Eleccions a Mataró: el que s’ha de saber per votar aquest 28M

• Seguretat. El baròmetre més actualitzat de la Diputació de Barcelona (el Dibaròmetre, amb un estudi de camp realitzat la primera setmana de març del 2022), mostra que la meitat dels mataronins opina que la seguretat és el problema més greu de la ciutat. Des del Govern local (PSC i En Comú Podem) s’esforcen a recordar que s’ha augmentat la inversió en seguretat fins a arribar als 16 milions d’euros anuals. Tot i així, tota l’oposició coincideix a assenyalar la «falta de lideratge» del consistori en aquest tema.

• Ocupacions. Es tracta del principal vector de crítiques per part de l’oposició en campanya (però també durant els quatre anys de mandat), tot i que el nombre d’ocupacions comença a anar a la baixa a la ciutat. Tal és el pes monopolitzador d’aquest tema a Mataró que s’està començant a desdibuixar la diferència entre ocupacions delinqüencials i les que responen a una emergència habitacional. Els grups en defensa de la dret a la vivenda protesten per això, tot i que sembla que el seu discurs no apel·la massa als partits que actualment tenen representació en el consistori.

• L’accés a la vivenda. Les polítiques de vivenda que ha propugnat el Govern municipal, d’entre les quals destaca la reserva del 30% de les noves construccions per a lloguer protegit, no han trobat suports en l’oposició. La posició dels seus valedors (la pota morada de l’executiu local, el candidat d’En Comú Podem, Sergi Morales), i el rebuig que aquesta mesura ha causat en els seus detractors, expliciten els dos models de ciutat que es dirimeixen en aquestes eleccions municipals.

• La mobilitat sostenible. El segon problema més greu de la ciutat per a la ciutadania, tot i que molt allunyat del primer, és la circulació i el trànsit, amb un 11%, segons l’esmentat Dibaròmetre. Quan es realitzava aquesta enquesta, l’Ajuntament de Mataró acabava d’anunciar que es faria un estudi per millorar possibles problemes en la denominada ‘Anella Ciclista’, el projecte de carril bici més important d’aquest mandat, que ha doblat el nombre de quilòmetres ciclables a la ciutat. La pluja de crítiques a l’‘Anella’ no ha cessat des de la seva inauguració, fins i tot havent guanyat recentment un premi a la millor infraestructura ciclista urbana de l’Estat.

• Civisme. A principis d’aquest mes de març, el ple municipal aprovava inicialment la nova ordenança de civisme de Mataró. L’objectiu, intentar aturar els problemes relacionats amb l’oci nocturn en diverses parts de la ciutat (sobretot al pla d’en Boet). Més enllà de les baralles i les molèsties dels botellons, els patinets elèctrics. Durant el 2022, la policia local va registrar un augment del 42% en les denúncies per conductes irregulars entorn dels vehicles de mobilitat personal (VMP) i bicicletes.

Pot resultar enganyós repassar els resultats electorals de les municipals del 2019. El socialista David Bote va superar qualsevol pronòstic, gairebé va doblar el seu nombre de regidors i es va quedar a un dels 14 que marquen la majoria absoluta. ¿Pot el PSC aconseguir-ho aquest 28M? «Sembla difícil tot i que no impossible», sol respondre Bote quan se li pregunta al respecte. D’una banda, la pujada que va experimentar el PSC ja va ser extraordinària llavors (del 18,5% al 38,7% dels vots), i s’ha de veure si aquest va ser el sostre de vot socialista.

D’altra banda, el clima polític d’aquell llunyaníssim 2019 també distava bastant de l’actual: encara no hi havia sentència del judici del procés; tampoc indults. Els cinc candidats amb representació en el ple aquest mandat coincideixen a apuntar que l’eix nacional ha perdut molta pistonada en els últims quatre anys. Si aquesta baixada del suflé nacionalista beneficiarà un partit o un altre és una incògnita, tot i que el que sembla més evident és que influirà en la participació, que anirà a la baixa.

El 2019, la participació va pujar uns 10 punts del que estava sent la norma en les anteriors eleccions municipals. A Mataró, el preu d’un regidor és d’entre 2.000 i 2.500 vots, depenent, és clar, de la participació. Com més gent vota, més difícil és arribar al 5% dels sufragis, percentatge que marca aconseguir o no un regidor. El 2019 van fer falta 2.778 vots per aconseguir un regidor, va ser quan més car va sortir aconseguir representació en el consistori mataroní des de 1979, any de les primeres eleccions municipals democràtiques. Això explicaria que en el present mandat (amb un 63% de participació) només cinc partits aconseguissin representació, en comparació amb el 2015, quan amb un 53% de participació fins a 9 formacions van entrar al consistori. En resum, si finalment entren Vox o el PP o la CUP al ple, menys probabilitats que el PSC sumi el regidor que li queda per poder governar en solitari.

L’escenari que queda, si no opera majoria absoluta socialista, desemboca en possibles pactes postelectorals. Els dos socis de govern es feliciten per l’entesa d’aquests quatre anys, sustentada en 15 regidors (13 del PSC i 2 d’En Comú Podem). Però els números són molt justos, i només que les dues formacions perdessin un regidor, els comptes ja no sortirien.

En aquest cas, el PSC podria girar la mirada cap a Junts, que parteix en aquestes eleccions amb dos regidors i moltes esperances de tornar als cinc que tenia el 2015: «Sobre els pactes postelectorals, nosaltres ens sentim còmodes parlant amb tot el món. La nostra línia vermella és sempre la ultradreta i els que no respecten els valors democràtics», va sentenciar l’alcalde Bote en l’entrevista amb EL PERIÓDICO, deixant la porta oberta a pactar tant a esquerres com a dretes.

De cara a les eleccions municipals del 28M, aquesta és la informació útil que has de tenir en compte per exercir el teu dret a vot:

• Com saber on votar. Per saber en quin col·legi electoral has de votar el 28M, entra en aquest enllaç, omple les teves dades personals i consulta quina seu de la ciutat et correspon.

• Aquestes són totes les candidatures. A més de les formacions amb actual representació municipal, aquí pots consultar la llista completa de les 11 candidatures que es presenten als comicis locals del 28 de maig.

• Participació del 2019. La participació juga un paper determinant en les eleccions municipals: a més concurrència d’electorat, més difícil és arribar al llindar mínim del 5% de vots per obtenir representació municipal. Perquè ho tinguis en compte, com pots consultar aquí, la participació de les municipals del 2019 a Mataró va ser del 63,56%, una xifra que va millorar tant la de participació de les municipals del 2015 (53,82%) com les del 2011 (53,21%).