La primera operació mundial contra la contaminació marina assenyala empreses de Barcelona i Girona

Abocaments il·legals d’escombraries al mar per embarcacions, aigües residuals urbanes que van a parar on no toca, impactes d’activitats agrícoles, indústries que alliberen aigües sense tractar, residus que no es dipositen a la planta de tractament autoritzada... Són algunes de les accions il·legals detectades per la Guàrdia Civildurant l’operació contra la contaminació marina ‘30 dies al mar’,, la primera desenvolupada de forma simultània amés de 80 països, amb ajuda d’Interpol, i que s’ha saldat amb72 investigats al nostre país, entre els quals es trobenpersones físiques i també empreses de la costa de Barcelona i Girona, segons informa el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil a EL PERIÓDICO.

El litoral català ha centrat bona part de les1.102 inspeccions dutes a termepels agents en barcos, ports, instal·lacions, companyies i llocs annexos al mar susceptibles de ser focus d’emissió d’abocaments al nostre país. Així ho confirmen a aquest diari fonts de la investigació: “Encara no podem donar un número d’investigats perquè l’operació no està tancada, segueix en marxa, però sí podem dir que Catalunya és una de les comunitats on més accions d’aquest tipus s’han trobat i sobretot destaca la ciutat de Barcelona”. Es tracta, segons aquestes mateixes fonts, tant de persones que “operen de forma individual com d’entitats amb conductes que causen danys massius”. S’enfronten a penes de presó de 6 mesos a 5 anys i a multes de fins a 24 mesos.

Tarragona s’escapa

En el marc de l’operació, feta entre l’1 i el 30 d’octubre, la Guàrdia Civil també va fer diverses inspeccions a la província de Tarragona, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, però “amb resultat negatiu”. A Espanya han participat, a més del Seprona, unitats del Servei de Fiscal, Marítim, Aeri i el Centre de Coordinació de Vigilància de Costes i Fronteres, que han recolzat, en les tasques d’identificació d’abocaments, de localització dels focus emissors i presa de mostres de la pol·lució observada. A més, la Guàrdia Civil va comptar amb el recolzament de Frontex i de Marina Mercant.

De les actuacions es desprèn que les infraccions i atemptats contra el medi ambient marí a Espanya són de diferents tipus. Han descobert abocaments en rius que arriben a les aigües marines i barcos que fan servir combustibles amb unnivell de sofre superior al permès. Fins i tot s’han donat casos en què persones físiques i jurídiques, “valent-se en molts casos d’una estructura legal per a la gestió dels residus, la utilitzen per fer-ne una mala gestió per acció o omissió”, segons apunta la Guàrdia Civil.

Fonts del Seprona destaquen sobretot el perjudici ocasionat per gestors autoritzats que decideixen tractar només part dels residus que se’ls entreguen, i en deixen la major part sense processar. “Són més comuns a Espanya del que es pensa”, apunten els agents, tot i que no precisen si algun d’aquests casos s’ha donat a Catalunya.

Drons i càmeres de visió nocturna

La policia dels països que han col·laborat en l’operació han fet servir tècniques d’investigació avançades, com la utilització d’imatges per satèl·lit, a Suècia i l’Argentina; la vigilància aèria a Itàlia i el Canadà; l’ús de drons a Nigèria, Indonèsia i el Pakistan, i càmeres de visió nocturna, entre altres tecnologies.

Notícies relacionades

Màxima alerta: nous estudis avancen dràsticament la frenada del Corrent Atlàntic

Gossos perillosos: un estudi demostra que l’agressivitat no ve determinada per la raça

Amb l’operació, Interpol prova de posar límit als delictes ambientals, que es troben entre els de més creixement a nivell mundial. A un ritme d’entre el 5 i el 7% anual, segons informes de l’ONU i de la mateixa policia internacional, que situen aquest tipus de delictes com el quart negoci il·legal més lucratiu, després del tràfic de drogues, la falsificació de productes i el tràfic de persones, i els seus guanys s’estimen entre 91.000 i 258.000 milions d’euros a l’any.

“Els delinqüents creuen que la pol·lució marina és un crim de baix risc sense víctimes reals. Això és un error”, denuncia el secretari general d’Interpol, Jürgen Stock, arran de l’operació internacional.