Les tropes nord-americanes establiran un comandament central a Israel per supervisar Gaza: “Recolliran informació i coordinaran la logística”

Aquest és el primer pas de la denominada “fase 1” de la fulla de ruta dissenyada pels Estats Units per a l’enclavament palestí i acordada per Hamas i el govern israelià. En les fases següents, les milícies palestines lliurarien les armes i s’establiria un govern de transició de tecnòcrates palestins supervisat per un “Consell de Pau” presidit per Donald Trump. Per implementar-ho, serà necessari el desplegament sobre el terreny d’una força internacional de pau, dels detalls de la qual se’n coneixen de moment pocs.

Aquest divendres s’ha sabut que els Estats Units desplegaran 200 soldats a Israel com a nucli dur de la força operativa per a l’estabilització de Gaza, segons han confirmat altes autoritats nord-americanes a les agències Reuters i AP.

El Comandament Central del Pentàgon dirigirà aquest “Centre de Coordinació Civil-Militar” per garantir l’assistència de seguretat i logística del territori i l’entrada d’ajuda humanitària, segons AP. També hi participaran representants de les Forces Armades d’Egipte, Qatar, Turquia i possiblement dels Emirats Àrabs Units, segons Reuters. En cap moment hi haurà tropes nord-americanes desplegades a Gaza, ha aclarit la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.

“No és la primera vegada que els Estats Units despleguen tropes a Israel; ho van fer durant la Guerra del Golf (1990-1991), quan operaven els sistemes de míssils Patriot”, recorda Rob Geist, especialista en Seguretat Internacional del Kings College de Londres. “Les tropes nord-americanes presumiblement recolliran informació per comprovar que ambdues parts compleixen l’acord. Probablement també col·laboraran en l’entrada d’ajuda humanitària i en l’entrenament de les forces de pau que substituiran Hamas i les Forces de Defensa d’Israel a Gaza”.

Força Internacional d’Estabilització

La participació nord-americana ja apareixia en el punt 15 del pla de 20 punts que va presentar la Casa Blanca la setmana passada. “Els Estats Units col·laboraran amb socis àrabs i internacionals per crear una Força Internacional d’Estabilització (ISF, per les seves sigles en anglès) temporal, que es desplegarà immediatament a Gaza”, deia el text. “La ISF entrenarà i donarà suport a les forces policials palestines seleccionades a Gaza, i consultarà amb Jordània i Egipte, que tenen una àmplia experiència en aquest camp. Aquesta força serà la solució de seguretat interna a llarg termini. La ISF col·laborarà amb Israel i Egipte per ajudar a protegir les zones frontereres, juntament amb les forces policials palestines recentment entrenades”.

Entre les missions fonamentals de la ISF hi haurà “impedir l’entrada de municions a Gaza” i “facilitar el flux ràpid i segur de mercaderies per reconstruir i revitalitzar Gaza”. A més, hi haurà un mecanisme conjunt d’evitació de conflictes “acordat per les parts”. Queden, per tant, per definir les “regles d’intervenció” (‘rules of engagement’).

Tropes àrabs, musulmanes i, potser, europees?

Trump vol que aquestes forces internacionals estiguin formades per soldats dels països de la regió, com els Estats del Golf, Egipte i Turquia, explica Geist, expert en seguretat al Pròxim Orient.

El president d’Indonèsia, Prabowo Subianto, va oferir en el seu discurs a l’Assemblea General de l’ONU enviar 20.000 soldats a Gaza com a força de pau, sempre que la missió tingués l’aval del Consell de Seguretat.

Però tot apunta que aquesta ISF no serà una missió estrictament de cascos blaus, sota el paraigua de l’ONU i dirigida des de Nova York, com la FPNUL del Líban, sinó una força multilateral controlada pel Pentàgon.

La possible aportació internacional de tropes es va tractar en la reunió a París d’aquest dijous. El president francès, Emmanuel Macron, va convocar els ministres d’Afers Exteriors dels principals països europeus (França, Espanya, Alemanya, Itàlia, Regne Unit), àrabs i musulmans (Aràbia Saudita, Egipte, Emirats Àrabs Units, Jordània, Qatar, Indonèsia, Turquia) i Canadà i la Unió Europea, a un cim sobre Gaza. Allà va sol·licitar que es comprometessin amb una futura força de pau a Gaza. Els europeus, que es preparen per a una altra força de pau a Ucraïna, van mostrar reticències.

“Tot el món ha de tenir un paper en aquesta força d’estabilització”, va dir el president francès, que va afirmar que el seu país està disposat a aportar soldats, però només per formar les forces de seguretat palestines a Gaza.

El Regne Unit ha rebutjat per ara aportar-hi personal.

I Espanya?

“Encara estem molt lluny d’això. Ni tan sols està plantejat”, va dir el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, sobre una possible participació espanyola en una missió de pau a Gaza. “Espanya sempre ha estat disposada a participar en aquelles forces de manteniment de la pau que tenen un mandat clar. Mai no hem estalviat esforços per allò que pugui portar la pau”.

Ja hi ha una desena d’agents de la Guàrdia Civil destinats a la missió europea EUBAM Rafah, que ha de garantir la seguretat del pas fronterer amb Egipte, ara tancat i controlat per Israel.

Incògnites del desplegament internacional

Les incògnites sobre el desplegament internacional a Gaza eclipsen per ara els pocs detalls coneguts. I els riscos són innumerables.

Notícies relacionades

Detinguda una jove a Itàlia acusada d’haver matat els seus tres fills acabats de néixer

L’opositora veneçolana María Corina Machado arrabassa a Trump el Nobel de la Pau

“Quan completarà Israel la retirada? Hamas es desarmarà completament? En quina fase es desplegaran les forces de pau? Quin serà el seu mandat? Quants soldats seran? Sense conèixer les respostes a aquestes preguntes no és possible aventurar l’èxit de la missió”, opina Geist.

Una altra de les qüestions és si es permetrà el desplegament de mercenaris nord-americans com a contractistes a Gaza, com passa actualment amb la Gaza Humanitarian Foundation.