Els màxims emissors de la història eludeixen les seves compensacions econòmiques per al sud global

Sharm al-Sheikh ha aconseguit reobrir un debat que fa anys que resta pendent però que, fins ara, mai s’havia traslladat a la taula oficial de negociacions. Per entendre de què es tracta, abans cal recordar un parell de dades clau. D’una banda, segons constaten innombrables informes, sabem que la crisi climàtica és, essencialment, culpa de les emissions desbocades dels països més rics del globus. D’altra banda, ara com ara veiem que les conseqüències d’aquesta crisi es concentren a les zones més desfavorides del planeta. Ja fa una dècada que els països del sud global reclamen als seus homòlegs del nord un fons per compensar les pèrdues i danys que el caos climàtic està causant en els seus territoris. ¿Però qui hauria d’aportar més a la causa?

Una nova anàlisi de la plataforma Carbon Brief, publicada al començar la cimera del clima (COP27), posa en una balança els emissors més importants de la història i la seva contribució al fons de finançament climàtic i conclou que, ara com ara, els grans responsables de la crisi climàtica continuen eludint les compensacions econòmiques per al sud global. L’exemple més clar és el dels Estats Units, el màxim emissor de la història i responsable de gairebé la meitat del diòxid de carboni emès en l’atmosfera a l’últim segle. Segons apunta aquest informe, el país hauria d’aportar gairebé 40.000 milions de dòlars dels 100.000 que, en total, reclamen els governs vulnerables. Però el 2020, tal com recull l’última dada disponible, els Estats Units només van aportar 8.000 milions al fons. Això suposa uns 32.000 milions menys del que li correspondria.

Aquest dèficit es repeteix amb els emissors més importants de la història. El Regne Unit, el Canadà i Austràlia també han aportat molt menys respecte a la «quota justa» que els correspondria per la seva responsabilitat històrica en les emissions de gasos amb efecte hivernacle que han desencadenat l’escalfament global. Segons apunten els experts que han elaborat aquest informe, els canadencs només han entregat el 37% del finançament esperat; els australians, un 38%, i els britànics, encara assolint el 76% de la seva participació, s’haurien quedat més de 1.400 milions per sota del necessari. Aquestes xifres constaten que els principals responsables de la crisi climàtica estan eludint part de la seva responsabilitat per fer front a les conseqüències del problema.

Compensacions justes

Notícies relacionades

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

L’informe també destaca el cas de països que, per contra, han contribuït de manera justa a la causa. Espanya, per exemple, ha aportat una mica més del que li correspondria per les seves emissions històriques. Proporcionalment, el govern espanyol ha entregat un 2% més respecte a la «xifra justa» que planteja aquest balanç. Alemanya, França i el Japó destaquen com els estats que, en aquest balanç de responsabilitat històrica, més han aportat a aquest fons de compensacions climàtiques per al sud global.

A l’objectiu dels 100.000 milions de dòlars anuals s’havia d’arribar el 2020. Dos anys més tard, segons recullen els informes, encara falten uns 20.000 milions de dòlars per arribar a aquesta xifra. Mentrestant, les Nacions Unides alerten que l’avanç de la crisi climàtica augmentarà exponencialment les pèrdues i danys al sud global. Per al 2030 s’estima que faran falta entre 140.000 i 300.000 milions de dòlars per pal·liar els efectes del caos climàtic a les zones més desfavorides del planeta. Sharm al-Sheikh es proposa aconseguir un acord perquè aquests números es facin realitat.