Gerhard Ludwig Müller, cardenal: "Hi ha hagut cismes a l’Església causats per les divisions dels conclaves"

¿Espera i desitja continuïtat amb el pontificat de Francesc?

Sempre hi ha certa continuïtat, però no com una còpia. [...] Tot nou papa és successor de sant Pere, no del papa anterior. [...] Benet XVI no va imitar Joan Pau II.

Vostè ha concedit una ràfega d’entrevistes, també a periodistes que no solen cobrir de prop el Vaticà. Ha criticat obertament el papa Francesc.

No és així. Mai vaig criticar el Papa. Per a nosaltres, el papat és una constitució sacramental de l’Església. Però sí que ens vam fer ressò [els cardenals tradicionalistes] de preguntes de moltes persones que no entenien algunes decisions o declaracions. Si hi ha certa ambigüitat en les declaracions papals, s’han d’interpretar segons la doctrina de Jesucrist i no al revés. Segons la fe catòlica, el Papa no és un nou revelador després de Jesucrist i no té una línia directa amb l’Esperit Sant. Hi ha teòlegs que volen fer del papat una monarquia absoluta, però no ho és. No podem dir: "Jesús va ser un home fa 2.000 anys i ara ho podem fer millor».

[Aquí Müller fa una digressió sobre el Concili de Nicea (any 325), on l’emperador Constantí va imposar la pau teològica aixafant el cap dels seguidors d’Arri, cosa que va suposar, a continuació, la persecució de tot aquell que anés més allà del que la institució els tenia permès. Un destí que va arribar a tocar-li al mateix Tomàs d’Aquino, i fins i tot també Ignaci de Loiola, fundador dels jesuïtes (l’ordre a què pertanyia el difunt Papa), que va arribar a ser pres de la Inquisició. I d’allà Müller arriba a la seva conclusió: "El Papa no pot canviar la moral catòlica. És una moral eterna".]

¿Creu que l’elecció del nou papa pot dividir encara més l’Església?

Sí, hi ha riscos de divisió, i ja hi són presents. No és una amenaça futura, ja és una realitat. I això és un gran patiment.

[En aquest sentit, Müller sembla també conscient que, si bé és sorollós i té una bona representació als mitjans de comunicació, el sector tradicionalista, del qual ell és un cap visible, és actualment minoritari entre els cardenals que participaran al conclave la setmana que ve. I, en aquest marc, adverteix: "El Papa no és un polític. No pot seguir la lògica de les majories". "I si una part se separa perquè no accepta aquesta lògica, bé, és un patiment. Però no es pot fer unitat a expenses de la veritat".]

Insisteix, per tant, que creu que si el conclave elegeix un altre Francesc, ¿hi ha risc de divisió, fins i tot de cisma?

Sí.

¿Un cisma...?

Al llarg de la història, hi ha hagut molts cismes a l’Església, també causats per divisions ocorregudes durant el conclave. A l’edat mitjana, hi va haver més raons polítiques: França, Espanya, els reis, tenien influència sobre els papes, i per això els cardenals estaven dividits. [En els nostres dies], qualsevol nou papa ha de saber quina és la seva tasca, però també quins són els límits del seu càrrec. No podrà fer el que vulgui. No podrà cedir a les expectatives de certs grups de pressió, dels lobbies, ni acostar-se a la seva agenda.

Vostè és alemany, però els actuals líders de l’Església alemanya pertanyen a l’ala més progressista, volen una Església més inclusiva, també per a les persones gais, els divorciats tornats a casar. ¿Com arribar a un punt de trobada entre postures tan distants?

Hi ha persones que volen instrumentalitzar aquesta gent per imposar una agenda contrària a la doctrina cristiana. Si tu dius que el matrimoni entre persones del mateix sexe és el mateix que el matrimoni entre un home i una dona, estàs destruint el matrimoni. No és una ampliació, sinó una destrucció. Déu va crear l’home i la dona, i aquesta és la voluntat i el logos, la raó, la idea de Déu per al món.

També hi ha reclamacions perquè les dones siguin diaques o fins i tot sacerdots.

Crec que la doctrina és bastant clara també sobre aquest punt.

¿Quants cardenals que participaran al conclave pensen com vostè?

No ho he preguntat. No els ho vaig preguntar, però crec que, si coneixen la doctrina de l’Església catòlica, haurien de tenir aquesta mateixa postura.

¿El conclave que començarà el 7 de maig serà un procés llarg o curt?

Ningú coneix el futur.

¿És un obstacle per a un conclave breu que hi hagi molts nous cardenals que no es coneixen?

És un hàndicap. Conèixer els altres no és només conèixer el nom, sinó conèixer què està dient, què està defensant, què està fent, quin és la seva reflexió, quin és la seva història, quin és el seu caràcter i el seu comportament. Però jo crec que buscarem un candidat moderat i no autoritari.

¿L’elegit serà algú que pertany a la cúria, potser?

No, tots els cardenals tenen possibilitats. Hi ha bons cardenals de l’Àfrica, per exemple.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

¿El nou papa serà algú jove o un ancià?

Un en el mig, potser.