Barcelona posa sobre la taula el model alimentari

Menjar és un acte tan quotidià que moltes vegades no es valora la importància que té a l’hora de configurar la realitat social. No és el mateix consumir fruites i verdures de proximitat que aquelles que estan produïdes a l’altra punta del món; no té el mateix impacte comprar en una gran superfície que en un petit comerç o mercat; no és igual de saludable alimentar-se a base de productes industrials ultraprocessats que seguir els preceptes de la dieta mediterrània. És precís ser conscients de la manera d’alimentar-se i el 2021 serà el moment ideal per a això, ja que Barcelona es convertirà a la seu de la setena edició del Foro Global del Pacte de Milà de Polítiques Alimentàries Urbanes i, durant tot l’any serà Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.

Una ocasió única per posar sobre la taula la necessitat de transformar el model agroalimentari actual –basat en la producció de monocultius a gran escala i globalitzada, amb una forta dependència dels combustibles fòssils i els compostos químics de síntesi– per recuperar un sistema més saludable, just i equilibrat. Una cosa tan innovadora com recuperar la connexió amb els productors del territori, entendre que la terra té els seus temps i que no és lògic consumir tomàquets que venen de l’altre costat d’oceà. Això no només és clau des d’un punt de vista culinari, sinó també de salut i medi ambient. «L’alimentació té una forta incidència en patologies com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars, per la qual cosa les polítiques alimentàries ens ajudaran a millorar la salut de la ciutadania», detalla Gemma Tarafa, regidor de Salut, Envelliment i Cures,que afegeix que el model actual d’alimentació genera «entre un quart i un terç de les emissions d’efecte d’hivernacle».

Enfocament metropolità

Barcelona s’erigeix, per tant, com un motor de transformació de la mà d’aquesta capitalitat, que també s’estén a tot l’àrea metropolitana per configurar una política alimentària que permeti reduir les desigualtats socials i les emissions contaminants. «Barcelona ja és un referent per al model alimentari que es vol construir, pels seus mercats, pels seus productes, pel parc agrari i per la seva restauració. Creiem que la ciutat ajudarà a visibilitzar l’alimentació sostenible a nivell mundial», apunta Álvaro Porro, comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Política Alimentària de l’ajuntament. Així, durant el 2021 se celebraran tota una sèrie d’esdeveniments i activitats sobre alimentació sana, justa i sostenible; es posaran en marxa polítiques i projectes alimentaris; i es construirà una estratègia de polítiques alimentàries amb el 2030 com a horitzó.

La proposta de Barcelona com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible es basa en tres eixos. El primer busca fomentar dietes sostenibles accessibles per a tot el món, tenint en compte que les desigualtats socials i econòmiques tenen conseqüències a l’hora d’alimentar-se. «Els aliments són el recurs més potent per millorar la salut humana», remarquen des de l’organització de la capitalitat. I és que les dietes inadequades, basades en menjar ràpid i en aliments ultraprocessats, s’han convertit en un perill creixent per a certs sectors de la societat.

El segon eix es basa en les possibilitats que ofereix el model d’alimentació sostenible per impulsar les economies locals i sostenibles, realçant el valor de la pagesia, el petit comerç i els mercats i sector de la restauració sostenible. «Tenim una oportunitat per visibilitzar, regenerar i celebrar els vincles d’interconnexió i interdependència entre el camp i les ciutats», comenten. S’hi suma el fet que la ciutadania de Barcelona està àmpliament predisposada a recolzar les economies arrelades en l’alimentació sostenible i local.

Reduir emissions de CO2

₂Igual que l’alimentació és clau en els àmbits de la salut i l’economia, també ho és a nivell mediambiental, especialment per les emissions de CO₂ que genera el model actual. Especialment en el cas de l’anomenada agricultura fòssil, basada en produccions a gran escala per a l’exportació, amb les conseqüències que això té a nivell de desforestació, consum de recursos i contaminació. Per això, es vol aprofundir en la relació entre sistemes alimentaris i la necessitat d’impulsar canvis dràstics per combatre l’emergència climàtica des del rebost de cada persona.

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Barcelona publica dues noves convocatòries de subvencions: Reforç de l'economia social solidària i lluita contra la sequera

L'Ajuntament de Barcelona avança la precampanya forestal de prevenció d'incendis

Amb aquests tres eixos com a bandera, Barcelona afronta el seu paper com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible l’any 2021, com a culminació d’un trajectòria que comença el 2015 amb l’adhesió al Pacte de Milà. Un any després, participa en el procés d’elaboració de la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana. Paral·lelament, Barcelona ha portat a terme un treball continu per implementar una política alimentaria urbana transformadora. Per exemple, promovent la presència de productes locals i ecològics als mercats municipals o desenvolupant projectes per incentivar el consum responsable i de proximitat.

El 2021 ha de ser l’any en què la visibilitat de tot aquest treball es multipliqui i arribi a la major part d’una ciutadania que té a les seves mans el poder de transformar un sistema alimentari que, en el dia d’avui, sembla ser més un negoci que un dret.