28 maig 2020

Anar al contingut

Luis Bassat: «En temps de por cal dir la veritat»

El publicista i filantrop, autor de 'Sueña como Luther King, habla como Obama, manda sin mandar y sé tú mismo, ha donat diners per a la compra de material sanitari

Núria Navarro

Luis Bassat: «En temps de por cal dir la veritat»

FERRAN NADEU

Si algú té dificultat per estar-se quiet, aquest és Luis Bassat (Barcelona, 1941), segurament el publicista més influent dels últims 40 anys a Espanya. El gir de guió el va pescar en la promoció de ‘Sueña como Luther King, habla como Obama, manda sin mandar y sé tú mismo’ (Plataforma Editorial), una invitació a comunicar amb solvència.

-¿Com s’ha de parlar en temps de por?-
Amb transparència total. L’única manera d’obtenir la confiança dels altres és dient la veritat. En temps de por no es pot mentir.

-¿Aprova Fernando Simón
? -Comunica molt bé i el ministre Salvador Illa, també.

«‘Pararem el virus sense sortir de casa’ seria el meu eslògan»

-¿S’anima a formular un eslògan instantani?
-‘Pararem el virus sense sortir de casa’.

- ‘Parar’ és un verb que utilitza poc. -
Necessito sentir que soc útil. Però visc la reclusió amb disciplina, a casa, amb la meva dona, fent plans per quan passi aquest malson. Llegint, escrivint, escoltant música i veient les notícies a la televisió, sense abusar, per mantenir allunyada la depressió.

-¿On s’acumula la seva inquietud?
-A no poder estar prop d’una estimada tieta meva, que està arribant al final de la seva vida en una residència. No poder acomiadar-me’n o almenys agafar-li la mà perquè se senti acompanyada.

-Sap què són els moments d’angoixa
. -El pitjor, sens dubte, va ser la mort del meu quart fill, Alberto, al cap de 42 dies de néixer. No va poder superar una infecció. Al novembre faria 48 anys i ho recordo com si fos ara.

-Aquell dia va deixar de creure
. -Sí. Després de resar com un boig i que Déu no em fes cas. Fa poc va morir un cosí del meu pare, León, que va passar un any i mig a Auschwitz. El rabí va dir una cosa que em va tocar: «Estic conveçut que León és davant de Déu i que li farà moltes preguntes. Però, coneixent-lo, també estic segur que ell li preguntarà: «¿I tu on estaves quan jo estava a Auschwitz?».

«El meu esperit necessita ajudar. He fet una transferència per a la compra de material mèdic»

-Com ell, va sentir el seu silenci.
-Per això soc agnòstic, però un agnòstic espiritual. El meu esperit necessita ajudar els altres. Està en el meu ADN. Quan va morir el meu avi –que tenia fàbriques a Istanbul, Solingen, París, Londres, Barcelona i Mèxic, i va fer una fortuna–, els seus fills van veure que no en tenia ni per pagar la làpida. Havia costejat les carreres dels fills dels obrers, molts d’ells, presents al funeral. I a la taula de casa dels meus pares sempre hi va haver un plat per als pobres. Això és el que vaig veure des de petit.

-I ha seguit la tradició
. -Un Nadal de fa 30 anys vam decidir que tot el que gastàvem en regals ho donaríem. El primer enviament va anar a Guatemala, on s’havia enfonsat una escola. El 2000 vam crear la Fundació Carmen & Lluís Bassat, per fer-ho amb més rigor, i també per difondre l’art contemporani català, la meva altra obsessió. Jo he guanyat diners, però mai n’hem estalviat.

-¿L’ha mobilitzat el Covid-19
? -Hem fet una transferència per ajudar a la compra de material mèdic. Ens agradaria poder fer personalment alguna cosa més, però la nostra edat no ens ho permet.

-¿Quina ha sigut la seva post de salvació permanent?
-La meva dona, la Carmen. No hi ha res que hagi sigut tan bo per a mi com haver-me casat amb ella. Fa més de 60 anys que ens coneixem.

«Res ha sigut tan bo per a mi com haver conegut la meva dona, la Carmen»

-Poc ‘Don Draper’ vostè
.-Segurament soc atípic. Quan vaig començar, els meus amics van criticar que em dediqués a la publicitat, però els vaig assegurar que no enganyaria mai. I ho he complert. ¿Què costa dir la veritat?

-Doncs digui què pensa del Barça, a la presidència del qual va aspirar
. -Fa anys que ens equivoquem, que fitxem molt malament i que seguim obstinats a jugar de la mateixa manera, però sense Pep Guardiola, ni Xavi ni Iniesta. Ara tots els equips saben com juga el Barça. I pateixo, en cada partit, quan veig Ter Stegen que l’obliguen a passar en curt.

-Potser pot aprofitar l’aturada per reconsiderar la seva candidatura
. -A la passada Fira Arco no pas menys de 10 persones em van demanar que em presentés. Va passar el meu moment. Però sí que puc dir que el Barça ha de tenir uns valors amb què identificar-se. El veuen per televisió milions de nens al món. ¿No estaria bé que, de manera elegant, diguessin als jugadors que no escupin tota l’estona?