Olimpisme

Xian, la proveta olímpica de la Xina

Pequín assaja en els Jocs Nacionals els exigents protocols i mesures sanitàries que planeja per als Jocs Olimpicos d’hivern del 2022

Xian, la proveta olímpica de la Xina

Javier García / Efe

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

S’acosten els Jocs Olímpics d’hivern de Pequín quan no s’han apagat els ecos dels de Tòquio amb la qüestió encara pendent: ¿Són raonables els esdeveniments amb públic amuntegat en temps de coronavirus? El Japó va rebaixar la factura a uns centenars de contagis amb els seus estadis buits però Pequín no contempla ni l’un ni l’altre: pretén la calor humana sense renunciar a aquesta política de tolerància zero que veu en cada contagi una tragèdia.   

No sembla una empresa fàcil amb variants tan contagioses com la delta ni tan sols per al país que més i millor ha lluitat amb la pandèmia. Xian, la capital provincial de Shaanxi, serveix aquests dies de proveta. És el primer gran esdeveniment esportiu que acull la Xina des que va aparèixer una estranya pneumònia a Wuhan després de les cancel·lacions de tornejos internacionals de tennis o el Grand Prix de Xangai.  

Allà s’estan celebrant els Jocs Nacionals d’Atletisme, amb 20.000 atletes i centenars de milers de visitants, tan ignorats en la premsa global com ubics en la local. Han creat a bona part de les estrelles olímpiques xineses des de la seva primera edició el 1959 i Xian els ha destinat 2,6 mil milions d’euros per a la construcció o remodelació de 50 recintes esportius o tres noves línies de metro.  

 

 Estadi ple

La cerimònia d’obertura ja va marcar les distàncies amb Tòquio. Les imatges televisives van descobrir l’estadi olímpic embotit d’espectadors aplaudint la desfilada d’atletes a cara descoberta o l’espectacle que va incloure 1.600 percussionistes sense distància de seguretat apreciable. Si descomptem algunes mascaretes a la grada, desaparegudes quan va sonar l’Oda a la Pàtria, res remetia la pandèmia que ha subjugat el món.   

Les autoritats s’havien aplicat en els mesos previs per blindar una ciutat de 13 milions d’habitants que no ha comptabilitzat un sol contagi des del juliol. La febril campanya de vacunació ha cobert ja el 80% de la població, els aterratges de vols estrangers es van reduir a una quinzena setmanal i van tancar a l’agost més de 4.000 bars, restaurants i llocs turístics. La campanya tampoc va absoldre a les mesquites on s’ajunta l’ètnia Hui ni el Museu dels Guerrers Terracota que ha col·locat Xian al mapa. Els visitants que arriben de zones de mig i alt risc són sotmesos a una quarantena de dues setmanes i els de baix risc han d’aportar una PCR negativa realitzada dos dies abans.

Als espectadors se’ls exigirà la pauta completa de vacunació i una prova negativa en les últimes 72 hores. També s’exigeixen les punxades als atletes i el personal de recolzament, que estaran aïllats durant les dues setmanes de la població, amb estrictes protocols de seguretat en els seus desplaçaments dels seus dormitoris als estadis.  

 

Notícies relacionades

No estranya el zel a Xian perquè n’hi ha prou amb mitja dotzena de contagis a la Xina per tancar ciutats, ordenar tests ‘orbi et orbe’ i fulminar tots els responsables. Persisteix el dubte de si la recepta de Xian servirà a Pequín. Uns jocs són nacionals i internacionals els altres i falta saber si els atletes de fora acceptaran la mateixa bateria de tests i quarantenes. S’ignora també si la Xina relaxarà els estrictes controls d’entrada als visitants però el límit a 30.000 estrangers deixa escàs marge per a turistes. L’única certesa és que la Xina, a diferència de la resta del món, no contempla la convivència amb el virus. Els 430 contagis que van deixar els recents Jocs Olímpics són assumibles per a Tòquio però no a la Xina. 

 

Temes:

Pekin