"Spielberg no sabia que els dinosaures tenien plomes"

Nou anys tenia quan Spielberg va estrenar Jurassic Park, i l’impacte va ser tan bèstia que es va posar a enviar correus a premis Nobel, devorar llibres i, al final, estudiar Paleontologia. Especialitzat en anatomia i evolució dels dinosaures, Steve Brusatte (Ottawa, Canadà, 1984) fa classes a la Universitat d’Edimburg, imparteix conferències –el CosmoCaixa era ple de gom a gom–, és autor del supervendes Auge y caída de los dinosaurios (Debate) i, tatxan, va ser el consultor de Jurassic World: Dominion, la quarta entrega de la franquícia, dirigida per Colin Trevorrow.

¿En què es nota la seva mà en la pel·lícula?

Vaig intentar assegurar-me que els dinosaures fossin com més realistes millor. Tot i que la meva gran satisfacció va ser veure que –¡per primera vegada!– hi havia dinosaures amb plomes a Jurassic Park. Estic obsessionat amb elles.

¿Amb les plomes?

Sí. La primera entrega de la franquícia es va estrenar el 1993, i el 1996 es va trobar el primer fòssil de dinosaure amb plomes. Spielberg no ho sabia. Avui sabem que hi ha més de mil fòssils de dinosaures amb algun tipus de plomatge, trobats principalment a la Xina.

Un gigantosaurus amb plomes és poc intimidador, ¿no li sembla?

¿Ha estat alguna vegada cara a cara amb un estruç? ¡És aterridor! A mi em fan més por que els cocodrils. El dinosaure més terrorífic era el tyrannosaurus rex, i tenia plomes. La majoria les tenien.

¿En té vostè un de favorit?

¡El T-Rex! Era un dels carnívors més grans que mai hagin viscut a la Terra. Hi ha restes fòssils d’ossos de les seves preses absolutament triturats. Tenia el cap de la mida d’una banyera i un gran cervell. Olorava, olorava i hi veia molt bé.

Cada any es descobreixen 50 espècies noves. Una barbaritat. ¿Ha donat nom a alguna?

He tingut oportunitat de descriure i donar nom a unes 20 espècies. Un dels meus favorits és un raptor enterrat en lava, a la Xina, descobert per un granger. Li vam posar el seu nom, zhenyuanlong.

¿És el seu hit paleontològic?

És difícil escollir-ne un. Fa un parell d’anys, després de mudar-me a Escòcia, buscava fòssils amb els meus alumnes a l’illa de Skye. No trobàvem res, fins que vam observar més de 100 forats a les roques, de la mida d’un pneumàtic, plenes d’aigua que seguien una pauta. Eren empremtes de teròpodes, de la família dels brontosaures, gegants de la mida de tres elefants junts i llarg coll. ¡Vaig sentir que havia arribat al meu punt àlgid!

¿Per què són tan populars? Venen els Reis i hi haurà invariablement demanda.

Ser sota d’un esquelet de dinosaure és gairebé una experiència espiritual. Són sublims. Gairebé més increïbles que un drac, un unicorn o qualsevol criatura que els humans hàgim imaginat. Algunes eren més pesants que un Boeing 747.

Això no és (només) el que mobilitza el científic.

Cada un dels fòssils dona pistes de com era la Terra i de com els sistemes van respondre davant un canvi climàtic. Els dinosaures van governar el món durant més de 150 milions d’anys, fins que va caure l’asteroide –de 10 quilòmetres d’ample– a la península del Yucatán i les coses van canviar. Això indica que, si hi ha un canvi ràpid i dramàtic, l’animal més exitós pot estar en perill.

Si caigués ara un asteroide, o el canvi climàtic se’ns escapés de les mans, ¿què?

Mirant el registre fòssil del que va passar fa 66 milions d’anys, el 75% de totes les espècies van desaparèixer. Qualsevol cosa més gran de la mida d’un gat va morir...

Atura’t. ¿De la mida d’un gat?

Els animals petits necessitaven menor quantitat d’aliment, eren omnívors, podien perforar caus amb facilitat, el seu creixement era molt ràpid, eren intel·ligents. Són els nostres ancestres directes. Si un asteroide caigués avui, segurament, sobreviurien rates, escarabats, gats, coloms i... probablement, la nostra espècie.

¿De debò?

Estem exercint una gran pressió sobre el planeta, però soc optimista: som una espècie amb intel·ligència i consciència. Ens adaptaríem.

¿Deduïm que els dinosaures eren poc llestos?

Eren més intel·ligents i dinàmics del que es pensava en el passat. El cervell del raptor, ancestre de les aus, era molt semblant al dels ocells actuals.

Notícies relacionades

L’encantadoraveïna del cinquè

L’alcavota del mal

Però ara està més interessat en els mamífers que van sobreviure al cataclisme.

No, no. M’apassionen els dinosaures, però com més els busco, més em pregunto: "¿Què va passar quan es van extingir?". I apareixen restes d’un munt de criatures. La nostra humanitat ve d’aquests supervivents de la gran extinció.