La desconfiança bloqueja les relacions entre la UE i la Xina

L’informe, elaborat pel Servei Europeu d’Acció Exterior, i publicat al març, descriu els esforços que ha fet la Xina "durant anys" per impulsar la seva narrativa en diferents països d’arreu del món. En particular, fa referència a la importància de la proliferació de mitjans de comunicació controlats per l’Estat, que difonen continguts "acuradament seleccionats d’acord amb els discursos oficials de la Xina".

Més enllà de fonts d’informació associables al Govern, l’Executiu xinès recorre sovint a "empreses privades de relacions públiques i a influencers" per mirar d’"amplificar i blanquejar" el missatge, explica l’informe. Aquest contingut es crea sovint "en col·laboració amb entitats estrangeres" i mitjans suposadament independents, precisament "per augmentar la percepció de credibilitat i amagar encara més les connexions amb les estructures vinculades a l’Estat".

L’altra cara de la moneda, segons el text, són els esforços per silenciar la dissidència, que sovint també tenen lloc fora del seu territori. L’informe fa referència a "incentius econòmics" i també a mesures dissuasives que poden anar des de restriccions en l’accés a visats fins a la intimidació, l’assetjament, les guerres legals o fins i tot les detencions. "A causa de la naturalesa sensible i encoberta que tenen", assenyala l’informe, "aquestes activitats acostumen a passar sempre desapercebudes".

Un repte per a la UE

En aquest informe, el Servei d’Acció Exterior no detalla com afecten directament aquestes pràctiques a països europeus ni ofereix exemples concrets. Sense anar gaire lluny, però, al maig, la República Txeca va acusar la Xina d’un ciberatac a través d’un programa associat al Ministeri de Seguretat Xinesa. Aquest n’és només un exemple.

La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va reconèixer llavors que "les activitats cibernètiques malicioses vinculades a la Xina i dirigides contra la UE i els seus Estats membres" havien augmentat durant els últims anys. En resposta a les preguntes d’EL PERIÓDICO, fonts de la Comissió reconeixen que "les activitats híbrides de la Xina, incloent-hi la manipulació de la informació i els ciberatacs, representen un repte per a la seguretat de la UE" i que les "aborden".

Les mateixes fonts insisteixen en el fet que l’Executiu comunitari es pren "molt seriosament qualsevol intent d’ingerència estrangera, amenaça o intimidació contra el territori sobirà dels Estats membres de la UE". Ara bé, a la pràctica, respondre a aquestes amenaces és una competència en gran manera en mans dels governs nacionals i els serveis d’intel·ligència corresponents. El Servei d’Acció Exterior amb prou feines pot limitar-se a coordinar la vigilància i a servir de plataforma perquè els governs comparteixin informació.

Inversions estratègiques

Les mateixes fonts insisteixen que la Comissió ha plantejat recurrentment aquestes qüestions a les autoritats xineses en reunions bilaterals. I també que la UE s’ha apoderat d’eines importants els últims anys per limitar aquest tipus de pràctiques i d’altres que tenen l’objectiu d’influir en la política comunitària de manera directa o indirecta.

En el terreny econòmic, els dos exemples més rellevants tenen a veure amb la capacitat de pressió i influència de la Xina, a través de polítiques comercials i d’inversió. El primer és un mecanisme per revisar les inversions estrangeres en infraestructures crítiques. El segon és el conegut com a instrument anticoerció que alguns països advoquen per utilitzar ara contra els EUA.

Notícies relacionades

El contracte del Govern amb Huawei eleva el xoc amb el PP

Les protestes contra el Govern serbi s’agreugen al carrer

Una de les estratègies de soft power més importants desenvolupada per la Xina és la política d’inversió a l’estranger. Les inversions xineses en infraestructures de transport, energia o telecomunicacions a Europa han sigut molt controvertides, des d’Itàlia fins a Espanya. El 2020, va entrar en vigor una legislació que permet revisar tot aquest seguit d’operacions quan "la seguretat" o l’"ordre públic" poden estar objectivament en risc.

La Xina, amb un 6% del total de les transaccions analitzades, està situada al top 5 dels països amb inversions que van ser posades en qüestió, segons un informe de la Comissió Europea publicat aquest any, però amb referència a operacions que es van fer el 2023. Tot i que, per comparació, un 33% de les notificacions van ser per inversions nord-americanes. La majoria no van donar lloc a cap mesura.