Els Vint-i-set firmen amb Kíiv un pacte de seguretat a llarg termini

Des que Rússia va envair Ucraïna fa dos anys i mig, el president Volodímir Zelenski s’ha convertit en un convidat "especial" habitual a les cimeres de líders de la UE. I ahir el van tornar a acollir amb els braços oberts per firmar un acord de seguretat pel qual es comprometen a continuar subministrant ajuda financera, armes i entrenament militar a llarg termini a Kíiv per fer front a la invasió.

Zelenski va rebre el pacte amb agraïment, però va recordar que Kíiv necessita amb urgència. "Al maig, Putin va intentar allargar la guerra amb una nova ofensiva a l’est del país. Hem aturat aquesta ofensiva, però demostra que l’actual pressió sobre Rússia per la guerra no és suficient", va dir Zelenski als líders europeus després d’escenificar el compromís UE-Ucraïna durant una cerimònia abans de l’inici del Consell Europeu.

El president ucraïnès va tornar a demanar als Vint-i-set que els enviïn tota l’ajuda possible, particularment artilleria, i que compleixin les seves promeses. "Complir amb totes les promeses no només és important per protegir vides, sinó per destruir la il·lusió de Rússia que poden aconseguir alguna cosa mitjançant la guerra", va afegir durant una breu al·locució en la qual va agrair l’inici de negociacions d’adhesió, va demanar més sancions contra els oligarques russos i va anunciar la seva intenció de promoure una segona conferència de pau.

"No tenim gaire temps. Tenim molts ferits i morts al camp de batalla. No volem que aquesta guerra duri anys. Per això vull un pla conjunt i presentar-lo a la taula d’una segona conferència de pau", va explicar, sense entrar en més detalls.

L’acord, complementari al que van firmar a nivell bilateral multitud de països com Espanya, França, Alemanya i els Estats Units, incloses Lituània i Estònia ahir mateix, se suma al tret de sortida de les negociacions d’adhesió i el desbloqueig de 1.400 milions de beneficis procedents dels actius immobilitzats al banc central rus.

El pacte estableix el compromís de la UE en nou àrees de política de seguretat i defensa, inclosa l’entrega d’armes, l’entrenament militar i la cooperació per desenvolupar la indústria de la defensa ucraïnesa, la lluita contra les amenaces híbrides, la manipulació i interferència, el desminatge, la seguretat energètica i la cooperació en matèria d’intel·ligència i imatges per satèl·lit.

La UE es compromet a continuar assistint militarment, econòmicament i diplomàticament Ucraïna per ajudar a resistir qualsevol intent de "desestabilització", i inclou un mecanisme de consultes en cas d’agressió que s’activaria en un termini màxim de 24 hores. "En cas d’una futura agressió, la UE i Ucraïna, a petició de qualsevol de les parts, celebraran consultes en un termini de 24 hores sobre les necessitats d’Ucraïna en l’exercici del seu dret de legítima defensa consagrat en l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides", assenyala l’acord, que no inclou terminis i que seguiran vigents "mentre Ucraïna prossegueix el seu camí" cap a la Unió Europea.

Debat europeu sobre defensa

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La comunitat d’opositors a Espanya celebra el final del règim

La invasió russa d’Ucraïna també ha desencadenat un terratrèmol d’inseguretat als països veïns i subratlla la necessitat de reforçar la seguretat i la defensa europea, una prioritat en l’agenda estratègica del pròxim lustre.

En el que no es posen d’acord encara els Vint-i-set és en com finançar el rearmament. L’esborrany de conclusions de la cimera torna a convidar la Comissió Europea i el cap de la diplomàcia europea a presentar "opcions de finançament", d’acord amb els tractats i sense prejutjar les polítiques dels estats membre, per reforçar la base tecnològica i industrial de la defensa i "abordar les bretxes de capacitats". Segons fonts diplomàtiques, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha quantificat en 500.000 milions d’euros les necessitats de la indústria de la defensa, una xifra que genera recel entre moltes capitals, que consideren imprudent quantificar les necessitats.