L’onada global de calor extrema d’aquest juliol hauria sigut «gairebé impossible» sense la crisi climàtica

L’onada de calor extrema que aquest mes de juliol ha envaït gran part de l’hemisferi nord del planeta, des dels Estats Units fins a Europa, hauria sigut «gairebé impossible» sense el canvi climàtic. Segons apunta un estudi de la plataforma World Weather Attribution, l’alteració del clima provocada per la nostra espècie ha multiplicat per 50 les possibilitats que, per exemple, la Xina polvoritzés el seu rècord de temperatura i registrés màximes de fins a 52,2 graus a la regió de Xinjiang. «L’escalfament causat pels gasos amb efecte hivernacle està fent que les onades de calor extrema ja no siguin successos inusuals», conclou l’anàlisi publicada aquest dimarts.

Segons expliquen els experts que han fet aquest estudi, liderat per l’Imperial College de Londres, aquest tipus d’episodis extrems serien una cosa extremadament rara en un món sense canvi climàtic. Però, a causa de l’avenç d’aquest fenomen global, que s’ha accelerat en els últims anys, les onades de calor s’han tornat «cada vegada més intenses, duradores i freqüents» a en gran part del planeta. Fa un segle i mig, per exemple, tals extrems de temperatura tan sols es registraven un parell de vegades cada 100 o 200 anys. Ara, segons apunten els registres, pràcticament cada dècada es viu un episodi (o més) de calor extrema.

L’última onada de calor que ha assolat el nord del globus il·lustra a la perfecció com el canvi climàtic està extremant aquest tipus de fenòmens. «Si la humanitat no hagués escalfat l’atmosfera amb la crema de combustibles fòssils», expliquen els experts, la temperatura mitjana registrada les setmana passada hauria sigut dos graus i mig més baixa a Europa, dos graus més baixa a Amèrica del Nord i un grau menys a la Xina. Així mateix, també hauria sigut pràcticament impossible registrar xifres tan altes com els 45 ºC de màximes observades dimarts passat a diverses zones de Catalunya, especialment a l’Empordà.

Morts per calor

La pujada de les temperatures que s’ha produït a mitjans d’aquest mes de juliol no només ha disparat els termòmetres per sobre dels 40 ºC a gran part de l’hemisferi nord. La calor extrema també ha provocat diverses morts per cop de calor a països com Espanya, Itàlia, Grècia, Algària i la Xina. A Mèxic, a més, es van registrar almenys un centenar de morts de migrants a la frontera amb els Estats Units. «La calor és un dels desastres naturals més mortífers», recorda Julie Arrighi, directora del Red Cross Red Crescent Climate Centre, després de la publicació d’aquesta última anàlisi.

¿Però és l’augment de les onades de calor una prova irrefutable que estem exposats al col·lapse climàtic? No, respon Friederike Otto, investigador del Grantham Institute for Climate Change. «Encara tenim temps d’assegurar un futur segur i pròsper, però per a això necessitem aturar de manera urgent la crema de combustibles fòssils. Si no ho fem, milers de persones continuaran morint cada any a causa de la calor extrema», comenta aquest expert. L’estiu passat, sense anar més lluny, s’estima que les onades de calor de l’estiu van provocar almenys 60.000 morts prematures a Europa, de les quals prop d’11.000 van passar a Espanya.

Futur de temperatures extremes

Notícies relacionades

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

Segons apunten els pronòstics, «si les emissions globals no es frenen dràsticament abans que acabi aquesta dècada», les onades de calor es tornaran cada vegada més extremes i freqüents. Fins i tot respecte als llindars actuals. Els experts estimen que si les temperatures globals augmenten dos graus de mitjana, una cosa que segons els experts podria passar a mitjans d’aquest segle, la típica onada de calor que abans es produïa una vegada cada 100 anys i que ara es repeteix cada 30, en un futur, podria donar-se cada dos o cinc anys a tot estirar.

En aquest escenari no només s’espera que les onades de calor siguin cada vegada més freqüents, sinó que, a més, també podrien comportar temperatures molt més extremes. «L’estiu més càlid fins ara semblarà fresquet a final de segle», explicava el meteoròleg Rubén del Campo, cèlebre portaveu de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), en una entrevista amb EL PERIÓDICO. «A ciutats com Sevilla, Còrdova o punts de la vall de l’Ebre, on ara es registren màximes d’entre 42 i 44 ºC es podrien arribar a valors de 50 ºC. A Madrid, passarem de màximes de 40 ºC a pics d’entre 44 i 45 ºC», comentava l’expert parlant del que, «en un futur més o menys pròxim», podria passar a Espanya.