LAURA DERN

La gran abella reina

L'actriu ha tingut un dels seus millors anys. Repassem aquí les seves fites.

zentauroepp41188594 mas periodico pelicula star wars los ultimos jedi laura dern171207135913

zentauroepp41188594 mas periodico pelicula star wars los ultimos jedi laura dern171207135913

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si hi ha una actriu a reivindicar del Holly­wood modern, ha de ser l’esmunyedissa, incatalogable Laura Dern (Los Angeles,1967), amiga tant del cine (realment) independent com del blockbuster, capaç de superar tot desafiament i fer brillar amb el seu magnetisme pel·lícules que a vegades no ho mereixen, com aquest any  Wilson.Wilson

Però el 2017 es recordarà com a època de Dernaissance. La musa de Lynch ha enlluernat amb Big little lies i la nova Twin ­Peaks ­i segurament serà el millor d’Els últims Jedi. Repassem hits de la seva carrera.

 

 

'Ladies and Gentlemen, The Fabulous Stains' (1982)

En aquesta pel·lícula de culte de Lou Adler, el conegut productor discogràfic, Dern (13 anys) era la baixista d’un grup punk adolescent que completaven Diane Lane com a cantant i la poc vista Marin Kanter a la guitarra. The Stains, com es deien, deixaven empremta tant per actitud com per imatge: maquillatge de rajos, brusa transparent i franges blanques als cabells. Heroïnes rock d’un encara creixent club de fans.

 

 

'Vellut blau' (1986)

El començament de la seva fèrtil col·laboració amb David Lynch, que ha confiat en ella per a papers molt diversos. La innocent Sandy de Vellut blau té ben poc a veure amb la determinada Diane de Twin Peaks: El regreso. Alguns dels millors moments del clàssic del 1986 van a càrrec seu, com aquella entrada estel·lar emergint de la foscor i el relat d’un somni sobre pit-rojos que porten l’amor.

 

 

'Cor salvatge' (1990)

Sortida de la ploma de Barry Gifford, Lula, el seu personatge a la primera pel·lícula de Lynch després del fenomen Twin Peaks, traspua romanticisme i sexualitat. La seva mare, Diane Ladd, era la malvada que prova de robar-li el nòvio (exuberant Sailor de Nicolas Cage) i al no aconseguir-ho, intentava carregar-se’l. Pocs moments més icònics del cine dels 90 que aquell salt de Lula picant de peus sobre el llit als passos en una pista de ball.

 

 

'El preu de l'ambició' (1991)

Amb la seva col·laboració en aquest reivindicable drama de la Gran Depressió, Dern i Ladd van ser la primera mare i filla a ser nominades a l’Oscar per interpretacions a la mateixa pel·lícula. La nostra heroïna era una òrfena extravertida i mig nimfòmana que, una mica gairebé sense adonar-se’n, posava de cap per avall la casa de rics de Geòrgia on entrava a treballar. Ladd era la consternada matriarca de la família.

 

 

'Ciutadana Ruth' (1996)

Amb aquesta pel·lícula debutava en el llarg Alexander Payne, que 17 anys més tard procuraria a Bruce Dern, pare de Laura, un gran paper crepuscular a Nebraska. També a Nebraska (Omaha, per ser precisos) es desenvolupa aquesta comèdia negra amb Laura com a Ruth Stoops, una noia addicta a la pega, a l’atur i embarassada (per cinquena vegada) que intenten convertir en símbol tant avortistes com antiavortistes. 

 

 

'Inland Empire' (2006)

O el que podríem anomenar el xou de Laura Dern. La primera pel·lícula de Lynch en vídeo digital basa gran part de la seva eficàcia hipnòtica en la interpretació de Dern. Està letal com l’actriu que aconsegueix un anhelat paper que, en realitat, tampoc és la gran bicoca: es tracta de ser prota del re­make d’una pel·lícula maleïda, rodada abans a Polònia, mai estrenada perquè els protagonistes van ser assassinats.

 

 

'Iluminada' (2011-2013)

Laura ha fet diverses vegades història a la televisió. Primer, com la dona per qui Ellen Morgan sortia de l’armari a Ellen, només unes hores després de fer-ho la mateixa DeGeneres en una entrevista amb Oprah Winfrey. I una dècada i mitja després, com l’Amy Jellicoe d’Iluminada: una executiva autodestructiva que torna de tres mesos de meditació a Hawaii amb una nova llum als ulls, però segueix patint per emergir.

 

 

'Alma salvaje' (2014)

L’actriu va obtenir la seva segona i última fins ara nominació a l’Oscar pel seu paper de mare de Reese Witherspoon (sí, la devia tenir als 9 anys) en aquest drama de Jean-Marc Vallée, que després les va dirigir totes dues a Big little lies. En una altra prova de la seva generositat i falta de vanitat, Witherspoon col·locava al seu costat una actriu que li podia robar escenes amb poc esforç. I ho feia.

 

 

'Big Little Lies' (2017)

No formava part del triplet principal d’actrius, però les arrasava totes i tots com a Renata Klein, la nèmesi de Shailene Wood­ley, de qui havia sigut mare a Bajo la misma estrella. És amb interpretacions com la seva com s’aconsegueix transformar un best-seller estiuenc digestible però oblidable en un drama domèstic de màxima potència. La volem veure a la inevitable segona temporada.

 

 

'Twin Peaks' (2017)

Notícies relacionades

Si s’hagués consultat fa uns anys als fanàtics de Twin Peaks si li voldrien posar cara a Diane, el 99% segurament hauria contestat una cosa així com: «¿Esteu bojos? Preservem el misteri». Però quan, al revival rebentacaps d’aquest any, Laura Dern s’ha revelat com a cara de Diane, ningú s’ha queixat. La seva trobada íntima amb Dale és un dels moments emocionalment més intensos de la nova sèrie.