Dos avions militars veneçolans sobrevolen un vaixell dels EUA

El Pentàgon qualifica la "demostració de força" de Caracas en aigües internacionals del Carib de "maniobra altament provocadora"

Dos avions militars veneçolans sobrevolen un vaixell dels EUA
4
Es llegeix en minuts
Irene Benedicto
Irene Benedicto

Redactora d'Internacional

ver +
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Veneçuela continua creixent i ja mobilitza el flanc militar. El Departament de Defensa nord-americà va denunciar ahir que dos avions militars de Veneçuela –dos caces F-16– van sobrevolar un vaixell de l’Armada nord-americana –el destructor USS Jason Dunham– en aigües internacionals del Carib, cosa que des del Pentàgon van qualificar d’"acció altament provocadora dissenyada per interferir en les nostres operacions en contra del narcoterrorisme". Això, malgrat que les tensions les va desencadenar l’Administració de Trump dimarts passat al fer caure un vaixell veneçolà i matar 11 persones. Els EUA van dir que es tractava de narcotraficants però en no van oferir proves.

En un comunicat, el Departament de Defensa va comparar ahir el Govern de Maduro amb un càrtel de narcotràfic, acusació rebutjada per Caracas. "Avui, dues aeronaus militars del règim de Maduro han volat prop d’un vaixell de la Marina dels Estats Units en aigües internacionals", va assenyalar el Pentàgon, la qual cosa va qualificar de "demostració de força".

"S’aconsella fermament al càrtel que dirigeix Veneçuela que no intenti obstruir, dissuadir o interferir en les operacions antidroga i contraterroristes portades a terme per les forces nord-americanes". El president Trump va defensar l’operació com a part de la seva campanya contra el narcotràfic i va vincular la càrrega amb la banda criminal Tren de Aragua, designada com a organització terrorista per la seva Administració.

Una acció inusual

La decisió de Trump de destruir un vaixell que va considerar sospitós, dimarts passat, en lloc d’abordar-lo i detenir-ne la tripulació, ha despertat dubtes legals i recorda els mètodes utilitzats en la lluita contra grups armats com Al-Qaida. Experts en dret internacional qüestionen la legalitat de l’atac malgrat la justificació de la Casa Blanca que actuava contra una organització terrorista. El secretari de Defensa, Pete Hegseth, va defensar l’operació: "L’enverinament del poble nord-americà s’ha acabat", va dir a la premsa, remarcant que les accions d’aquest tipus continuaran, emparat un cop més per les declaracions d’estat d’emergència del Govern de Trump, que justifica les seves actuacions amb la lluita contra les drogues. No obstant això, les tensions amb Veneçuela també tenen a veure amb la ideologia política, així com amb la croada trumpista antiimmigració.

La resposta interna no es va fer esperar. Des de l’oposició demòcrata, congressistes van titllar d’"il·legals" les actuacions de Trump. "El Congrés no ha declarat la guerra a Veneçuela ni al càrtel Tren de Aragua, i la mera designació d’un grup com a organització terrorista no atorga a cap president carta blanca per ignorar la clara autoritat constitucional del Congrés en assumptes de guerra i pau", va assenyalar la congressista demòcrata Ilhan Omar. El Ministeri de Comunicacions de Veneçuela no havia respost, al tancament d’aquesta edició, a aquesta escalada.

Veneçuela també sembla haver abandonat la hipòtesi, llançada dimecres, sobre l’ús d’intel·ligència artificial per crear les imatges que van mostrar la destrucció, dimarts, per part dels EUA de la llanxa que presumptament portava droga. L’èmfasi oficial es va diluir i Caracas va fer un gir argumental. A més d’advertir dels perills d’una amenaça militar, va passar a denunciar la violació del dret marítim i a emparar-se amb un informe de les Nacions Unides segons el qual únicament el 5% del trànsit cap als EUA passa per Veneçuela, mentre que el 87% dels carregaments ho fan pel Pacífic equatorià i colombià. "Veneçuela és lliure de plantacions de coca, de laboratoris processadors de coca i estan aconseguint impedir el pas de narcotraficants", va respondre el president veneçolà, Nicolás Maduro.

Al passar per Quito, la capital de l’Equador, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, va assegurar que interceptar carregaments de droga "ja no funciona" i va advertir que Washington tornarà a atacar embarcacions si ho considera necessari i passant per alt el dret internacional.

Notícies relacionades

Guerra, no Defensa

Donald Trump vol guanyar el premi Nobel de la Pau, però al Departament de Defensa ha decidit rebatejar-lo com el Departament de Guerra. Ahir, el president dels EUA va firmar una ordre executiva autoritzant el canvi de nom del departament governamental amb seu al Pentàgon, va avançar la Casa Blanca.El nom no és nou. Es va utilitzar durant més de 150 anys, fins i tot poc després de la Segona Guerra Mundial. Tornar-hi era una idea que Trump havia estudiat en públic fa un quant temps i aquest agost va dir que sonava «millor». El secretari de Defensa, Pete Hegseth, fins i tot havia preguntat ja al març als seus seguidors a X si creien que calia canviar-lo. «Vam tenir una increïble història de victòries quan era el Departament de Guerra», va assenyalar Trump. «Defensa és massa defensiu. I volem ser defensius, però volem ser ofensius també si ho hem de ser», va afegir.