Anar al contingut

PREEMERGÈNCIA HIDROLÒGICA

Mequinensa desembassa 1.700 m3/seg per laminar la crescuda de l'Ebre a Catalunya

L'objectiu és contenir la crescuda al pantà i evitar inundacions posteriors en el tram final

El Periódico

Mequinensa desembassa 1.700 m3/seg per laminar la crescuda de l'Ebre a Catalunya

JOAN REVILLAS

El sistema d'embassaments del tram final de l'EbreMequinensa-Riba-roja-Flix, desembassa a un ritme de 1.700 metres cúbics per segon (m3/seg) amb l'objectiu de generar la capacitat de resguard suficient que permeti laminar l'avinguda que baixa pel tronc central del riu. L'alliberament de cabal, en creixement progressiu fins que dijous va arribar a aquest nivell màxim, es mantindrà durant els pròxims dies a l'espera que la punta màxima arribi a l'embassament de Mequinensa a partir de dimarts que ve, segons apunta la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).

La CHE confia que la maniobra permetrà no haver d'augmentar el cabal que desembassen els pantans i així evitar que s'inundin els terrenys situats en el tram final del riu.

La Direcció General de Protecció Civil i Emergències ha activat el Pla Estatal d'Inundacions en fase de preemergència i el Comitè Estatal de Coordinació davant el risc d'inundacions en fase de prealerta. Així mateix, ha activat el Sistema Copernicus per a l'obtenció d'imatges i cartografia satel·lital de l'Ebre.

Màxim a Navarra

Aquest divendres, l'estació d'aforament de la localitat navarresa de Castejón ha detectat el nivell més elevat de l'avinguda, amb 2.682 m3/seg. Una avinguda "extraordinària", segons l'organisme de conca, que es dirigeix lentament cap a Saragossa, on està previst que arribi diumenge al matí.

Al seu pas per Ascó, l'Ebre portava aquest divendres al migdia 1.671 m3/seg, mentre que a Tortosa el cabal arriba als 1.762, tres vegades més que la mitjana anual. Segons les dades que ofereix el Sistema Automàtic d'Informació Hidrològica (SAIH) de la CHE, la tendència en els dos casos és que es mantinguin estables aquestes xifres. De l'embassament de Flix en continuen sortint 1.700 metres cúbics per segon, un nivell que l'organisme de conca intentarà mantenir durant els pròxims dies fins que es pugui donar per controlada l'avinguda.

Petites inundacions

De moment, les maniobres en el sistema Mequinensa-Riba-roja-Flix per contenir l'avinguda -que puntualment va arribar a superar aquest dijous els 2.000 metres cúbics per segon- no han causat afectacions importants en el tram català de l'Ebre més enllà de les inundacions als punts habituals, com el club nàutic de Flix o els embarcadors fluvials. A més, el pas de barca de Miravet no pot funcionar, la hidroelèctrica de Xerta ha hagut de paralitzar la producció elèctrica i el vaixell turístic de Tortosa, el Daliner, va haver de ser retirat de l'embarcador per evitar destrosses.

Un increment addicional d'aquest cabal, no obstant, ja podria generar algunes inundacions en espais urbans pròxims al riu, uns efectes que es fan visibles especialment a partir dels 2.200 metres cúbics per segon en municipis com Miravet. Des de la CHE confien que, aquesta vegada, no caldrà arribar a aquests extrems gràcies a les maniobres de laminació per deixar resguard als pantans.

La punta màxima ha passat per la població navarresa de Castejón aquest divendres a les deu del matí (gairebé 2.700 metres cúbics), però els cabals comencen a baixar en alguns dels afluents que havien experimentat crescudes els últims dies degut a la pluja i l'inici del desglaç.

La previsió és que aquest volum arribi a Saragossa, amb una lleugera disminució del cabal -entre 2.100 i 2.500 m3/seg- aquest diumenge al matí. Seguint un ritme lent, i tenint en compte la magnitud, l'avinguda podria arribar a l'embassament de Mequinensa dimarts.

El record del 2015

Encara que l'organisme de conca ha qualificat la crescuda d'"extraordinària", confia que finalment no arribarà al nivell de l'última en importància, la que va tenir lloc a principis de març del 2015. Aleshores, la CHE va arribar a desembassar 1.900 metres cúbics per segon del sistema de pantans del tram final del riu, cosa que va causar inundacions en nombroses finques de zones baixes de la riba i va aixecar la indignació d'ajuntaments i entitats, que van denunciar, novament, la mala gestió de l'episodi.

Més enllà dels beneficis que des del punt de vista ambiental suposa l'aportació extraordinària de cabals, acusaven l'organisme de cedir davant els interessos d'Endesa, la companyia elèctrica que gestiona les preses del tram final de l'Ebre, i l'acusaven de prioritzar la producció hidroelèctrica a la laminació efectiva i segura de l'avinguda. Aquest divendres, el pantà de Mequinensa està en el 85,71% de la seva capacitat, mentre que Riba-roja arriba al 96,68%.

Temes: Inundacions