Manifest científic
La comunitat científica denuncia, una vegada més, la inacció contra la crisi climàtica
Un panell internacional d’experts publica un manifest reclamant «canvis profunds» per frenar aquesta crisi global
El foc de la crisi climàtica s’expandeix ràpidament pel món, la ‘finestra d’oportunitats’ per apagar l’incendi és cada vegada més petita i, tot i així, «les accions adoptades fins a la data per abordar aquest desafiament global són clarament insuficients». Aquesta és la crua realitat que, una vegada més, la comunitat científica exposa per denunciar la incoherència entre el mar de proves que corroboren la gravetat d’aquesta crisi i la falta de polítiques per aturar l’avenç d’aquest fenomen que afecta el clima, la biodiversitat del planeta i la salut de tots els seus habitants.
Un plafó internacional de científics publica aquest dimecres un article (o més ben dit, un manifest) per reclamar un canvi de rumb en les polítiques mediambientals. Fins ara, esgrimeixen els experts, la gran majoria de plans climàtics s’han limitat a plantejar «canvi incrementals» i «accions que s’acomoden» als barems actuals de desenvolupament. Per contra, comenten els científics, per fer front als «desafiaments globals» de la crisi climàtica faria falta impulsar «canvis transformadors, profunds i urgents en les economies i societats».
«És poc probable que puguem resoldre la crisi climàtica, ambiental i social a la qual s’enfronta la humanitat utilitzant la mateixa lògica amb la qual es va crear aquest problema», explica la investigadora Victoria Reyes-García, professora ICREA de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i una de les impulsores d’aquest article. Segons explica la científica, les polítiques climàtiques actuals «no són suficients per generar el canvi transformador necessari per garantir un futur amb un clima habitable, un medi ambient ric i societats justes». Per això la necessitat d’impulsar mesures més profundes i d’aplicació més immediata per fer mitigar l’impacte de la crisi climàtica i evitar que aquest fenomen vagi a més.
«És poc probable que puguem resoldre la crisi climàtica utilitzant la mateixa lògica amb la qual es va crear aquest problema»
Victoria Reyes-García, científica
Solucions reals
L’últim manifest contra la inacció climàtica, impulsat per una vintena de científics i científiques de tot el món a través de la revista ‘BioScience’, reclama construir solucions a partir d’un procés de governança transformadora. És a dir,entenent que hi ha un vincle entre clima, biodiversitat i societat i que, a causa d’això, les mesures per protegir el planeta i els seus habitants han de tenir en compte totes aquestes sinergies. I com, integrar els ciutadans a aquest procés de transformació.
Com a exemple a seguir, assenyalen els experts, està el cas de les polítiques de conservació de l’Àrtic. En els últims anys, sense anar més lluny, les mesures dissenyades per protegir aquest paratge gelat s’han consensuat entre governs i comunitats indígenes. Els inuit, habitants originaris d’aquest lloc, s’han convertit així en un dels principals actius per mantenir l’hàbitat i sustentar les poblacions d’espècies amenaçades com les balenes beluga, la truita àrtica i les foques anellada i barbuda.
A l’altre costat de la balança, els experts assenyalen amb certa preocupació el balanç sobre les polítiques de conservació de l’Amazones. Si bé és cert que en els últims anys s’han desplegat diverses iniciatives per protegir aquest bosc de la desforestació, i s’han invertit prop de 100 milions de dòlars en aquesta missió, «molts dels projectes s’han quedat sobre el paper» i «alguns dels plans coordinats per les comunitats indígenes s’han interromput». En aquest cas, aclareixen els analistes, l’obstacle més gran per al desplegament d’aquestes polítiques ha sigut l’arribada de Bolsonaro al govern.
