (Deusto), l’expert en economia sostenible revela les trampes que fan tan grans els gegants econòmics i trenca el debat de proteccionisme versus lliure mercat proposant una nova via: que el comerç funcioni per normes ètiques.

-A prop d’on som, hi ha un edifici sencer ocupat per Zara, un gegant del comerç que aquí desperta reaccions d’orgull patri. Es diu que crea marca Espanya. ¿Què n’opina?

-Si és tan bon negoci, proposo als seus administradors que s’apliquin el balanç del bé comú i provin que paguen salaris adequats als seus treballadors, que tracten de manera justa els seus proveïdors, que no rebenten els mercats amb preus impossibles per als seus competidors, que fan servir materials reciclables i biodegradables... Si obtenen bones notes en aquestes variables, demostraran que estan beneficiant tota la comunitat i no només estan enriquint el seu propietari. Això em semblaria un motiu d’orgull més gran.

-Digui’ls-ho als seus milers de treballadors.

Parlem també amb els milers que van perdre els seus llocs de treball perquè les petites empreses de tèxtil on treballaven van haver de tancar al no poder competir amb Zara i altres gegants. Li podria donar desenes de firmes dedicades al comerç just en el sector de la moda que pagaven bé als seus proveïdors i treballadors, respectaven el medi ambient i oferien peces de roba similars a les de les grans cadenes i que van haver de tancar poc després de néixer.

-Un mateix article val el doble en una botiga de comerç just que en una multinacional. Animi’m a comprar el car.

Aquesta és la clau: la xifra és un engany. La multinacional li ofereix la peça de roba a meitat de preu perquè la resta del cost l’externalitza a la societat. El que vostè no paga aquí ho està pagant en forma de subsidis de desocupació, despeses mèdiques per atendre els treballadors precaris, impostos evadits per les multinacionals i inversions públiques per corregir els danys ambientals que provoquen. Sense adonar-nos-en, rescatem negocis que no es comporten de forma ètica. Els gegants econòmics no ens fan la vida millor, ens dominen.

-Parla de comerç ètic. Fins ara ens havien explicat que la raó de ser de tot negoci és generar riquesa, no donar lliçons de moral.

Aristòtil distingia entre l’economia, que és una activitat que busca el bé per a les persones, i la crematística, que només persegueix l’acumulació de riquesa. El que avui mou el món dels negocis és el benefici financer, no l’econòmic. Els diners, que eren un mitjà, s’han convertit en un fi en si mateixos, i tot es mesura segons la seva consecució, la resta de factors no es tenen en compte.

-¿I vostè què proposa?

Deixar enrere el capitalisme crematístic, que només persegueix l’acumulació de diners, i posar els mesuradors financers al centre, i passar a un altre sistema que atengui altres objectius, com aconseguir el benestar de les persones, enfortir les relacions humanes, respectar el medi ambient i pensar en les generacions futures.

-Sona utòpic.

El problema és que la llei de l’enriquiment financer s’ha convertit en el dogma de fe del nostre model econòmic. És la religió dels nostres dies. És la pitjor ideologia possible, perquè es disfressa d’objectivitat i neutralitat. Se’ns diu que aquest model és l’únic possible, que no hi ha alternativa. Però sí que n’hi ha.

-¿Hi ha alternativa? Al carrer veig gent fent servir el seu smartphone 

-Miri el meu mòbil: no és un smartphone, sinó un fairphone. Té les mateixes funcions, però el fabrica una empresa que aplica les normes de l’Economia del Bé Comú. Segueix procediments ètics per obtenir les seves matèries primeres, els seus treballadors disposen de condicions laborals i sous dignes, els seus telèfons no tenen obsolescència programada, són modulables per durar més. Avui hi ha alternatives d’empreses ètiques per a tots els serveis i sectors del mercat, però no són conegudes perquè juguen en desavantatge davant els gegants.

-Es diu que el lliure mercat estimula la creativitat a través de la competència. L’actual model econòmic ens ha portat els avenços tecnològics que avui tenim.

-Aquest és un altre fals dogma de l’economia del mercat. El principal al·licient perquè es desenvolupi la creativitat és la cooperació, el tracte igualitari i les bones condicions per treballar. La competència limita la creativitat, no la fomenta. El capitalisme crematístic disminueix la innovació perquè se centra en els serveis i productes que enriqueixen el propietari de l’empresa, no en les necessitats de la societat. N’hi hauria prou que les empreses ètiques poguessin competir en igualtat amb els gegants del comerç perquè comencessin a sorgir multitud d’opcions més creatives i beneficioses per a tots.

-¿Insinua que l’ètica pot ser un bon negoci?

-Per descomptat, el negoci no és dolent per se. Tot depèn de l’objectiu que persegueix. No és el mateix un que estigui orientat únicament a enriquir el propietari sense valorar els danys col·laterals que ocasiona, que un altre que tingui com a meta  beneficiar tota la comunitat. El més curiós és que si sortim al carrer i li preguntem a la gent quin model de negoci prefereix, la majoria dirà que aquest últim.

-¿Llavors?

-L’única manera que hi ha de canviar aquesta situació és conscienciant la gent que existeixen alternatives al model que tenim. El següent seria prendre mesures. La primera, acabar amb els subsidis a les exportacions i vincular aquestes ajudes a les empreses que compleixen amb el balanç del bé comú. Com més puntuació treguin en aquest examen, més ajuda obtindran. Això ja es fa a València. El Govern autonòmic prepara una llei per canalitzar les ajudes públiques a empreses que es regeixen per normes ètiques. S’ha de començar pel nivell local i regional abans de canviar a escala europea l’actual model de lliure comerç per un altre de comerç ètic.

-La principal amenaça al lliure comerç no es diu comerç ètic, sinó proteccionisme. ¿Què opina d’aquest debat?

-El sistema només serà harmònic quan tots els països tinguin balanços comercials equilibrats. Si Alemanya, que és netament proteccionista, aspira a tenir superàvit, un altre país haurà de patir dèficit, fins a acabar en la bancarrota. En un model de comerç internacional ètic, tots els països estarien obligats a sotmetre’s a un mecanisme d’e-quilibri, de manera que les desviacions s’anessin penalitzant progressivament a mesura que van augmentant.

-Dedueixo que tampoc creu en aquest dogma del liberalisme que afirma que els mercats s’autoregulen per si mateixos.

-És com creure que un sàdic et pot salvar. Avui els balanços comercials estan totalment desequilibrats i no hi ha cap mecanisme que posi fre a la desigualtat i la concentració de poder econòmic, que cada vegada és més gran. El nostre sistema és molt poc intel·ligent, està programat per a l’autodestrucció.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

-El cert és que li va bé, almenys de moment. Vostè va presentar la seva Economia del Bé Comú el 2012. En aquest temps, els beneficis dels gegants comercials han crescut més que la llista d’entitats adscrites al seu model.

-És cert, però ells creixen des de dalt, nosaltres ho fem des de baix. Veurem com estem d’aquí 10 anys. L’únic que tinc clar és que cap poder basat en la desigualtat, la destrucció de l’entorn i la violència pot durar. El model Zara té data de caducitat. El bé comú, no.