Ultimàtum per al planeta

Informe de l’IPCC 2022: El món ha de reduir a la meitat les emissions per al 2030

Informe de l’IPCC 2022: El món ha de reduir a la meitat les emissions per al 2030

REUTERS/Matthias Rietschel

  • El Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic reclama mesures urgents per evitar un escalfament global extrem

  • Els experts demanen una reducció substancial dels combustibles fòssils

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El planeta va rumb a un escalfament global extrem. Un escenari en què, més enllà de l’augment generalitzat de les temperatures, també s’espera un augment de les catàstrofes climàtiques. L’única manera d’esquivar aquest futur és reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Segons sentencia el tercer i últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), les emissions globals han d’arribar al nombre màxim abans del 2025 i caure pràcticament a la meitat abans d’arribar al 2030. Altrament, els termòmetres del globus pujaran prop de 3,2 graus de mitjana; una cosa que a Espanya es podria traduir en un augment de les temperatures d’entre quatre i set graus.

Després d’un cap de setmana de maratonianes negociacions, i un tens debat sobre el redactat final d’aquesta anàlisi, el Grup d’Experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides ha publicat l’anàlisi més gran fins a la data sobre les mesures necessàries per frenar la catàstrofe climàtica. L’informe, liderat pels màxims experts del món en matèria ambiental i basat en milers d’estudis científics, conclou que l’única via factible per evitar un escalfament global extrem és reduir dràsticament les emissions generades per les activitats humanes. Començant per tot el que té a veure amb la crema de combustibles fòssils.

Missatge descafeïnat

El diagnòstic de la comunitat científica és clar. Les emissions globals de gasos amb efecte hivernacle fa dècades que estan en l’alça. Des de 1850 (amb l’arrencada de la revolució industrial) fins ara, la concentració d’aquestes substàncies a l’atmosfera ha anat a més. La meitat de les emissions generades per la nostra espècie corresponen a les últimes tres dècades. En els últims 10 anys, les emissions antropogèniques han continuat augmentant fins a marcar rècords històrics. El 2019, per exemple, se’n va emetre el 12% més que l’any anterior, i el 54% més que el 1990. El 2020, la pandèmia de covid-19 va aconseguir un descens puntual d’aquests indicadors, però segons assenyalen les últimes anàlisis ja a finals del 2020 la corba d’emissions va rebotar.

Si se segueix així, afirmen els experts, les emissions generades per la nostra espècie acabaran desencadenant una crisi climàtica sense precedents. Per evitar aquest escenari, la comunitat científica demana aplicar estratègies de mitigació «ràpides», «profundes» i «immediates» en tots els nivells de la societat. En aquest sentit, l’informe reclama «una reducció substancial en l’ús general de combustibles fòssils, el desplegament de fonts d’energia de baixes emissions, el canvi a fonts d’energia alternatives i millorar l’eficiència i la conservació de l’energia».

Segons ha pogut saber aquest diari, el missatge sobre el final dels combustibles fòssils ha sigut una de les raons que més ha retardat la publicació de l’informe. Durant el procés final de revisió del text, en què tots els països havien d’aprovar línia per línia el contingut de l’anàlisi, diversos governs han demanat «rebaixar el to» sobre el futur d’aquestes fonts d’energia contaminants. En la versió final de l’estudi, de fet, ja no s’ha parla explícitament d’eliminar els combustibles fòssils, sinó de reduir-ne l’ús en la mesura que sigui possible. Aquest canvi en el llenguatge ha enfadat diversos exponents de la comunitat científica, que alerten que el missatge final de l’informe ha quedat «descafeïnat»

Principals contaminants

L’ anàlisi del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic també assenyala els principals contaminants del globus. Segons recull l’estudi, el 10% més ric del món emet entre el 34 i el 45% del total de gasos amb efecte hivernacle que ara mateix inunden el planeta, mentre que el 50% més pobre amb prou feines n’aporta el 15%. Els registres del 2019 indiquen que les regions que més emeten del globus són l’est d’Àsia (responsable del 27% de les emissions globals) i l’Amèrica del Nord (12%). Més enllà del balanç dels països, l’informe també assenyala com a focus de contaminació el sector de l’aviació i el transport marítim internacional, el trànsit del qual aporta prop del 2% de totes les emissions que emet la humanitat.

L’ augment d’emissions de l’última dècada, segons l’informe, es pot relacionar de manera directa amb la pol·lució emesa a les grans ciutats. El 2020, sense anar més lluny, les metròpolis van fregar les 30 gigatones de CO2, l’equivalent al 72% de la quota global de gasos amb efecte hivernacle generats durant aquell any. Una gran part d’aquestes emissions es deuen a la producció d’electricitat per a consum industrial i domèstic. També destaca l’impacte dels mitjans de transport contaminants en l’augment de les emissions i l’empitjorament de la qualitat de l’aire a les ciutats.

Notícies relacionades

L’informe també assenyala la necessitat d’impulsar un «canvi sociocultural i de comportament» per frenar la crisi climàtica. Un dels exemples que citen els experts és el canvi de dieta cap a un model «saludable i sostenible» basat principalment en aliments d’origen vegetal i en productes d’origen animal elaborats en «entorns resilients i sostenibles». 

«Amb les polítiques, la infraestructura i la tecnologia adequades podem reduir entre el 40% i el 70% de les emissions de gasos amb efecte hivernacle per al 2050», afirma, esperançat, l’investigador Priyadarshi Shukla, copresident del grup de treball que ha liderat aquest últim informe. «Ens trobem davant d’un dilema. Les decisions que prenguem ara poden assegurar un futur habitable. Tenim les eines i els coneixements necessaris per limitar l’escalfament», conclou el president de l’IPCC, Hoesung Lee.