Von der Leyen proposa suspendre l’acord comercial amb Israel
La presidenta de la Comissió afirma que Europa "ha de fer més" per aturar la guerra a Gaza i planteja sancions per als ministres extremistes de Netanyahu i els colons violents

"Europa ha de lluitar". D’aquesta manera va començar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el discurs de l’estat de la Unió Europea (UE) amb el qual va inaugurar ahir el curs polític europeu a Estrasburg. Amb un to inusualment bel·ligerant després d’un estiu tumultuós en què les guerres de Gaza i d’Ucraïna i les pressions comercials dels EUA han passat factura a la Unió, la presidenta de la Comissió va instar a fer un pas endavant: des d’augmentar la despesa en defensa fins a suspendre l’acord comercial de la UE amb Israel.
"Europa hi ha de fer més", va exigir mentre expressava la seva frustració sobre el bloqueig en què es troben les institucions per la negativa d’alguns països membres. "No podem permetre’ns quedar-nos paralitzats", va insistir a dir, admetent que si bé la UE va néixer com a "projecte de pau" també ha de mirar "de lluitar pel seu lloc al món" en un context cada vegada més "implacable" i "hostil" per als europeus. En aquest sentit, va detallar que la Comissió proposa fer un pas endavant, en particular respecte a Israel.
"Suspendrem el suport bilateral a Israel", va afirmar Von der Leyen, una decisió que també inclou aturar tots els pagaments al Govern de Benjamin Netanyahu, tot i que va matisar que mantindran el suport a la societat civil. La Comissió també proposarà al Consell "sancions contra els ministres extremistes i els colons violents" i la suspensió parcial de l’acord d’associació en matèria comercial, mesures que ahir va avançar a Estrasburg l’alta representant de la UE, Kaja Kallas.
Imatges "catastròfiques"
"El que passa ara mateix a Gaza ha commocionat la consciència del món. Persones assassinades mentre demanaven menjar. Mares sostenint els seus nadons sense vida. Aquestes imatges són simplement catastròfiques", va emfatitzar Von der Leyen. "La fam provocada per l’home no pot ser mai una arma de guerra. Pel bé dels nens, pel bé de la humanitat, tot això s’ha d’acabar", va dir amb contundència la presidenta.
A més, Von der Leyen es va comprometre a crear un grup de donants per a Palestina, que inclourà un instrument per a la reconstrucció de Gaza. "Soc conscient que costarà molt obtenir majories. I sé que qualsevol mesura serà excessiva per a alguns i insuficient per a d’altres", va dir en un hemicicle en què un centenar d’eurodiputats socialistes, verds i progressistes, incloent-hi la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, van vestir simbòlicament de color vermell en protesta per la situació a Gaza.
La resposta d’Israel no va trigar a arribar. El ministre d’Afers Exteriors israelià, Gideon Saar, va titllar de "lamentables" les propostes de Von der Leyen. "S’equivoca cedint a les pressions de factors que deterioren les relacions entre Israel i Europa", va escriure Saar en un missatge a les xarxes socials. Per la seva banda, la ministra d’Exteriors de l’Autoritat Palestina, Varsen Aghabekian, va fer un reconeixement a Espanya, a la qual va considerar "clau" per arribar a una possible suspensió de l’acord d’associació.
Europa es va llevar commocionada per l’escalada en la guerra d’Ucraïna, amb l’atac rus d’almenys vuit drons kamikaze en territori polonès. La presidenta de la Comissió Europea va titllar d’"imprudent i sense precedents" aquesta maniobra i va anunciar una nova aportació de 6.000 milions d’euros per crear una "aliança de drons" amb Ucraïna. En un dels moments més emotius del discurs, Von der Leyen va compartir la història d’un nen ucraïnès que havia sigut segrestat per les forces russes i va instar l’hemicicle a buscar noves maneres de finançar el suport a Ucraïna.
El nom de Donald Trump va brillar per la seva absència en el discurs de Von der Leyen. La presidenta de la Comissió va defensar l’acceptació dels aranzels del 15% dels EUA com "el millor acord possible" i va assegurar que protegirà la indústria i el sector agrícola europeus. La presidenta de la Comissió també va anunciar que aportaran 1.800 milions d’euros per impulsar la producció de bateries fabricades a la UE.
L’augment del cost de vida i l’accés a l’habitatge, encara no una picada d’ullet en el discurs. "Això és més que una crisi immobiliària: és una crisi social", va assenyalar, ja que els preus de l’habitatge han pujat més d’un 20% des del 2015, mentre que les llicències d’obra han baixat més d’un 20% en cinc anys. La impossibilitat d’accedir a un habitatge "esquinça el teixit social europeu i debilita la nostra cohesió", va admetre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Natura L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- Odissea blaugrana "És desesperant com ens tracten"
- QUATRE ANYS DESAPAREGUT La mare que va llençar a les escombraries el cadàver del seu fill discapacitat patia un «deliri místic»
- Innovació residencial Així és la casa de dues plantes d’Amazon: una llar amb tot inclòs i per menys de 25.000 euros
- Món del cor Les Mamarazzis tindran programa en català a La 2
- Alerta INUNCAT La pluja torrencial colpeja el Vallès, el Maresme i el Barcelonès i deixa calamarsa i riuades en diversos municipis
- Ésser humà avui
- BAIXA CONTRA EL VALÈNCIA Flick critica De la Fuente per alinear Lamine Yamal lesionat
- Bàsquet El Barça fa debutar Dabone, el nen de 13 anys cridat a fer història en el bàsquet espanyol
- Un clàssic "Autèntiques i picants": el bar de Rubí aclamat per les seves patates braves