Dos anys d’atrocitats a Israel i Gaza

La pitjor massacre de jueus des de la Segona Guerra Mundial

Llavors va passar l’impensable. Milicians de les Brigades d’Ezzeldin Al-Qassam, el braç armat del partit polític islamista Hamàs, i de les Brigades Al-Quds, el del Gihad Islàmic, van rebentar o van traspassar volant la tanca de separació i van entrar als pobles israelians pròxims a Gaza. Van començar una carnisseria que duraria hores. La van anomenar Zikim, inundació d’Al-Aqsa, la zona sagrada musulmana de Jerusalem. Al mateix temps que llançaven coets des de Gaza i des del sud del Líban per part de les milícies Hezbol·là, homes armats assassinaven habitants i membres de les forces de seguretat de les comunitats rurals pròximes i dels assistents al festival de música Nova. Van morir en l’assalt 766 civils israelians i estrangers, entre ells 36 nens, majoritàriament en mans dels milicians islamistes, que també van assassinar 373 soldats i agents de seguretat. En total, 1.139 morts. Va ser la pitjor massacre de jueus en un dia des de l’Holocaust nazi i l’atac més mortal contra la població civil de la història d’Israel des de la seva creació el 1947. Aquest pogrom va ser acompanyat del segrest de 251 persones (27 militars i 224 civils).

Guerra contra els nens.

A aquell dia d’infern al sud d’Israel l’han seguit 730 jornades d’horror a la Franja de Gaza i a la Cisjordània ocupada, els dos territoris que, juntament amb Jerusalem Est, conformen els territoris ocupats de Palestina. En els atacs de represàlia de l’Exèrcit d’Israel contra Gaza han mort ja almenys 67.000 persones i 168.000 han resultat ferides, segons l’últim informe de l’agència de les Nacions Unides OCHA. Això no inclou les persones desaparegudes sota la runa. Un estudi de la revista The Lancet estima que la xifra real supera les 100.000, d’una població total d’una mica més de dos milions. Entre ells hi ha almenys 20.000 nens.

La pitjor campanya de bombardejos en una ciutat de la història recent.

Ni tan sols els EUA han utilitzat les seves pròpies bombes d’una tona en zones altament poblades en els conflictes moderns perquè la ràtio de danys col·laterals estimats per cada objectiu supera amb escreix els estàndards de les seves Forces Armades. No obstant, tant Joe Biden com Donald Trump sí que han estat enviant a Israel milers d’aquests projectils de gran potència explosiva. Els caces bombarders israelians els han llançat amb profusió diàriament sobre Gaza. S’estima que s’han disparat unes 100.000 tones d’explosius sobre un territori que és similar al de la ciutat de Màlaga. Una potència destructiva equivalent a diverses bombes nuclears com les llançades sobre Hiroshima i Nagasaki.

La primera fam provocada per un país occidental.

A l’agost, les Nacions Unides van decretar la fam de manera oficial a Gaza. La de la Franja no és la pitjor d’aquest segle: desenes de milers de nens han mort de gana al Sudan o al Iemen, per una barreja de guerra, desplaçament, sequera i bloquejos militars. El que ha fet que la fam de Gaza sigui única és que ha sigut provocada i anunciada per la televisió per Benjamin Netanyahu.

Trets contra gent famolenca.

A data d’1 d’agost, almenys 1.400 palestins desarmats havien mort tirotejats per l’Exèrcit israelià i mercenaris nord-americans contractats per regentar els punts de distribució de menjar de la denominada Gaza Humanitarian Foundation, segons l’oficina de drets humans dels palestins de les Nacions Unides. La xifra, a 7 d’octubre, és de més de 2.500 persones mortes quan anaven a buscar sacs de farina.

La pitjor matança de periodistes de la història.

El nombre de periodistes morts a Gaza per trets israelians ascendeix 242, segons el recompte de les Nacions Unides a data d’11 d’agost d’aquest any. Són més que la suma total dels reporters morts en la Primera i Segona Guerra Mundial i la del Vietnam juntes. En la guerra d’Ucraïna, que dura ja gairebé quatre anys, han mort 17 periodistes.

Destrucció d’hospitals.

Hi ha hagut prop d’un miler d’atacs al sistema sanitari de Gaza des del 7 d’octubre del 2023, segons dades de l’OMS. El 94% han sigut danyats o destruïts. Només 14 dels 36 hospitals de Gaza continuen operant. El 65% dels centres de salut primària han deixat d’operar. Prop de mil sanitaris han mort sota les bombes o per causa dels trets d’Israel.

Detencions i tortures.

Des d’octubre del 2023, les autoritats israelianes han intensificat enormement la detenció de palestins a Gaza i Cisjordània. Mantenen reclosos en aquests moments uns 11.040 palestins, més de la meitat sense càrrecs ni judici, segons l’organització de drets humans israeliana HaMoked, a 1 de setembre del 2025. Centenars són nens. A més de les pallisses i privacions del son, hi ha amputacions de membres coagulats per grillons massa ajustats, segons investigacions com la de la cadena nord-americana CNN, basada en informants dins de la presó.

Atacs de Hezbol·là i L’Iran.

Després d’iniciar una guerra contra l’Iran, el seu enemic més gran, amb bombardejos a Teheran i en contra de les instal·lacions militars iranians, Israel va rebre una pluja de míssils que van acabar amb la vida de diverses desenes de civils.

Notícies relacionades

María Corina Machado arrabassa a Donald Trump el Nobel de la Pau

Trump anuncia aranzels del 100% a la Xina per la seva "hostilitat" comercial

730 dies Segrestats als túnels de Hamàs.

Encara queden a la Franja de Gaza una vintena d’ostatges amb vida, tots aquests homes adults, a més d’uns 27 cadàvers.